Mig centenar de vilatans formen part de l’Associació de persones veïnes i amigues d’Ogassa que s’ha creat recentment per tal de treballar en positiu pel municipi, des d’un model assembleari. La nova entitat pretén aglutinar gent independentment de la seva ideologia per participar en tota mena d’activitats, mantenir-los informats, aportar solucions als problemes de l’Ajuntament, ajudar veïns que tinguin qualsevol mena de problema, i proposar idees i accions per millorar el poble i la convivència.
Un dels promotors d’aquesta iniciativa, Carles Mercader, remarca que l’associació vol trencar estereotips, com ara la diferència que sovint es fa entre gent originària d’Ogassa i els que són de fora, però hi tenen residència, perquè la voluntat és que “tothom ha de sumar”. Ell mateix hi viu tot i que no hi va néixer. En canvi és net de miner, i defensa que “l’arrelament és un sentiment”. Els problemes que en les últimes dècades ha patit Ogassa, i que l’han convertit en un dels municipis més endeutats no només de Catalunya sinó de tot l’Estat, han afavorit la complicitat de diversos veïns per implicar-se en el projecte.
A vint mesos de les pròximes eleccions municipals encara no s’ha plantejat si l’associació pot esdevenir una llista per concórrer-hi. De fet, la primera assemblea no se celebrarà l’últim dissabte d’aquest mes al pavelló. Mercader afirma que “és una possibilitat” però alhora destaca que “tenim un bon tracte amb l’Ajuntament”. Una de les primeres mesures de l’associació consistirà a crear diferents comissions, en àmbits com la cultura, el benestar social, l’escola, el museu, el jovent o la gent gran, on entre altres aspectes es podria prendre la iniciativa de reactivar la cooperativa surroquina, que des de fa dos anys té tancat el local, amb la intenció de tornar a obrir el bar i una agrobotiga. També es proposarà que s’habiliti un servei bonificat de taxi tal com existeix en altres pobles, per tal d’evitar que la gent de més edat marxi a viure a fora, o bé que es reactivi una festa major que aquest any creuen que s’hauria pogut celebrar.
A l’horitzó no deixa d’haver-hi el risc apuntat en els moments de major fragilitat econòmica del municipi, d’acabar esdevenint un barri de Sant Joan de les Abadesses. En aquest sentit, Mercader apunta que “ara les finances no són tan dolentes” però malgrat tot es té la sensació que es podria optar a més subvencions. Alhora Mercader diu que algunes obres com el pavelló era innecessari si no se n’acaba fent ús durant la setmana o no serveix per portar equips esportius a entrenar al poble, i reclama que “se’n faci una bona gestió”.
{{ comment.text }}