“Tot i una oposició molt senyora, la relació amb el govern és delicada”

Cristina Suñén (Acord per Vilatorta i Vilalleons-AM) és regidora a l’Ajuntament de Sant Julià des de l’any 2015. En aquesta entrevista, parla sobre temes d’actualitat municipal i el pas de govern a l’oposició en un consistori que ara piloten Compromes@s (Junts) i els independents de La Veu del Poble. L’últim cop que va ser a EL 9 TV era pel debat electoral. Tornar-hi, com és el cas d’avui, devia esperar fer-ho com a alcaldessa...Evidentment. Quan et presentes a unes eleccions venint de govern, i amb un gran projecte, l’objectiu és continuar. Vam guanyar, però això no ha estat possible. Va costar pair l’alcaldia de Compromes@s?D’una banda, vam arribar a les eleccions molt tranquils, convençuts del programa i la campanya. Volíem governar, però es presentaven tres llistes més i ja intuíem que el vot es fragmentaria. Estàvem preparats per a tot, fins i tot l’escenari que ens vam trobar, el pitjor. Amb Compromes@s van explorar governar plegats. Per què no va fructiferar?Nosaltres pensàvem que era el més lògic. Ho devíem a la gent del poble. Crec que no hi va haver acord perquè Compromes@s es va trobar amb uns resultats increïbles, que no s’havien plantejat, i van veure l’opció de tenir l’alcaldia completa durant quatre anys. AVV vam començar la negociació apostant per tenir-la nosaltres, com a llista més votada; posteriorment els vam oferir compartir-la. Per mi hauria estat el més just, però l’ambició de veure’s en una posició que no s’esperaven no va fer possible el pacte. Va ser un error haver descartat tan de dret La Veu del Poble?Va ser un exercici de coherència, molt d’AVV, perquè veníem d’una campanya i uns mesos previs molt durs. Nosaltres teníem dinàmica de govern, amb unes idees molt clares, i havíem de pensar en socis amb qui ens entenguéssim a l’hora de desplegar el programa. Portàvem al número u la residència de gent gran, que ells no creien necessària. Amb això està tot dit. La perspectiva del temps et fa veure les coses diferents, podríem discutir si ens vam equivocar, però amb l’experiència de la campanya i els mesos anteriors era el més coherent. L’entesa amb l’equip de govern ha anat de menys a més o de més a menys?És delicada. Malgrat que penso que fem una oposició molt senyora –alguns companys fins i tot dirien que tova–, l’equip de govern està molt susceptible i de seguida que diem alguna cosa s’ho prenen com una ofensa. S’organitza un drama que sovint no treu cap a res. La comunicació entre tots dos grups tampoc és fluida com tocaria. Què contestaria a qui diu que vostès tenen un to massa alliçonador?Tota la raó del món, però al final un és el que és: jo, professora d’institut. I hi ha companys que malgrat no fer aquesta feina, comparteixen el to pedagògic. No ho podem evitar, però és que a més a més està bé. L’acció de govern s’ha d’explicar. Si moltes vegades apareixen els partits o resultats que apareixen, és perquè la política se simplifica molt. S’han d’argumentar els projectes, perquè els fem, perquè els descartem, perquè es modifiquen... No s’hi val a limitar-se a llançar eslògans. En què ha millorat l’Ajuntament de Sant Julià amb el canvi de color polític?Difícil. A principis de mandat hauria dit que el govern tenia dins l’equip un parell de persones molt properes a la gent, que escoltaven. Ara ho veig diferent. Els problemes en un poble són molts, i diversos. Evidentment que s’ha d’estar amatent al carrer, però això no et pot fer perdre el rumb. I què ha anat a pitjor?Nosaltres som molt autocrítics, massa, per no dir destructius amb nosaltres mateixos, però comunicàvem millor. L’Ajuntament ha perdut el costum de quan fa un projecte, explicar-lo i debatre’l amb els veïns. Sovint ens assabentem de les coses quan ja estan passant. Teníem una eina boníssima, l’Infovilatorta App, que servia per estar al mòbil de la ciutadania i que la gent també tingués línia directa, però s’ha deixat d’actualitzar. Què és per a vostès prioritari de treballar aquesta mandat?Donar una empenta a la transició energètica. Tenim constituïda una cooperativa que necessita tibar quilowatts de les plaques solars als edificis municipals. I també s’ha de pedalar per fer viable el desenvolupament de l’avinguda Sant Llorenç. No podrem desplegar el pla de mobilitat si no disposem d’un recorregut alternatiu per treure cotxes dels carrers Puig i Cunyer i Ramon Llull. La residència de gent gran va marcar la campanya i el primer mig mandat. Contenta que avanci?Molt satisfeta. Era un projecte de poble, es va veure amb la mobilització popular que va fer possible desencallar-la. Estem contents, però sí que és veritat que no era la nostra intenció passar-nos dos anys donant voltes al tema. El teníem súper treballat del mandat anterior en termes econòmics i de desenvolupament. Al final hem arribat on érem. Sap greu la pèrdua de temps i la crispació que s’ha arribat a generar pel camí. Però és cert que els números previstos no eren els que han acabat sent.Sabíem que s’actualitzarien en passar del projecte bàsic, el que necessitàvem per accedir als fons Next Generation, a l’executiu, però també que continuaria sent viable. Si una obra subvencionada al 57% no es materialitza, tenint en compte que som administració pública i podem tirar d’administracions de rang superior, a banda d’endeutar-nos amb prudència, no sé quin projecte pot fer-ho... Han utilitzat la residència com a arma llancívola contra l’equip de govern?No, però el que no ens podíem permetre de cap manera era que el projecte acabés en un calaix. Tant Compromes@s com nosaltres el portàvem destacat al programa. Ens vam haver d’arremangar per canalitzar la pressió popular i fer veure al govern que no podien llençar a la brossa una oportunitat històrica. S’ha reobert al trànsit poder trencar del carrer Núria a l’avinguda Montserrat. Els sorprèn?Ja ens ho esperàvem, s’havia dit en campanya. El que sap greu una vegada més és que nosaltres ens fonamentàvem en un pla de mobilitat que va comptar amb participació ciutadana i que van redactar tècnics especialistes de la Diputació. Pacificar la cruïlla del carrer Núria era un pas important per treure cotxes de l’avinguda Montserrat i augmentar la seguretat entorn del CAP i la biblioteca. Ara s’han revertit els canvis de sentit, però el govern tampoc ha explicat quin pla hi ha al darrere. Hi va, a la biblioteca?Quan puc. El que més m’agrada és que s’ha convertit en focus de dinamisme: s’hi fan xerrades, conferències, clubs de lectura... I tant les entitats com la gent del poble la trepitgen per moltes coses. Han estat durs amb la rampa que s’ha obert a la plaça de l’Església. No és bo invertir en accessibilitat?No qüestionem la rampa, que tècnicament és perfecta, sinó com s’executa una obra així sense explicar-la a la gent. Hem de treballar per l’accessibilitat, està clar, però aquest mur en concret era especial: molta gent hi té el record de fer-hi botiguetes, donava la simetria de la plaça, forma part del recorregut protegit del nucli històric... Ha fallat la sensibilitat política. El patrimoni s’ha de tractar d’una altra manera.

“Tot i una oposició molt senyora, la relació amb el govern és delicada”

Visitants a l’Oficina de Turisme de Vic s’informen sobre què poden fer aquesta Setmana Santa a Osona

Comencen la recuperació de la riera Major de Viladrau alliberant 15.000 alevins de truita

Es preveu una Setmana Santa amb una ocupació turística alta Osona i el Lluçanès

Només ferit lleu després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Mor atropellat per un camió a la C-25 a Gurb

Entren a robar a una casa de Sant Julià mentre dormien i arriben fins a la tauleta de nit

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit

Un detingut pels incidents entre els ocupes i el propietari d'un habitatge a Vic

L'Estanc Crivillés de Vic reparteix un premi d'un milió d'euros de l'Euromillones

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Un motorista resulta ferit lleu en un accident a la zona dels Terrers del Puig de Gurb

Només ferit lleu després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Investiguen una disputa entre famílies a Sant Quirze de Besora que va acabar amb un tret a l'aire

El canvi radical de Sau: de l’embarcador sec al campanar gairebé amagat sota l’aigua