Confinament, casa, zona de confort

Avorriment, tristor, angoixa, ira... Són algunes de les sensacions que van anar guanyant terreny un cop superada la novetat del confinament i els dies de receptes de cuina, neteja o adaptació a un teletreball tan insòlit com difícil de compatibilitzar amb nens i nenes a casa. Amb el pas a la fase 1, dilluns de fa dues setmanes, la població d’Osona i el Ripollès deixava enrere l’aïllament més estricte. Durant aquest temps la vida ha tornat al carrer, però també hi ha persones completament adaptades a la rutina del confinament que ara viuen amb més neguit que alegria la possibilitat de rebobinar i recuperar la vida d’abans de l’estat d’alarma. Per referir-se a aquesta situació, les últimes setmanes han aflorat termes com la síndrome de la cova o la cabana, no reconeguts als manuals de psicologia però que van fent fortuna a l’hora de descriure l’oposició a abandonar la zona de confort en què s’han convertit les parets de casa. “Partint de la base de no haver patit cap afectació de salut a l’entorn més proper, és comprensible que hi hagi gent a qui li costi tornar a la realitat”, explica la psicòloga torellonenca Elena Crespi, “venim d’un món en què anem sempre de pressa, tot ha de ser immediat, fer diners... El confinament ha servit perquè algunes persones s’adonin que els agrada caminar en comptes de córrer, o fins i tot que feien més vida social de la que realment desitjaven”. Segons una aproximació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, entre el 80% i el 90% de la població acabarà tornant a la normalitat sense problemes, però també és cert que hi ha un gruix de persones a qui els neguiteja sortir al carrer a causa del coronavirus i la possibilitat de contraure’l. Una por que és normal a l’hora d’enfrontar escenaris desconeguts o d’amenaça, però que no ens hauria d’arribar a paralitzar. “Segurament al principi el bombardeig d’informació i els anuncis del govern van generar un efecte contraproduent a molta gent que, si ja tenia dificultats afegides, es va acabar d’alarmar”, apunta Pau Borrat, psicòleg del consultori Bayés de Vic. Els casos més extrems són els de persones que pateixen fòbies socials: “Quedar-se a casa, el que abans era particular seu, s’ha estès a tota la ciutadania, de manera que han deixat de quedar exclosos de la norma. Ara poden sentir encara més angoixa de l’habitual havent de reprendre el contacte amb el món exterior”. En aquesta situació hi ha el risc que s’hi trobin els pacients amb agorafòbia (por als espais oberts), que han passat tres mesos sense sentir-se obligats a sortir, però també persones amb fòbia social o amb trastorns obsessius compulsius que es tradueixin en un patiment desmesurat pel que fa al risc de contagi. Borrat també alerta de possibles retrocessos en el treball terapèutic: “Hem detectat que hi ha persones que s’han agafat al discurs de la por per deixar de responsabilitzar-se de certes coses o abandonar un determinat tractament. En aquests casos el confinament haurà suposat una regressió de la feina que havíem fet fins ara”. Un altre factor que els experts jutgen transcendental en la predisposició a desconfinar-se és com s’ha passat l’aïllament. Viure en un pis sense sortida exterior, havent de fiar tot el sol a una finestra o amb una mala connexió a internet pot haver alimentat l’angoixa, mentre que les famílies amb terrassa o una casa amb jardí generalment hauran passat el confinament millor. Tal com recollia l’edició d’EL 9 NOU del passat 15 de maig, tampoc es pot oblidar que durant els últims mesos l’Institut Català de les Dones ha registrat un increment del 88% pel que fa a les consultes relacionades amb violència masclista. “Tot i que es tarda 21 dies a canviar un hàbit i ara n’hem passat més de 80, el sistema que tenim al darrere és molt potent. Ens empeny a treballar i tornar al model productiu d’abans”, explica Crespi. Com molts companys de professió, ella és escèptica a l’hora de pensar que la Covid-19 es traduirà en un canvi de paradigma: “Portem tota la vida havent de complir horaris, cada cop més estressats, i amb uns hàbits que són força tòxics per a la nostra salut mental. Amb tres mesos malauradament no n’haurem tingut prou per fer un canvi de xip”. Sigui com sigui, la recomanació dels psicòlegs a les persones que ara mateix visquin el desconfinament amb pànic és demanar ajuda, perquè “si una cosa ens espanta i l’evitem, el monstre es va fent gran”. Forçar-se a sortir no ha de ser la solució, però sí que cal recuperar de mica en mica la vida al carrer. Entre els consells, fer-ho d’entrada per satisfer necessitats bàsiques, com comprar, i sumar-hi després activitats d’oci que reportin benestar. “Excedint-te estàs posant en perill la vida dels demés” Frederic Carrero (69) ha viscut dos confinaments, un d’exterior i un altre a dins de casa. El motiu és que la seva parella, Concepció Domingo (63), va decidir recuperar la bata de metgessa i tornar a exercir temporalment al CAP Vic Nord després de dos anys dedicant-se a la musicoteràpia. “Faig seguiment telefònic de pacients”, explica ella mateixa, “però érem conscients que en un centre d’atenció primària hi entra molta gent amb possible Covid-19”. És per això que, seguint les recomanacions del Col·legi de Metges, tots dos van acordar dividir-se els espais de casa i deixar de compartir lavabos i dormitori. De moment continuen aplicant el mateix sistema i Domingo, que ha de sortir per anar a treballar, és també l’encarregada de fer la compra al supermercat. Això ha permès al seu marit complir un aïllament estricte. I és que, tal com explica Carrero, durant aquests vuitanta dies només ha fet una visita al podòleg i, des que va reobrir a finals de maig, sessions esporàdiques de tir amb arc al Club Vall-Llobera (Muntanyola). “Complir el confinament és una qüestió de responsabilitat social”, assegura, “excedint-te estàs posant en perill la vida dels demés”. També destaca que aquest temps li ha servit per revaloritzar petits detalls de la vida quotidiana i la feina que porten a terme les Germanetes dels Pobres o el menjador social El Tupí, amb el qual col·laboren. “És cert que ara mateix estem detectant menys casos de Covid-19, però no ha baixat tant com es pensa la gent”, hi afegeix Domingo. Amb l’objectiu d’evitar ser origen d’hipotètics focus de contagi al poble, ella preventivament continua sense trepitjar les botigues de Perafita.

Confinament, casa, zona de confort

Quatre ferits lleus en un accident a l’entrada de Vic per la carretera de Manlleu

Premis per a Solallong, Sant Martí i Gepork als Porc d’Or

“El mestre no és el problema, és la solució!”

El còctel ideal de teatre i cinema per pixar-se de riure

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

De porcaters a boletaires