Joan Riera (Independents per Vilanova de Sau) està vivint el seu quart mandat al capdavant de l’Ajuntament, que aquesta Setmana Santa ha posat en marxa una prova pilot per regular l’allau de visitants que congrega el pantà. En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert d’EL 9 TV, Riera en fa balanç, repassa les prioritats de l’equip de govern i anuncia que no optarà a la reelecció.
Aquests dies festius han tingut personal regulant els aparcaments i recollint les primeres impressions dels visitants en arribar a l’embassament de Sau. Han quedat col·lapsats?
Sí, com a tot arreu, però ho hem pogut gestionar. Hem fet la prova pilot d’activar informadors i una ecotaxa de 5 euros. L’estiu passat per la zona de les barbacoes hi van passar 25.000 persones, una autèntica bogeria. Cotxes mal aparcats, caravanes entravessades… No volem que es torni a repetir. Mentre estiguem en pandèmia, sabem que la gent continuarà fent turisme interior i ja abans de Setmana Santa vam parlar amb els alcaldes de Rupit, Tavertet, l’Esquirol, Osona Turisme… per portar a terme una actuació més o menys conjunta i ordenada. L’allau de gent ens continua superant, però avancem pel bon camí.
Qui s’ha desplaçat al pantà durant la Setmana Santa què s’hi ha trobat exactament?
Aparcament regulat i una persona preguntant què els mou cap aquí i si la quantitat de visitants era massa alta, a banda de donar-los indicacions. Ara estem treballant amb la Diputació de Barcelona per establir un sistema de reserva prèvia i, si no, plantegem situar un informador a la presa que faci la recomanació de girar quan ho tinguem ple. El que no volem de cap manera són cotxes mal aparcats que impedeixin el pas dels veïns o dels vehicles d’emergències. Una altra de les propostes és posar cartells informatius de tipus led perquè la gent sàpiga ja a Vilanova o a Folgueroles amb què es trobarà. En aquest món hi hem de cabre tots, però ordenats, i sovint costa d’entendre.
A què destinaran la recaptació de l’ecotaxa?
Al manteniment de tota aquesta àrea. Penseu que necessitem tenir-hi un guàrdia jurat que imposi, amb pistola. Ha sigut l’única manera de fer replegar la gent que s’acomodava a la zona de les barbacoes amb música alta, beures, deixalles… Una sèrie d’actituds que no són les que volem al municipi ni les que s’espera qui ve a visitar-lo.
Algun dia s’ha llevat pensant “tant de bo no fóssim tan turístics”?
No. Tancar o prohibir no és l’objectiu, no serveix de res, el que hem de fer és regular. La gent ha d’entendre que el 80% del terreny de Catalunya és privat, té amo, és a dir que un no hi pot fer el que vol. Hem de compatibilitzar visitar un lloc amb garantir els drets de la gent que hi viu. Estem cansats de trobar els tancats del bestiar oberts, o dels problemes que generen els animals deslligats. També hem de trobar la manera que puguin conviure les bicicletes amb la gent a peu o els caçadors, que som un col·lectiu molt mal vist però essencial i autoritzat. Si al final l’única pretensió és que acabem sent el pessebre de Barcelona, que ens ho diguin clar i ens paguin per això, però mentrestant exigim respecte pel món rural i el dret a triar com volem viure a casa nostra.
Se’l nota crispat…
S’ha d’entendre que als espais hi cap la gent que hi cap. Oi que no podem entrar a una sala de cinema quan no queden seients? És el mateix. Sembla molt evident, però la gent que estava informant aquesta Setmana Santa s’ha hagut d’escoltar coses molt grosses. I això que ni tan sols sancionava!
Ja fa temps que treballen amb l’Agència Catalana de l’Aigua per redactar un pla d’usos de l’embassament. En quina fase està?
S’ha liderat des del Consell Comarcal i el Consorci del Ter, tal com volia l’ACA. Nosaltres vam parlar amb tots els actors de la zona i hem fet la nostra proposta. Aquesta setmana o la que ve s’ha d’adjudicar la redacció del pla. Lògicament no serà fàcil, i amb l’ACA encara menys, però sembla que tira endavant.
Amb el control d’accés, vostès ja s’han avançat.
Tenim clar que hi ha altres llocs que els hem de tancar, perquè són un niu de problemes. L’objectiu del pla ha de ser concretar això, fixar les condicions per navegar a dins del pantà… Organitzar-ho tot una mica i tenir clar qui s’encarrega de cada cosa. Hi ha una màquina per desinfectar el musclo zebra, per exemple, que està allà per estrenar, no l’ha tocada ningú. Nosaltres donem per fet que es tracta d’una feina de l’administració.
Quins accessos serien partidaris de tancar?
Els del cantó de la Rovira, la gent que entra pel Coll de Terrades i el parador. És on tenim més problemes.
Pesca furtiva?
Bàsicament sí. És el mateix que s’estan trobant a Roda i a les Masies. Hi ha un pilot de xinesos i kosovars que s’instal·len allà tota la nit, encenen fogueres, van passats d’alcohol, i quan algú s’hi acosta per explicar-los que no ho poden fer ha de marxar per cames. Llavors avisem els Mossos, però sempre som els últims.
Se senten sols en aquesta batalla?
Amb el cap de la comissaria hi ha bona relació, però és lògic que no puguin arribar a tot arreu disposant de pocs efectius. Caldria que la Generalitat els aportés més gent o una altra manera d’organitzar-se. Mentrestant, els que ens acabem carregant el mort som nosaltres, per això ens vam reunir tots els pobles. Hem d’intentar fer-ho a la nostra manera.
L’estiu de l’any passat es va crear l’Agència de la Natura de Catalunya. Què els està reportant?
De moment creiem que no està operativa del tot. Si s’acaba fent, però, no serà una millora, sinó un perjudici més pels pobles petits. Estic molt cansat del discurs que volen que la gent es fixi al territori, perquè llavors tot són traves. No necessitem més agències ni normatives, les actuals ja ens ofeguen prou.
En què no tenen marge de maniobra?
En urbanisme, a Vilanova volíem tirar endavant la redacció d’un POUM, però des de la Generalitat ens van recomanar esperar una llei de fa cinc anys que encara no ha arribat. La realitat d’ara és que la gent jove no té cap opció de quedar-se al poble, perquè no hi ha habitatge; que no podem donar sortida als solars buits… Com que fa tan temps que no hi ha govern, estem una mica deixats de la mà de Déu.
A les últimes eleccions municipals, en canvi, el seu grup va revalidar la majoria absoluta amb comoditat. Hi ha secret?
Personalment sempre he estat una persona a qui li agrada treballar pel poble i intento fer-ho tan bé com puc, dedicant-hi moltes hores i sent on fa falta. Amb el temporal Glòria, vam tardar una setmana a arribar a totes les cases, però ho vam aconseguir.
Han pogut arranjar tots els desperfectes?
A finals d’any vam acabar els últims, l’esvoranc que teníem al camp de futbol. Ens queden zones per enjardinar o acabar d’asfaltar, però diria que més o menys hem tornat a la normalitat. Sense els diners de la Diputació no sé com ens n’hauríem sortit.
Temps enrere la seva llista estava associada al PSC, també els ha festejat ERC… Es plantegen la possibilitat de deixar la marca dels Independents?
No, al contrari. Pensem que el dels Independents és un moviment que cada cop tindrà més adeptes, perquè la política d’avui en dia només fa que empitjorar.
Vostè exerceix d’alcalde des de l’any 2007. Es tornarà a presentar?
No.
Per què?
Fa molts anys que hi soc, i el dia a dia d’ara crema molt. Fa temps que l’administració està parada i, en comptes de posar facilitats, t’ho encalla tot. Falten diners, sempre queda pendent aprovar un o un altre document… He dedicat molt temps de la meva vida a l’Ajuntament, potser més que a la canalla, i penso que toca fer un pas al costat, tot i que hi seré per ajudar.
Què li reca no haver pogut tirar endavant?
Sobretot aquests temes d’urbanisme. M’hauria agradat endreçar el poble i decidir cap on hem de créixer, que jo penso que és la zona de la fàbrica, on hi ha els camps plans i de més bon fer. No és normal que en una casa de 1.500 metres quadrats només hi puguin viure un pare i una mare perquè no la podem partir horitzontalment, no és normal que la gent que té una casa mig en runes no la pugui tornar a aixecar malgrat tenir-la ben documentada, no és normal que no es pugui arreglar un antic cobert per viure-hi o fer-hi turisme rural… Totes aquestes casuístiques és resoldrien aplicant el sentit comú, però quan et plantes davant l’administració la resposta sempre és no, no i no. És el que deia abans: sembla que som el pessebre de Barcelona i prou. Això cansa molt.
El 2019 van baixar dels 300 habitants, però aquest 2020 han remuntat fins a 312. Efecte de la pandèmia?
Sí. Hi ha cases que no estaven llogades i ara s’han omplert, però de tota manera no tenim més oferta. Actualment és difícil trobar un habitatge buit a Vilanova.
Al poble hi han tingut 18 casos de coronavirus. Com ho han viscut?
Hem tornat a pagar justos per pecadors. Se’ns han aplicat les mateixes restriccions que a una gran ciutat, cosa que no té cap sentit. Quan va arribar el temps dels bolets, vaig dir als Mossos que vinguessin el divendres i preguntessin a la gent dels cotxes d’on venia. Els d’aquí no ens movíem, però els de fora sí que es desplaçaven. Una altra derivada del coronavirus ha sigut el tancament del consultori municipal. Tot just el vam reobrir la setmana passada.
Ha dit que no es tornarà a presentar. Què vol deixar fet sí o sí abans d’acabar el mandat?
Des de sempre nosaltres hem treballat molt el tema de l’aigua. La captació de la riera del Crous la tenim en perfectes condicions fins a Vilanova, però vivim amb l’ai el cor de si plou o deixa de ploure i com serà l’estiu. El que volem prioritzar és la connexió dels dipòsits amb la potabilitzadora de l’embassament. També aprofitarem aquesta canalització per acabar de fer el desplegament de la fibra òptica, incloses les masies disseminades. Estem en converses amb Endesa per mirar d’arribar fins i tot a l’altre cantó del pantà.
I amb les cases de Sant Romà, què s’hi ha de fer?
Amb això també ens perjudica que no hi hagi govern. Aquest estiu vam convidar el senyor Lluís Ridao, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, a veure in situ totes les mogudes al voltant de l’embassament. Va al·lucinar. Ja teníem algunes idees embastades. Ara estem a l’expectativa de si es manté en el càrrec o hem de parlar amb una altra persona.
A banda d’alcalde, vostè també és fuster, i caçador. Pateix més a l’Ajuntament, muntant cuines o a darrere el senglar?
Cada cosa té lo seu. L’important és que amb ganes tot ho acabes tirant endavant.
