Vicenç Fabré, president de la Cooperativa Plana de Vic
Sebastià Juanola, president de la Cooperativa Vaquers d’Osona
Fa uns mesos tant a Europa com també a l’Estat espanyol i Catalunya es van produir moltes protestes de ramaders i pagesos que defensaven rebre uns preus dignes per als seus productes. I és que la viabilitat d’algunes explotacions agràries i ramaderes està en clar perill, perquè no hi ha rendibilitat econòmica, i això ho demostra l’aturada de l’activitat que es produeix cada any en alguns sectors amb l’abandonament del territori que comporta i l’envelliment de la població de les zones rurals.
En el cas del sector lleter, l’any 2019 van desaparèixer a Catalunya 26 explotacions lleteres, i pel que fa a l’Estat espanyol van ser 808.
Segons un informe fet per Cooperatives Agroalimentàries, en el context actual, d’una banda, la falta de rendibilitat del sector lleter impedeix la modernització adequada de les granges, ja que els preus actuals no cobreixen els costos de producció i no permeten fer les inversions necessàries, el que comporta un envelliment de les instal·lacions. D’altra banda, si no hi ha modernització i rendibilitat difícilment s’engrescaran els joves a incorporar-se a les explotacions, i arribarà un dia que potser ja serà massa tard per recuperar el teixit social que el sector primari ha de tenir.
Amb el coronavirus s’ha demostrat que el sector alimentari, lligat a la producció d’aliments, és un sector a tenir molt present de cara al futur, però tot i ser un sector estratègic és fràgil i sovint oblidat de polítics, de consumidors i en general de la societat del segle XXI.
El passat mes de febrer el govern espanyol, per apaivagar les protestes, va treure un reial decret (05/2020) que modifica la llei del funcionament de la cadena alimentària i prohibeix la venda a pèrdues. Aquest decret, entre altres coses, diu que el cost de producció dels productes primaris s’ha d’incloure de manera obligatòria en les relacions contractuals de compravenda i s’ha de repercutir al llarg de tota la cadena alimentària.
Aquests últims mesos s’estan negociant els contractes de la llet. De moment, la resposta de les centrals lleteres és totalment insuficient. Algunes ni s’ho plantegen; d’altres estan posant moltes pegues per arribar a un acord que consideri el cost de producció, fins i tot amb el perill de deixar llet a les explotacions si no se signa el contracte que ofereixen, i d’altres diuen que el preu els ve marcat per la distribució, que no els deixa moure res. Segons la llei, hi ha temps fins al 26 d’agost per posar al dia tots els contractes, però de moment només estem trobant dificultats.
Davant d’aquesta situació, cal que el Ministeri defineixi urgentment què són exactament els costos efectius de producció, per tal que es puguin traslladar als contractes, i finalment serà necessari poder repercutir a la distribució el cost de la producció real de la llet.
Hem sol·licitat a l’administració catalana que a través del DARPA es demani a Madrid que s’aclareixin tots aquests dubtes i ens ajudin que la llei es pugui complir. Cal un compromís real i decidit del sector públic per defensar el territori i la normativa i poder treballar amb una estratègia clara que inclogui un arbitratge just per aclarir la situació. A més, hi ha estructures i recursos de referència com és l’Observatori de la Llet del DARPA, que des de fa anys treballa en aquesta línia.
Els nostres ramaders necessiten una interpretació clara de tot el que es disposa en aquest RD 05/2020, precisament per poder avançar i creure’s els valors que el fonamenten (sobretot referits a la viabilitat, sostenibilitat i continuïtat de les nostres explotacions).
Les dues cooperatives lleteres d’Osona, que agrupem més del 50% de les explotacions osonenques, treballem amb força i unides en aquest projecte, perquè creiem que només el compromís real dels productors i el compliment de la legislació pot defensar els drets d’un sector preocupat com mai pels reptes de futur.
Tots els qui formem part de la cadena alimentària hem de promoure i impulsar una presa de consciència col·lectiva sobre la profunditat d’aquest tema, aconseguint que fabricants i distribuïdors puguin posar-ho degudament en valor en els darrers trams de la cadena alimentària.
{{ comment.text }}