Comforsa reenfoca el negoci a Europa i als sectors del vehicle industrial, marí i energètic

Comforsa ha tancat els quatre darrers exercicis amb un ebitda a l’entorn dels sis milions d’euros, malgrat que la facturació ha oscil·lat entre els 72,5 milions de 2021 i els 66,7 milions de 2024, amb un pic de 84,4 milions el 2023. Els resultats reforcen la línia que ha emprès la companyia en els últims anys de focalitzar el negoci en el sector dels vehicles industrials i anar perdent quota de mercat a l’automoció, que actualment suposa tan sols un 1% del negoci, segons expliquen des de l’empresa. Tot plegat en un període d’incerteses i ensurts al mercat com ha estat l’increment del preu de l’energia i de les matèries primeres, arran de la guerra d’Ucraïna, i més recentment els aranzels dels Estats Units, on la companyia campdevanolenca té un client important. Comforsa, per la tipologia de la seva activitat, és una gran consumidora d’energia. Per això, la tardor de 2021, davant els primers símptomes de la crisi dels costos energètics, van aplicar amb l’electricitat la mateixa mesura que ja utilitzaven amb el preu de l’acer: un sistema d’indexació de preus de tal manera que “si l’acer puja, apugem el preu i si baixa, l’abaixem”, apunta Josep Puig, director general de l’empresa des del març del 2022, en substitució de Reca Vidiella. “L’1 de gener de 2022 ja teníem totes les referències indexades”, diu Puig, que assegura que aquesta feina va ser determinant per assegurar un resultat positiu al final d’un exercici que, precisament pels augments de preus, l’empresa propietat del hòlding públic Avançsa va registrar un rècord de facturació. Avui Comforsa és una empresa totalment sanejada i que preveu invertir més de 31 milions d’euros en els propers quatre anys principalment en actualització de la maquinària i millora de les instal·lacions, aplicant mesures ambientals com pot ser la substitució de les cobertes de fibrociment que encara hi ha en algunes naus. Dedicada a la forja i la fabricació de peces d’alt valor tecnològic, Comforsa exporta pràcticament la totalitat de la seva producció. En els darrers anys el mercat europeu ha anat guanyant terreny al nord-americà. Si l’any 2022 el 40% de la facturació provenia d’Europa, l’any passat la dada ja s’enfilava fins al 46% i en el que portem de 2025 arriba al 57%. En part s’entén per la inestabilitat econòmica nord-americana a partir del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i l’aplicació d’aranzels perquè un dels clients importants de Comforsa, Hendrickson, és als Estats Units. L’increment de presència al mercat europeu forma part de l’estratègia actual de l’empresa. “Hem volgut créixer a Europa per reduir la dependència dels Estats Units.” Per exemple, explica Puig, en els darrers tres anys han estat treballant en un projecte amb Volvo Trucks per a qui fabriquen components pels sistemes de direcció dels camions. A Puig li agrada posar-lo d’exemple perquè Volvo és una companyia “modèlica” en fabricar vehicles “intentant reduir al màxim la petjada de carboni”. Per això, busca proveïdors continentals. A més, té un elevat grau d’exigència. “Demanen moltes certificacions per a tot. Fa tres anys que treballem en un projecte i tot just ara estem fent els primers lliuraments”, explica Puig, que presumeix de tenir un sistema de producció a l’alçada de les exigències de Volvo. Comforsa compta amb cinc plantes de producció entre Campdevànol i Ripoll. A Comforsa 2 hi fan la forja lleugera, entre les quals les malles de les erugues de Caterpillar. Tot i que l’empresa és de matriu americana, Comforsa proveeix una planta a França i en aquest cas no hi ha afectació aranzelària. Comforsa 3 és la planta d’extrusió i mecanització de maneguets per a eixos posteriors de camions i tràilers. La planta està totalment automatitzada i aquests elements els venen a fabricants de remolcs com Schmitz CargoBull. La mecanització de cigonyals de fins a dos metres de longitud la fan a Comforsa 4, on hi ha també les oficines centrals. La forja pesada es treballa a Comforsa 7, on hi ha una premsa de 8.000 tones totalment automatitzada. Finalment, el disseny i producció de matrius i utillatges es fa a Comforsa 8. El 79% del negoci de Comforsa prové del sector dels vehicles comercials mitjans i pesats, després de deixar enrere l’etapa del vehicle lleuger, “un negoci amb volum de vida curta i poc rendiment”, diu Puig. També estan fent forat en el sector dels motors marins i, de retruc, en les energies renovables perquè tenen clients que operen en aquests dos sectors amb la mateixa tecnologia. 150 anys de la Farga Grau i 100 de la Casanova Més enllà de les dades econòmiques i la situació de l’empresa, a Comforsa aquest any estan d’aniversari. Fa 150 anys que es va constituir la Farga Grau, la primera societat de Campdevànol dedicada a la producció de ferro i eines agrícoles pel procés tradicional català de forja. El poble reunia els requisits perquè la forja s’hi assentés, per la presència de carbó i la proximitat amb el riu que garantia l’energia. De fet, els primers documents escrits de la presència d’una farga amb Campdevànol són molt anteriors, de 1652. El document, de fet, presideix avui la sala de reunions de la direcció de Comforsa. Si aquest any fa 150 anys de la constitució de la Farga Grau (1875), l’any passat en va fer 100 que es va fundar la Farga Casanova, la societat que després de la crisi de la dècada dels 80 del segle passat va acabar derivant en Comercial de la Forja (Comforsa). Durant aquest camí, la Farga Casanova va adquirir Hispano Suiza de Ripoll (1951) i es va constituir la societat de mecanització i venda de cigonyals Taga (1965) –avui Comforsa 4–. Un any més tard, compraven una planta de construcció naval a Reinosa (Cantàbria). La Farga Casanova es va veure sentenciada arran d’una crisi que va arrossegar durant anys i la Generalitat va acabar intercedint creant Comforsa el 1988 per comercialitzar els seus productes. Vuit anys més tard, la Farga Casanova i Taga es dissolien i Comforsa assumia tot el negoci. Avui és una empresa metal·lúrgica en tota regla que opera al mercat lliure, però de matriu pública. Això li pot fer perdre competitivitat per la rigidesa del sector públic i per fer-hi front s’està treballant en un contracte programa, que inclou el pla de negoci 2025-29, que la direcció de Comforsa confia a poder aprovar en el darrer trimestre d’aquest any. Comforsa manté la tradició de la forja a Campdevànol. La Farga Casanova havia arribat a ocupar un miler de persones. Avui la plantilla és de 300 treballadors. Josep Puig, director general de Comforsa, valora molt la feina feta per la Fundació Eduard Soler, per formar treballadors per al sector metal·lúrgic. Explica que tenen força fidelitat a la plantilla i els llocs de treball que costa més de cobrir són els més qualificats.Continua essent l’empresa més gran del Ripollès i la seva activitat té un impacte econòmic de 20 milions a Catalunya i 33 més a la resta de l’Estat, amb proveïdors i serveis auxiliars.

Comforsa reenfoca el negoci a Europa i als sectors del vehicle industrial, marí i energètic

TIC Osona lamenta l’endarreriment un any del sistema Verifactu

“Si diem a tot que no, Catalunya no serà industrial”

La intenció de Cata és establir un únic torn de matí a Torelló, després de l’ERO

Un dispositiu per automatitzar la verificació de retrovisors, premi Vicenç Fisas 2025

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic