“Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, pot canviar el món”. És una de les frases més cèlebres de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, i des de fa dies es pot llegir a la paret principal del Cosidor Pas a Pas. Una declaració d’intencions del que podria haver-se convertit en el leitmotiv de les tres dones que el piloten. Es tracta d’una botiga-taller que ha obert portes als baixos del Casal Claret, al carrer de la Ramada. Amb aquest nou projecte, l’entitat fa un pas endavant en el taller de costura que durant anys s’ha fet al tercer pis de l’edifici. “Ser a peu de carrer i de cara al públic ens permetrà donar molta més visibilitat al projecte”, explica Sara Tauste, coordinadora del cosidor.
A l’interior, la fressa de les màquines de cosir ja fa dies que s’ha apoderat de l’espai. Com també ho han fet la Hanifa, la Fekria i la Hanane, les tres dones que el Casal Claret ha contractat per tirar endavant el projecte. Per a dues d’elles, aquest ha estat el seu primer contracte de treball. És el cas de la Hanifa. Fa 22 anys que viu a Catalunya i cinc que va arribar al Casal Claret, on va aprendre a cosir. Ara és la cap del taller. Entre els rodets de fil i les teles africanes que l’envolten, s’hi mou amb comoditat. I amb la mirada posada a l’agulla, explica que cus peces de tota mena. “Aquí fem des de la vora d’uns pantalons fins a la confecció de productes propis”, puntualitza. Una tasca que Hanifa comparteix amb la Fekria i la Hanane. A diferència de les seves companyes, quan la Fekria va arribar al Casal Claret ja tenia experiència en el sector de la costura. Abans de deixar el Marroc per venir a Catalunya treballava en una fàbrica de confecció. Quan va arribar a Vic, ara fa tres anys, “el primer que vaig fer va ser venir als tallers de costura del Casal Claret”.
La Fekria comparteix taula amb la Hanane. A diferència d’ella, la Hanane s’estrena com a treballadora del cosidor en ple procés formatiu. I, com la Hanifa, aquest ha estat el seu primer contracte de treball. “No tinc tanta experiència, però aprenc d’elles i m’ajuden molt”, diu.
El somriure que s’amaga sota les mascaretes de les tres dones del cosidor evidencia com aquest projecte els ha canviat la vida. Ara, se l’han de fer seu i conduir-lo cap a l’autogestió. “És una oportunitat perquè elles prenguin decisions, es coordinin i el tirin endavant”, assegura Tauste.
Entre els productes d’elaboració pròpia que ja llueixen a l’aparador hi ha els ecopans, unes bosses de roba reutilitzables per posar-hi l’esmorzar o el berenar que ja s’han postulat com a producte estrella del cosidor. També hi ha discos desmaquilladors reutilitzables, mascaretes i complements per al cabell. “I si tot va bé, també ens animarem a fer compreses de roba reutilitzables”, afegeixen. Una de les línies que també han començat a explorar és la de la confecció a petita escala: col·laboracions amb empreses o entitats i amb dissenyadors emergents de la comarca.
