Buscant restes de pedres per a una altra obra a la nau de serveis de l’Ajuntament de Vic, Josep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou es va endur una sorpresa: descobrir el seu cognom –Plandolit– a la base dels trossos d’una creu que era al mateix magatzem. De seguida va tenir clar que es tractava de la que hi havia hagut al trencant del Tosell, al voral de la carretera de Vic a Roda, i va posar fil a l’agulla per restituir-la.
El resultat s’ha materialitzat els últims mesos i dimarts de la setmana passada es presentava públicament, després que l’Ajuntament de Vic també hagi intercedit amb la Diputació de Barcelona per recol·locar el monòlit una mica més endins i apartat dels cotxes.
La creu torna a ser des de llavors ben visible a ulls dels conductors, una situació privilegiada que contrasta amb la poca informació que se’n té. I és que més enllà de la inscripció –Hipòlit de Plandolit, 1824– tan sols se sap que ha estat destruïda diverses vegades: durant la Guerra Civil, per part dels republicans, i com a mínim un altre cop ara fa set anys, quan hi va xocar un vehicle i les restes del monòlit van anar a parar a la nau d’urbanisme. Xavier Calderó hi afegia dimarts passat que la seva família, a qui pertany la finca del Tosell, també l’havia restituït altres vegades.
Descendent de la casa Plandolit de Sant Pere de Torelló, Hipòlit de Plandolit i d’Argila-Quadres va viure entre 1767 i 1830. Forma part de l’arbre genealògic dels Onyós de Plandolit, però “són tants anys enrere que no el tenim referenciat”.
El prior de la Venerable Congregació dels Dolors de Vic, Xavier Cervera, va trobar a l’arxiu un testament seu de 1812 en què feia una donació i demanava ser enterrat en solitari. Una voluntat que es va complir i que queda recollida a la làpida que hi ha encara a l’església, malgrat que no tot sol, ja que a la tomba s’hi van afegir més tard les despulles de Maria Dolors de Parrella.
Tal com va explicar la família dimarts, es tracta de la rebesàvia d’en Josep Maria, una jove catalana de classe alta que estava casada amb Don Guillem de Plandolit però que va morir assassinada a ganivetades a mans d’un militar que se n’havia enamorat bojament i no era correspost. El crim passional va tenir lloc el 1855 i va aixecar molta polseguera, la qual cosa va portar la família a exhumar les restes de la víctima i traslladar-les a Vic.
La restitució de la creu servia per recuperar dimarts de la setmana passada aquest capítol d’història, la prova, a l’entendre d’Onyós de Plandolit, que es tracta de “símbols importants” en termes de memòria, per a “Vic, per a Osona i per tenir presents els avantpassats”.
L’alcalde, Albert Castells, li recollia el guant i reivindicava el valor del passat per “entendre el present i encaminar-nos al futur”.
De curiositats al voltant de la història de la creu, de fet, no en falten: des que ara compleix 200 anys fins a la manera com en va retrobar les restes Josep Maria Onyós de Plandolit, qui, fent honor a la seva trajectòria professional com a enginyer químic –el 1971 fundava Proquímia–, hi va aplicar un tint perquè el monòlit recuperés l’aspecte d’antic.
