L’ascensor de la plaça Fra Bernadí de Manlleu, els passos de vianants interactius a Vic o Ripoll i altres elements i projectes formen part de la trama urbana, i al seu dia s’hi van col·locar pensant a fer servei a la ciutadania, però de tantes avaries els veïns han deixat de refiar-se’n i fins i tot fixar-s’hi. EL9NOU posa la lupa sobre algunes coses que mai funcionen. En cas que en conegueu d’altres les podeu fer arribar al Whatsapp del número 646 079 023 o al correu electrònic noticies5@vic.el9nou.com

L’ascensor de la plaça Fra Bernadí de Manlleu
El febrer de l’any 2013, deu mesos després d’acabar les obres de reforma de la plaça Fra Bernadí, l’Ajuntament de Manlleu hi va col·locar un ascensor que permet salvar el desnivell de les escales. Al seu moment ja hi va haver petites dificultats a l’hora d’impermeabilitzar-lo i legalitzar-lo, així com per signar el contracte de manteniment. La idea era que funcionés de 2/4 de 9 del matí a 2/4 de 9 del vespre, però la major part del temps l’ha passat espatllat. És un problema que la CUP ha denunciat reiteradament, traslladant als plens municipals queixes de persones amb dificultats o mobilitat reduïda. Segons el regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut, l’últim cop el fossat es va negar d’aigua i l’electrònica de l’ascensor ha quedat malmesa. El consistori està en converses amb Schindler per determinar si la reparació entra en garantia.

La caseta de fusta de la Pista a Vic
Després de pactar-ho amb Capgirem Vic –al pressupost del 2016– i l’Associació de Veïns de la Calla, l’Ajuntament va instal·lar una caseta de fusta on hi havia hagut l’antiga benzinera de la Pista. S’havia plantejat com a espai de dinamització cultural del barri amb servei de bar, seguint l’estela de l’Embarcador del Ter de Manlleu. Tot i això, no ha arribat a obrir. L’Ajuntament va engegar un concurs públic per adjudicar-ne la gestió a alguna entitat, però no s’hi va presentar ningú. “Va quedar desert i després va venir la pandèmia”, explica la regidora Fabiana Palmero, destacant que han fet autocrítica i retocat alguns punts: “Ho estem tornant a preparar per obrir de cara a la primavera”.

La geotèrmia del camp de futbol de Tona
L’any 2008, Tona va començar la construcció del nou camp de gespa artificial i de les pistes d’atletisme a la zona esportiva. Un dels trets diferencials del projecte era que incorporava una tecnologia aleshores encara poc coneguda, la geotèrmia: uns tubs enterrats al terreny de joc s’havien de convertir en font de calor per acabar escalfant i proveint d’aigua calenta els pavellons propers. Un cop acabada l’obra, però, l’energia geotèrmica procedent del camp no ha arribat a funcionar mai.

Enllumenat de ponts i accessos
Els elements ornamentals amb llum s’han anat fent habituals als accessos de pobles i ciutats. Entre els que acostumen a fallar, hi ha el vidres il·luminats a l’entrada de Tona pel polígon de Les Goules o les de l’escultura de sota el pont del Ges a Torelló. Quan es va ampliar el de Manlleu (a la foto), la Diputació i l’Ajuntament també hi van preveure un sofisticat sistema d’il·luminació per realçar-ne els arcs i pilars. Tenia l’afegit de poder canviar de color en dates assenyalades, com el Dia de la Dona, però no ha acabat d’anar bé. El regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut, explica que per arreglar-ho caldria tallar el trànsit al pont, a més a més que el cable avariat és poc comú i “costa determinar amb exactitud on falla la comunicació”. Sigui com sigui, “ho tenim present i ho resoldrem”.

Passos de vianants intel·ligents
L’Ajuntament de Vic va instal·lar un pas de vianants intel·ligent al carrer Mossèn Gudiol el febrer del 2017, amb l’objectiu d’incrementar la seguretat de les persones a peu. Es tracta d’unes plaques led lluminoses que s’haurien d’encendre quan algú hi passa per sobre. Això havia de millorar la visibilitat dels vianants en una recta urbana relativament llarga on s’han registrat atropellaments, ja que a més a més els vehicles hi acostumen a circular a més velocitat de la permesa. La realitat és, però, que, com a l’entrada de Ripoll (al costat de l’institut), l’invent no ha acabat de funcionar. L’excepció són els panells laterals.

Escales mecàniques de l’estació de tren de Vic
Un clàssic. Tot i que actualment funcionen totes dues, encadenen constantment períodes d’avaria i entre l’estiu del 2020 i el febrer del 2021, per exemple, van passar mig any espatllades. Tota l’estació de tren presentava un aspecte força deplorable fins al desembre passat, quan Renfe hi va fer obres. Les més visibles, restaurar la façana i la corona que conforma la cornisa central, amb quatre pilars amb escuts i pintats de color daurat.

Panells informatius
N’hi ha a municipis d’Osona i el Ripollès com Ripoll, Roda de Ter, Tona o Vic, a la plaça de l’Estació (a la foto), i ofereixen informació de servei, com ara la temperatura, els nivells de contaminació atmosfèrica o activitats d’agenda. Útils, tot i que sovint apagats o desprogramats. Els ajuntaments es defensen argumentant que es tracta d’aparells cars de mantenir i que les empreses que se’n cuiden, generalment d’altres punts de Catalunya o l’Estat espanyol, no hi estan prou a sobre.

Aparcaments per a bicicletes
En plena crisi climàtica i de furor pel foment de mitjans de transport sostenibles, com a mínim de paraula, formen part del mobiliari urbà de molts pobles i ciutats, però després es fan servir més aviat poc. Els de la plaça Fra Bernadí o el de davant del pavelló de Manlleu fins i tot estan descollats.

Projectes de senyalització i informació
No és tant que no funcionin com que no han despertat l’interès de la ciutadania i, per tant, no s’han arribat a popularitzar. És el cas de la senyalització de les rutes escolars que es va tirar endavant a Vic ara fa una dècada, en el marc del Projecte Educatiu de Ciutat, i que va consistir a col·locar panells als centres i ninots de color verd a determinats carrers. També es podria incloure en aquesta categoria els itineraris via codi QR. Al nucli històric de la capital d’Osona n’hi ha a davant del Palau Episcopal, per exemple, però rarament s’hi veu turistes o veïns enfocant-los amb els telèfons.