Des que van arribar a Catalunya, entre els anys noranta i principis del segle XXI, les famílies marroquines s’han acostumat a celebrar les festes pròpies de la religió musulmana a casa, de portes endins. Amb el temps, malgrat haver superat altres barreres, com la idiomàtica, això pràcticament no ha variat. Ara les noves generacions pugen amb ganes de canvi: volen fer més vida en comunitat, propiciar que les famílies es coneguin les unes a les altres i aprofitar dates assenyalades per organitzar festes obertes a tothom i, així, acostar les diverses cultures que conviuen a ciutats com Vic o Manlleu. Projecte KunRahma i Joves Musulmans d’Osona són dues entitats que treballen de bracet amb aquests objectius, i la prova és la moguda que van muntar diumenge a la zona verda de davant L’Atlàntida. Amb gastronomia tradicional, jocs i tallers de cal·ligrafia o tatuatges de henna, estava pensada especialment per a infants coincidint amb la fi del Ramadà.
El 2019 ja s’havien estrenat amb una proposta similar a Manlleu que va quedar estroncada per la pandèmia, però a partir d’aquest 2022 la idea és consolidar-la. “De petits, anàvem a veure els Reis amb tota la il·lusió”, explica Youseff Badi, “però els nois i noies musulmans que ara tenim entre 20 i 30 anys mai vam gaudir d’una data al calendari reservada exclusivament per a nosaltres”. Iniciatives com la de diumenge pretenen que les noves generacions creixin ja en un altre paradigma i que aquestes festes també serveixin de teló de fons per fomentar la interculturalitat.
“Neixem sense prejudicis, és la societat que ens el va inculcant. Hem de posar el focus en el que ens uneix i veure el que tenim de diferent com una riquesa”, destaca Jamila Badi.
L’agenda de Joves Musulmans d’Osona i Projecte KunRahma també inclou identificar temes que preocupen la seva comunitat i programar xerrades i debats on abordar-los, com ara la feina i la formació, la convivència o el sentiment de pertinença. A banda d’alimentar la reflexió, volen que això serveixi perquè els “nois i noies creixin amb referents en positiu”. Paral·lelament, durant la pandèmia van desplegar un dispositiu per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies amb menys recursos.
“A diferència dels Reis, per exemple, les nostres festes sempre han estat a dins de casa”
Tant una com l’altra entitat s’estructuren a partir d’un grup motor amb alta capacitat de mobilitzar voluntaris. Es tracta molt majoritàriament de fills d’immigrants que ja han viscut sempre a Catalunya, que se senten el català com a llengua pròpia i que treballen o estudien des d’Infermeria fins a Traducció i Interpretació, Enginyeria Informàtica o Economia: “Els nostres pares van arribar buscant una vida millor, sense entendre l’idioma… Nosaltres ja som una altra generació i tenim l’oportunitat de fer el que ells no es podien permetre: explicar-nos enfora i reivindicar la diversitat com a valor.” En aquest sentit és evident que les dues últimes dècades s’han fet passos endavant, però els joves musulmans encara se senten víctimes de racisme. “Ho notes de seguida. Amb les maneres, les mirades al vel, si s’agafen la bossa en veure’t… També ens trobem discriminacions pels cognoms en situacions tan quotidianes com voler independitzar-te i llogar un pis”, explica Ibtissam Akaouch. Entre altres greuges destaquen que, de petits, es van haver d’esforçar més a classe perquè “els professors encara pressuposaven que, sent fill de pares estrangers, donaves menys”.
La festa dels nens de diumenge ha agafat el relleu als trencaments de dejuni col·lectiu que Joves Musulmans d’Osona i Projecte KunRahma havien organitzat les setmanes anteriors. Tant en un cas com en l’altre es van superar les 300 persones. Un èxit. I més tenint en compte que “a diferència de Barcelona, a Osona i les comarques d’interior continua havent-hi més estigma i reticències”. La part positiva és que nois i noies com en Youseff, la Jamila, l’Ibtissam, l’Amin… també veuen cada cop més clar com enderrocar-los. “Parlant, amb informació, de seguida es desmunten els jo pensava de vosaltres que…”, sentencia Bilal Sousan.
