Pujar fins a un punt elevat per admirar les vistes és un dels atractius de moltes caminades per l’entorn proper a la Plana de Vic, envoltada com està tota ella de muntanyes. Si bé la plana és la mateixa, les vistes són ben diferents segons des d’on es miri: no és el mateix fer-ho des de Bellmunt que des del Puigsagordi, ni tampoc des de dalt de Sant Sebastià o des de la serra de Cabrera. Per posar en valor algunes de les millors panoràmiques, el vigatà Arnau Dorca va recollir al seu treball final de grau els punts panoràmics de més interès al voltant de la plana, a més d’elaborar-ne un recorregut que els enllaça de forma circular en 10 etapes. El treball, que porta per títol “La Plana 360º. Estudi i catalogació de 18 punts panoràmics de la Plana de Vic i disseny d’un sender turístic que els uneix”, va rebre fa tres setmanes el sisè Premi Jordi Amorós, atorgat pel Col·legi de Geògrafs i l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya.
Amant de la natura i del senderisme, Dorca va voler crear una proposta que donés protagonisme a bona part del patrimoni paisatgístic d’Osona, centrant-lo en un entorn comú, com el de la Plana de Vic, però fent valer l’atractiu de les zones que la delimiten. “La plana guanya perquè es revaloritza però la resta de zones també se’n beneficien”, esmenta Dorca. Per fer-ho, va estudiar i catalogar un total de 18 punts des dels quals s’obtenen bones vistes de la llarga depressió que creua la comarca, tot tenint en compte algunes característiques com el tipus de punt panoràmic, l’accessibilitat (a peu i en vehicle), la senyalització, l’estat de l’espai o la qualitat de les vistes, entre d’altres. N’hi ha de ben reconeguts i condicionats com a miradors, així com d’altres de menys populars i poc delimitats, com el de Santa Perpètua, en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà, o el cim de Rocallarga, a Tavertet. De fet, aquesta distinció és la que, segons el geògraf, impedeix parlar de tots els punts com a miradors, ja que “els miradors són llocs que ja estan preparats, amb baranes, bancs, una mirada més guiada… mentre que hi ha altres punts d’observació que tenen vistes però que no han tingut una actuació humana per adaptar-los”. Els punts escollits són a quatre comarques: quinze són d’Osona, mentre que un es troba al Lluçanès, un altre al Moianès i un altre, el de més al sud, al Vallès Oriental.
Un cop escollits els diversos punts, repartits per tot el perímetre que voreja la plana, Dorca va dissenyar el sender La Plana 360º, que passa per tots ells i fa una volta sencera transitant per les carenes de les serres que envolten la plana. La ruta s’ha plantejat com una proposta de sender de gran recorregut (GR) amb punt d’inici i final a la plaça Major de Vic. El sender té una longitud de 200 quilòmetres, que Dorca proposa dividir en 10 etapes amb quilometratge i desnivell repartits. Tots els trams transcorren per camins i pistes forestals de titularitat pública i en bona part aprofiten altres senders que passen per la comarca. Si bé la proposta del recorregut és circular, no cal fer tots els trams seguits d’un sol cop. El geògraf afegeix que “el fet que la majoria dels punts d’inici i final es trobin en poblacions i nuclis urbans permet arribar-hi o marxar-ne en transport públic, sense haver de desfer necessàriament el camí recorregut per anar a buscar el cotxe”.
Amb la voluntat que el sender La Plana 360º pugui ser un atractiu turístic, el treball té en compte l’existència d’una xarxa d’allotjaments al principi i final de cada etapa (per poder-lo recórrer completament), serveis de restauració i activitats complementàries, per tal que el visitant pugui gaudir de l’entorn i de l’estada. Per Dorca, la ruta és una bona excusa per “utilitzar la Plana de Vic com a reclam però fer que els visitants transitin pels contraforts de la plana per dinamitzar la resta de la comarca i que l’impacte positiu es quedi allà”. En paral·lel, proposa la creació d’un passaport del senderista on segellar la superació de cada etapa.
El vigatà creu que el projecte de sender turístic que ha dissenyat pot ser viable i aplicable a la comarca si des de les administracions territorials veuen interessant la iniciativa. “M’agradaria que es fes realitat i que fos un projecte on la implicació amb el territori sigui clar”, conclou el geògraf. Els trams i punts panoràmics es poden consultar al web arcg.is/C8Lfi.
