Consens sense unanimitat entre els pobles de la riera de Merlès per recuperar el bany a l’estiu

Amb la temporada d’estiu en un horitzó cada cop més proper i amb un increment del turisme de proximitat a l’alça des de fa més d’un any a causa de la pandèmia, municipis com els que rega la riera de Merlès –repartits entre el Berguedà, el Lluçanès i el Ripollès– ja pensen en com afrontaran el repte de l’accés al medi natural. Segons avançava divendres l’Agència Catalana de Notícies (ACN), hi hauria consens entre la majoria de poblacions afectades per recuperar el bany en aquest paratge fluvial però no s’hauria assolit unanimitat en la decisió. “Nosaltres som partidaris de mantenir la prohibició”, assegura des de Lluçà la regidora de Territori i Sostenibilitat, Laura Villena. Des del poble del Lluçanès expliquen que permetre el bany “genera un fort impacte en el medi natural” i afecta tota una fauna i un entorn que cal preservar. “Creiem que augmentaran els comportaments incívics i no hi haurà la calma de l’estiu passat”. Villena espera que la decisió no sigui definitiva “i ningú hagi tirat pel dret sense acabar-ho de parlar, ja que no seria òptim”.
En una situació oposada a Lluçà hi trobem el municipi ripollès de les Llosses. “Hi ha un ampli consens per recuperar el bany, i nosaltres en som partidaris”, explica l’alcalde, Andreu Llimós. Per defensar la seva posició esgrimeix dos principals arguments: el primer, “la incertesa de com es comportava el virus en aigua dolça”, un motiu sanitari “que ara no tenim”. El segon, el reclam turístic que suposa banyar-se en un entorn com el de la riera. “Amb la prohibició es van registrar moltes cancel·lacions als càmpings i refugis propers”, diu Llimós, que sentencia que un segon estiu amb el mateix escenari “podria ser un cop massa dur pels pocs negocis que ens queden al poble”. Des de Lluçà creuen que el turisme vindrà igualment a gaudir de la natura encara que no es pugui banyar “tal com es va demostrar l’any passat”, i potser es registraran menys actes incívics “com les deixalles que no es recullen i comportaments poc adequats al bosc”.
Amb bany o sense, on sí que hi ha unanimitat és en la voluntat de repetir el dispositiu de vigilància i control d’accés a la riera, “ja que va funcionar molt bé”, diu Villena. En aquesta línia, Llimós referma la importància de tenir “ben regulats els llocs on es pot aparcar i el seu aforament”. Això permet evitar molèsties als veïns –que en alguns casos veuen bloquejada l’entrada als camins de casa seva– i assegura el possible pas de vehicles d’emergència.
Els nou municipis de les tres comarques també treballen en la creació d’un ens supramunicipal que permeti una gestió unificada i més eficient de tot el que comporta un espai com el de la riera de Merlès. Un exemple de la utilitat que podria tenir aquesta institució, que encara es troba a les beceroles, és la tramitació de les sancions que els vigilants van posar fa un any, i que en molts casos encara estan pendents de cobrar “perquè pels municipis petits és un tràmit legal molt feixuc”, apunta Villena. També permetria accedir a subvencions específiques.