“Concebre la seguretat des de la policia ens fa perdre perspectiva”

“Com pot ser que la percepció d’inseguretat sigui alta en una època suposadament segura?” Amb aquesta pregunta arrencava la taula rodona que va organitzar l’Ajuntament de Manlleu aquest dijous al vespre al Museu del Ter sobre els reptes de la seguretat. “La percepció depèn de molts factors”, responia Joan Salamaña, inspector en cap dels Mossos d’Esquadra a Osona. Va des de l’incivisme fins a la sobreinformació que es rep a través de vídeos de les xarxes socials. De fet, fa pocs dies va córrer a través dels grups de WhatsApp una intervenció policial a Manlleu. “Sovint la ciutadania només té una part del que va passar realment”, afegia Moisès Gimeno, cap de la Policia Local de Manlleu. També, tal com explicava Noe Ayguanosa, conflictòloga i assessora en seguretat, “aquesta sensació és un fenomen global. Hi ha hagut molts canvis constants i això ens desestabilitza”. Feia referència al canvi climàtic o la pandèmia de la covid. Paral·lelament, Salamaña apuntava que allò que genera inseguretat també és la construcció d’un mateix: “Una persona d’una edat ho viu d’una manera diferent que una altra d’una altra edat”. I també del gènere o a col·lectius determinats, afegia la conflictòloga. https://www.youtube.com/embed/s9yY04Na-CE Per tot plegat, les dades objectives –els fets delictius en si que es cometen– no coincideixen amb aquesta percepció. A més, tal com lamentava Gimeno, “generalment la gent no es creu aquestes dades”: “A vegades es dona més credibilitat a un vídeo d’un perfil fals de Twitter que a la mateixa policia”. En aquest sentit, va reconèixer que els costa “lluitar contra aquesta desinformació”. Ayguanosa afegia que “moltes vegades aquests relats estan relacionats amb campanyes intencionades”, per exemple, de companyies de seguretat. “Instrumentalitzar les pors de la gent respon a una estratègia de voler una societat d’una determinada manera”, remarcava. La sensació d’inseguretat, tal com relatava Salamaña, també augmenta per la reincidència, la impunitat o la publicació dels fets a les xarxes. Per combatre-la es va demanar una responsabilitat individual, per exemple a l’hora de compartir segons quines imatges, o que la policia tingués més visibilitat al carrer. Ara bé, els tres ponents van coincidir en el fet que la seguretat no pot dependre únicament dels cossos policials. Tal com destacava el cap dels Mossos a Osona, “associar la seguretat només a la policia és un error garrafal”. “És com associar la salut de les persones al sistema sanitari”, comparava. En aquesta línia, Ayguasenosa apuntava que “concebre la seguretat des de la policia ens fa perdre perspectiva”. A més, tal com afegia Gimeno, els agents treballen “amb la llei”. “Arribem fins on allà ens permet i moltes vegades no coincideix amb allò que espera el ciutadà.” “La policia treballa les conseqüències i cal treballar les causes”, reiterava el cap dels Mossos a Osona, apuntant que “si només es deixa en mans de la policia, la resposta sempre serà pobra”. Per tot plegat, va demanar “actuacions transversals”. “La lluita contra la violència masclista l’hem entesa així i es gestiona de manera transversal. Però amb la resta de problemes no s’ha incorporat”, reflexionava Ayguanosa. Un dels aspectes a modificar per exemple seria la composició de les juntes locals de seguretat. “Quan ens trobem amb casos de menors que poden ser potencials delinqüents, només els ha de gestionar la policia? A través de què?, de por?”, es preguntava l’inspector, subratllant que falten altres veus en aquests òrgans. Com a millores dels cossos policials, Gimeno va apuntar que la policia s’havia d’adaptar a les noves necessitats, ser més accessibles i no deixar d’escoltar la ciutadania. En aquest sentit, Salamaña va destacar que no podien “fallar en el tracte amb la gent”. Per la seva banda, l’assessora en seguretat va destacar que calia replantejar el disseny de la política pública per gestionar la percepció d’inseguretat, la seguretat o la convivència. Una de les propostes que va posar sobre la taula va ser la necessitat d’entomar la responsabilitat col·lectiva. “Si entenem per què aquestes vides han acabat com han acabat, entendrem algunes situacions”, deia. Per això també proposava “enfortir el teixit comunitari” per evitar algunes situacions: “Si algú se sent part d’alguna cosa, si no se’n sent exclòs, és difícil que faci mal”. Per tot plegat, insistia que calia incorporar altres polítiques a les de seguretat. Abans de començar l’acte, Arnau Rovira, regidor de Seguretat Ciutadana, destacava que l’any passat Manlleu va viure “un any complicat en termes de seguretat”. Arran d’aquests fets es va decidir abordar la problemàtica des d’altres vessants, a través de la formació o del debat. La segona taula rodona, que se celebrarà el dimecres 14 de desembre, tractarà sobre com informar de forma ètica sobre temes de seguretat.

“Concebre la seguretat des de la policia ens fa perdre perspectiva”

Remuntada de líder

“És important incloure la IA al currículum educatiu sense deixar de banda tot el que ens fa humans”

Suada i merescuda victòria a Cerdanyola

La IGP Llonganissa de Vic estén la mà als petits xarcuters

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu