Que la Plana de Vic conviu amb un problema persistent de contaminació atmosfèrica no és cap secret. Institucions com el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) hi tenen l’ull posat des de fa anys, però amb el temps –i amb la gota malaia d’anar aportant informació– també ha crescut la consciència ciutadana.
Ara, per complementar el banc de dades existent, Science For Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han desplegat a Vic, amb el suport de la Diputació, un projecte centrat en el diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant estretament vinculat a les emissions dels cotxes, motos i altres vehicles a motor.
En concret, 25 persones s’han encarregat d’instal·lar i mantenir repartits per diferents punts de la ciutat, durant dues setmanes i mitja, tubs de mostreig passiu.
Aquest dimarts es va fer la recollida del material, del qual s’extrauran resultats que no busquen tant valors absoluts com comparar diferències segons l’amplada dels carrers, la proximitat de zones verdes, l’alçada dels edificis, les distàncies, el trànsit…
“Els tubs es van distribuir a partir de preguntes de recerca que vam dissenyar conjuntament amb els participants”, expliquen Òscar Larraga i Johana Burbano. Especialista en antropologia social ell i enginyera ambiental ella, tots dos formen part de Science For Change, una empresa especialitzada en el desenvolupament de projectes de ciència ciutadana.
La iniciativa va començar a caminar a Vic amb una primera sessió informativa al maig, on es va donar a conèixer la problemàtica de la contaminació atmosfèrica i definir les preguntes de recerca a contestar.
Posteriorment es va fer una segona trobada per abordar el protocol d’instal·lació dels tubs, i es va decidir amb els participants on col·locar-los.
El mateix dia també se’ls va distribuir el material.
Un cop passat l’estiu, està prevista una tercera sessió per compartir les conclusions i retornar els resultats.
Pel que fa a la ubicació, els tubs han passat aquests 18 dies en punts diversos de Vic, des de la zona esportiva fins a La Sínia, l’Andersen, el Sagrat Cor… Carrers amb més i menys trànsit i també entorns naturals, entre els quals la Creu del Marcer.
Tot i que el diòxid de nitrogen no és el contaminant més notori dels que afecten Osona, castigada sobretot per l’ozó troposfèric i les partícules en suspensió, contribueix a empitjorar la mala qualitat de l’aire.
En dades de l’any 2020, quan la pandèmia va frenar en sec el tragí de la quotidianitat, l’NO2 va experimentar la major reducció mai registrada a la ciutat de Barcelona, amb descensos d’entre un 50% i un 75% i pics puntuals del 83%. Va ser l’aire més net dels últims 20 anys, una derivada de la caiguda del trànsit i menys activitat econòmica tant en indústria com turisme o transport de mercaderies.
