Aquest gener han licitat les obres de reforma del teatre Orient. Vostè que és del sector és un projecte que li fa especial il·lusió?
Sí, molta. Crec que és una aposta de poble poder recuperar un espai molt emblemàtic pel municipi. Durant molts anys hi vam concentrar tota l’activitat cultural: des del cinema, el teatre, els concerts, balls… Crec que és una aposta en ferm de l’equip de govern recuperar aquest espai tan emblemàtic i útil pel poble.
S’ha licitat per 1,2 milions d’euros. Uns 680.000 arribaran a través del PUOSC, però com s’acabarà de finançar la inversió?
Ve una part a través del PUOSC i la resta ja està prevista en el pressupost del 2022 en l’apartat d’inversions. Els recursos sortiran del romanent i també a través de crèdit. En paral·lel es busquen altres vies de finançament amb altres departaments i ens, i tot el que puguem aconseguir serà benvingut.
Es posen data per veure’l en funcionament?
El calendari ens marca que les obres puguin començar de cara al setembre que ve, i el calendari d’execució serà d’uns vuit o nou mesos. Creiem que si tot va com esperem podria entrar en funcionament la primavera o principis d’estiu del 2023.
En el debat polític sobre aquest projecte els retreien que no havien aprofundit en tots els usos que s’hi podien encabir. Quin equipament s’imaginen vostès?
Amb això no estem gens d’acord amb l’oposició. Perquè si alguna cosa crec que hem fet bé ha sigut fer un procés de participació on tothom pogués dir la seva sobre el teatre. Tot es va començar des de zero: es van muntar unes assemblees perquè les persones i les entitats exposessin les seves idees. Es van definir els usos i la infraestructura que volíem. I un cop recollides aquestes propostes es van incloure en les bases per redactar el projecte d’obra. Més participatiu no es podia fer. Volem un espai que englobi totes les disciplines artístiques, amb una zona diàfana a platea que es pugui adaptar a ball, teatre, concerts, etc.
El teatre és la inversió més important d’un pressupost que han qualificat d’ambiciós. Per què ho és, d’ambiciós?
Perquè amb un pressupost que sempre volta els dos milions d’euros, aquest 2022 arribem als quatre. Hi ha una aposta pel teatre que fa pujar de manera clara l’apartat d’inversions. I a més el pressupost ens permet continuar estan al costat de les empreses, els comerços i els autònoms destinant una partida d’ajudes de 26.000 euros. El pressupost és ambiciós perquè té inversions importants i ens permet estar al costat de l’economia i les persones del poble.
Apunta aquests 26.000 euros d’ajuts als comerços. Són suficients?
Creiem que és real. De fet, l’any passat es van atorgar ajudes per un import de 13.000 euros, i enguany doblem la partida. Si no n’hi hagués prou, perquè s’esgoten, doncs no tindríem cap problema a fer una modificació de crèdit i tibar del romanent pel que faci falta.
Quin és l’estat de salut del comerç a Prats?
Com en molts altres municipis petits, les grans àrees comercials de l’entorn van deteriorant el petit comerç. Prats no se n’escapa. A tota la zona del carrer Major hi ha una davallada de comerços, molts cops per jubilacions, i costa reomplir locals. La gent viu als pobles però sovint treballen en ciutats més grans i quan tornen cap a casa aprofiten a fer parada en grans superfícies i fer la compra. És una cosa difícil de revertir, però posem esforços per aconseguir-ho. Hem de posar en valor que a Prats tenim un comerç amb molta diversitat i sobretot qualitat.
Un altre projecte del mandat ha sigut la compra de Ca l’Andreuet. Per què s’ha decidit comprar aquest equipament?
Era una oportunitat que se’ns va presentar i l’havíem d’aprofitar. Una oportunitat única de disposar d’un espai al centre del poble, al costat del Passeig, del teatre, de Cal Bach. Un espai que ens ofereix més de 1.300 metres quadrats de zona verda, i que es pot dinamitzar portant-hi activitat cultural o econòmica com les fires de Sant Jaume o Santa Llúcia. Si un privat comprava aquesta finca, el poble perdia un espai per gaudir-lo. Quan ens va aparèixer l’oportunitat, vam parlar amb els propietaris, ens van posar moltes facilitats per fer el pagament i ho vam tirar endavant.
I què hi faran?
Hem adaptat la zona enjardinada i construït uns lavabos públics per quan s’hi facin actes. S’han adaptat els jardins a les normes d’accessibilitat, i en el cas de la casa s’està redactant el projecte. La intenció és que la planta baixa sigui diàfana i portar-hi l’oficina de turisme. Però en aquesta oficina de turisme hi passaran coses: la idea és encabir-hi exposicions, reculls de memòria històrica, que sigui el punt de partida de rutes del municipi, etc. Que no sigui només un espai per recollir el fulletó. També estem buscant convenis de col·laboració amb artistes perquè l’espai exterior pugui ser una zona d’exposició d’obres de gran format.
Creix l’endeutament amb la inversió del teatre Orient. Es compra Ca l’Andreuet. I cal mantenir la resta d’equipaments municipals. És agosarat augmentar patrimoni i endeutament tenint en compte la situació econòmica actual?
Se’ns ha retret per part de l’oposició i sempre tenen a la boca parlar de Ca l’Andreuet. Dels 420.000 euros que ens ha costat. Jo crec que és una de les millors inversions que podrà fer Prats de Lluçanès en els propers anys. Perquè aquest espai o el teníem ara o segurament mai més l’Ajuntament ni el municipi l’hauria pogut tenir. Es va decidir comprar el 2019, i s’han pogut fer tres pagaments el 2020, 2021 i 2022. No ens penedim per res d’haver fet aquesta compra.
Sobre la taula també hi ha el projecte de la biblioteca. Han avançat les converses amb la Diputació? Encaixaria en algun dels espais que tenen?
Les biblioteques que entren dins la xarxa de la Diputació han de tenir unes característiques molt concretes. Si no vaig errat i parlo de memòria gairebé sempre es demana que tinguin un sol nivell i que superin els 400 metres quadrats. En la part de sota de Cal Bach, que està annexionada als jardins de Ca l’Andreuet, és una zona que el POUM determina que pot ser d’equipaments. Podria ser una biblioteca. Diputació et posa el personal i et manté la biblioteca però l’edifici o l’emplaçament l’has de fer. Així doncs, no seria una cosa a curt termini dir que en aquest espai hi muntarem una biblioteca.
Hi ha habitatge assequible o per a joves a Prats?
N’hi ha però tampoc en abundància. De fet, a Prats en el mandat passat es va fer un pla d’habitatge a través de Diputació que ens va donar una radiografia de la situació. Es parlava d’uns 300 pisos buits. Des de l’equip de govern intentem que la gent que té aquests pisos els posi a lloguer. Nosaltres no gravem aquests pisos, tot i que des de l’oposició així se’ns demana. No ho fem perquè no parlem de grans tenidors, sinó en la seva majoria són famílies que van construir o comprar un pis per als fills i pel motiu que sigui no hi van anar a viure i no l’han utilitzat mai. L’aposta que fem és ajudar a qui vulgui posar aquests pisos al mercat, amb subvencions per reformes o bonificant el 95% de l’ICIO.
El Lluçanès serà comarca?
Jo espero que sí. De fet és una reivindicació que ve de molts anys. Geogràficament és evident que som un paisatge diferent. I fins i tot amb el tarannà. La consulta va anar com va anar, i hem de ser prou hàbils per trobar l’encaix de tothom. Que se sentin bé tant els del sí, que vam ser majoria, com els del no. No veig un territori fragmentat com potser es va viure en el final del mandat passat. S’ha de buscar la cohesió i entomar el repte tots junts.
Com diu hi va haver una consulta però el procés està encallat.
Sí, però hem viscut moments difícils els últims anys. I la pandèmia no ens ha ajudat en res. Ens ha fet canviar el dia a dia de les persones, les empreses i els ens públics. Des del Consorci del Lluçanès s’han fet diverses reunions d’alcaldes per veure com tractem el tema, i portar-ho altra vegada al Parlament. Trobar l’enfocament que hi volem donar i quin tipus de comarca podria ser reconeguda i fructífera per nosaltres.
Qui ha de liderar aquesta reivindicació?
El Consorci del Lluçanès acaba sent el punt de trobada dels alcaldes i els municipis. És on ens trobem cada dos o tres mesos i parlem d’aquestes reivindicacions. Ho hem de liderar tots els ajuntaments. I torno a dir: amb unitat de tots plegats.
I els polítics del Lluçanès en tenen ganes, d’encapçalar aquesta reivindicació?
I tant! Entenem i som realistes que la situació d’avui en l’àmbit polític i social no ens ha ajudat en res. Hem de veure com tornem a encendre la metxa perquè no quedi tot parat, sinó al contrari.
Enfilem l’últim any de mandat. Quina valoració fan de l’acord amb Movem Prats?
Bona. Per governar amb més tranquil·litat has de tenir les aliances possibles per fer-ho, i amb Movem Prats des del primer moment ens vam entendre. Tenim una mateixa manera de veure el poble. Cadascú treballa les seves àrees, ho posem en comú i a on no arriba un arriba l’altre. És un acord fructífer per Prats.
Es tornarà a presentar el 2023?
Un mandat és llarg i curt a la vegada. Si a sobre hi ha una pandèmia, doncs amb quatre anys quedes força lligat de mans i peus. Hem tirat el pla de govern endavant amb els condicionants de la covid-19, però quatre anys potser són pocs per desplegar tot un projecte. A dia d’avui la intenció és continuar, presentar-me i ser-hi quatre anys més. Però també cal tenir en compte que encara queda un any i les coses són molt canviants.
