Antoni Anguera, l’activista homenatjat en la vintena edició de la Marxa dels Vigatans, entrava divendres a la plaça Major de Vic pel carrer de les Neus amb la columna de Gurb i amb quinqué amb la flama de Sant Sebastià a les mans. El foc servia per cremar el Decret de Nova Planta sota el cloquer de l’Ajuntament de Vic i al seu costat una imatge amb el lema “Joan Carles I – Felip l’últim”, amb els Grallers de Vic interpretant la Muixeranga d’Algemesí. Era l’inici de la Marxa dels Vigatans, la commemoració que, des de fa 20 anys, Òmnium Osona i la Comissió Onze de Setembre duen a terme per homenatjar els signants del Pacte de Sant Sebastià, l’any 1705, comprometent-se a lluitar contra les tropes borbòniques a la Guerra de Successió. En aquesta vintena edició, la Marxa dels Vigatans va comptar amb la presència del nou president d’Òmnium Cultural, el filòsof Xavier Antich, que va fer una crida a l’activisme: “La força del poble és la mobilització. Mobilitzar-se no és només manifestar-se, és actuar cada dia.”
Amb la flama de Sant Sebastià es van encendre les torxes que acompanyaven les columnes provinents de tots els punts de la comarca. Encara a la plaça Major, el president d’Òmnium Osona, Alfred Verdaguer, feia una crida a la unitat d’acció: “Ara diem: activem-nos per guanyar. Fem-ho junts, sense personalismes, ni sigles, ni colors. Això va de ser tots plegats, d’anar junts i aconseguir la independència”, just abans de fer una crida a la mobilització i la participació als actes de l’Onze de Setembre, entre els quals la manifestació de l’ANC a Barcelona. “Evidentment que hi serem. Hi hem de ser. I manifestar-nos i reclamar i reivindicar els nostres drets. Us animem a ser-hi”, deia Verdaguer, abans que els participants a la Marxa es desplacessin, il·luminats per les torxes, pels carrers Sant Miquel dels Sants i de la Riera, fins a la plaça de la Catedral.
Mentre la plaça s’anava il·luminant amb el foc de Sant Sebastià, l’Orfeó Vigatà, en l’any del seu 120è aniversari, i la Cobla Cani-Go interpretaven La balanguera. L’actor i músic Joan Crosas apareixia a l’escenari, a les escales de la catedral, per conduir la commemoració. De seguida donava pas als actors, que sota la direcció de Marta Parramon interpretaven el moment en què els Vigatans s’unien al front, en una escena situada entre el lateral de les escales més proper a la plaça Bisbe Oliba i les finestres de la Casa Colomer i la Casa Bayés. L’escenificació acabava amb els representants de les diferents columnes adherint-se a la marxa. L’última intervenció va ser la de la columna de Santa Eulàlia amb veu del seu alcalde, Txevi Rovira: “Els de Santa Eulàlia vam encendre la flama amb el doctor Llorenç Tomàs i hi serem fins al final.” Amb el crit de “Llibertat o mort” es donava pas a la interpretació del cant d’Els Segadors.

Arribava un dels moments més emotius de la nit, el diàleg de compromís entre l’homenatjat, l’activista, fotògraf i excursionista Antoni Anguera, i un infant, Alguer Rovira Bofill, de Santa Eulàlia, que assumia el repte de treballar per “arribar més lluny encara”. La representació acabava amb la interpretació del Cant de la senyera, al mateix moment que mitjançant un mapping dues senyeres onejaven projectades sota els finestrals de la catedral. El colofó era la intervenció de Xavier Antich, que com havia fet Alfred Verdaguer a la plaça Major es feia seu el lema “Activem-nos”.
Antich va sentir emoció en el moment de veure entrar les columnes a la plaça de la Catedral i va definir la Marxa com “un exemple d’amor i de lluita”. Pel president d’Òmnium, actualment “estem en una batalla que es desplega en molts fronts i que tant de bo que en cada front hi tinguéssim una columna com les d’aquesta nit”. Fronts com la llengua, l’escola, la lluita “pels nostres recursos propis, la nostra dignitat i els nostres drets”, deia Antich. “Aquesta nit, Vic és exemple de mobilització. No basta només a demanar les coses, cal reclamar-les, cal treballar cada dia, com fem tots, cadascú de nosaltres, a la feina, al barri, al carrer, al poble, a l’Orfeó o a Òmnium. La força del poble és la mobilització”, sentenciava, “davant un estat en contra que persegueix la gent que defensa els drets individuals i col·lectius d’aquest poble”.

Antich va tenir paraules per als exiliats que “per cinquè any consecutiu no poden ser en aquesta plaça”, citant en primer lloc Marta Rovira. I també per als més de 4.200 represaliats. “La repressió és la prova de la nostra força i els represaliats, l’avantguarda de la nostra lluita”, deia Antich just abans de la interpretació de Més lluny, de Lluís Llach, a càrrec de Ju, en un balcó de la Casa Colomer, i l’Orfeó.