L’infrafinançament que arrosseguen i denuncien consells comarcals d’arreu de Catalunya va portar a reunir-se dimarts a Vic quatre de diferents: a més a més de representants del d’Osona, de la Garrotxa i de l’Alt i el Baix Empordà. De la trobada en sortia la reivindicació que és “urgent” revisar i millorar el finançament que arriba a aquests ens des de la Generalitat, ja que si no cada cop és més complicat prestar serveis eficients, més encara si es té en compte que hi ha moltes comarques que abracen àrees rurals i amb poca densitat de població.
En una nota difosa després de la reunió, els dirigents polítics també es queixen de la “creixent càrrega burocràtica que limita la capacitat de resposta” dels consells. O el que és el mateix: que la normativa vigent implica molts recursos humans i financers, un actiu que per tant no es pot destinar a pensar projectes estratègics o millorar i ampliar els serveis.
“És clau comprendre que sense un canvi significatiu en el model de finançament la viabilitat dels serveis que oferim estarà en risc”, assegurava el president del Consell Comarcal d’Osona, Gerard Sancho. D’aquesta cartera en són exemple la gestió dels residus, els serveis socials o competències delegades en ensenyament, com ara el transport escolar.
Una de les propostes que sortien de la reunió és triplicar el Fons de Cooperació de la Generalitat, un increment que segons el grup de treball també permetria “reduir la càrrega financera que recau sobre els ajuntaments”.
Tot plegat “no és només una qüestió de recursos, sinó de reconèixer la importància dels consells comarcals en la cohesió territorial i social de Catalunya”, rebla la nota posterior a la reunió.
{{ comment.text }}