Combatre l’elevada concentració de fòsfor dels camps, a causa dels purins, el nou repte de la pagesia

Sovint s’ha associat l’impacte dels purins sobre el sòl i el subsòl a l’elevada concentració de nitrats de les dejeccions ramaderes. La contaminació de l’aire, per les emissions d’amoníac, ha estat una altra de les preocupacions. Però el sobreadob amb purins comporta molts altres maldecaps al sòl. On s’ha posat la banya en els darrers anys és en l’acumulació de fòsfor. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha començat a mesurar la quantitat que hi ha als camps i en general la concentració és elevada. L’IRTA, en col·laboració amb el grup operatiu format per diferents cooperatives agràries –entre les quals hi ha la Cooperativa Plana de Vic–, va fer una jornada aquest dijous a Gurb per presentar el resultat dels primers treballs que s’han fet per reduir l’impacte del fòsfor i donar eines als agricultors. Quan es van començar a detectar alts índexs de fòsfor a les terres de Catalunya, des de l’IRTA es van buscar antecedents en altres zones. “A Centreeuropa, en sòls àcids, el fòsfor es renta i contamina el subsòl. Aquí, en canvi, el sòl és calcari, no es renta, i en queda una alta concentració en el sòl”, explicava Francesc Domingo, de l’IRTA Mas Badia a l’inici de la jornada d’aquest dijous. Per tant, el que cal és, d’una banda, “reduir les entrades de fòsfor als camps”, segons deia la també tècnica de l’IRTA Ivet Caballé, i, alhora, “extreure més fòsfor” de dues formes: “incrementant la producció” agrícola a la terra i promoure “canvis en el sistema de rotació de cultius”, segons Caballé. Francesc Domingo, adreçant-se als assistents, durant la primera part de la jornada, a Gurb | Albert Llimós Durant la jornada es van presentar diverses experiències que s’han impulsat des de les cooperatives del grup operatiu en aquesta línia. Rubèn Masnou, de la cooperativa Agrocat, del Bages, explicava els resultats de fer un segon cultiu d’estiu amb sorgo en camps del Bages. Van arribar al sorgo després de descartar el nap i la mostassa, més habituals a les zones d’Europa on es trobaven amb la mateixa problemàtica. En una cooperativa de ramaders de porcí són cultius sense sortida. El sorgo, d’entrada, tampoc. A Osona, és habitual per fer farratge per al vacum. Allà se li ha trobat sortida a la fàbrica de pinso de la cooperativa i també dona rendibilitat econòmica. “El sorgo és més sofert que el blat de moro”, explicava Masnou. El cultiu de farratge absorbeix més fòsfor que el de gra. És important, però, collir gra i palla perquè part del fòsfor queda a la planta, recordava Caballé. Per reduir l’aportació de fòsfor, Caballé apuntava a “optar per fertilitzacions minerals sense fòsfor” o no afegir fertilitzant en el segon cultiu. Ara bé, un mètode és la reducció del fòsfor als nitrats a través dels sistemes ja existents de tractament de les dejeccions. En aquest sentit, August Bonmatí, de l’IRTA Torre Marimon, apostava pel separador sòlid/líquid amb centrifugadora. El líquid es pot utilitzar com a fertilitzant a l’explotació i del sòlid treure’n subproductes per externalitzar. En aquesta línia, la sessió va acabar amb la visita a la Casanova de Puigoriol, on hi ha un sistema de tractament de la Cooperativa Plana de Vic. Amb el purí tractat s’han fertilitzat dos camps i la reducció de fòsfor ha estat important. L’enèsima oportunitat per al biogàs En la gestió dels purins, la idea de generar biogàs sempre hi és present. En la sessió d’aquest dijous també s’hi va incidir. August Bonmatí, tècnic de l’IRTA, explicava que després d’haver-se aprovat, el mes de març passat, el full de ruta del biogàs a l’Estat espanyol, és un bon moment per apostar-hi i produir-lo a través del sistema anaeròbic. “Amb el biogàs no reduirem la dependència energètica, perquè no en produïm tant”, però sí que hi veu una sortida en processos a les mateixes granges. Tapar les basses és el primer pas per reduir les emissions d’amoníac. Però cal el següent pas per generar biogàs i evitar emissions de gas metà i altres contaminants.

Combatre l’elevada concentració de fòsfor dels camps, a causa dels purins, el nou repte de la pagesia

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme