En els darrers deu anys el nucli antic de Centelles ha patit una transformació integral. “Costa visualitzar el que s’ha fet” en global perquè ha estat de forma esglaonada, assegurava l’alcalde, Josep Paré (PSC), però “s’hi va apostar” i ara, una dècada després de l’inici de l’execució dels projectes, es vol posar en valor. Ho deia aquest divendres en l’acte de commemoració dels 10 anys d’execució del Pla de barris, en què recordava que ja el 2010 es va reformar la plaça Catalunya i que tot plegat havia culminat l’any passat amb la pista del costat del Casal Francesc Macià i la compra del Palau dels Comtes. Entremig, altres propostes que tocaven fins a vuit àmbits diferents, entre els quals els socials, que es van poder tirar endavant tot i les dificultats econòmiques a causa de la crisi que van fer que la Generalitat aturés el finançament, ja que havia d’assumir el 75% de l’import total, que ha estat de 5 milions d’euros.
Paré ho deia al costat del seu antecessor, Miquel Arisa, que era alcalde quan es va impulsar el pla i gairebé fins que es va acabar; també del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i de qui va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 2003 i el 2010, Joaquim Nadal. Tots van fer un recorregut per veure alguns dels projectes i van acabar fent una xerrada al Casal Francesc Macià, a la qual van assistir, a banda de veïns, exregidors que han intervingut en l’execució dels projectes al llarg d’aquest temps. Arisa va recordar que “vaig anar diverses vegades a empipar” l’exconseller Nadal i que ho feia perquè “teníem un projecte de poble” molt clar per anar-lo a vendre. Arisa subratllava que ha estat “no només d’obres” i destacava la implicació de persones que coneixien la realitat socioeconòmica del municipi.
Per la seva banda, Nadal parlava de “dues bones notícies: que s’adjudiqués el pla i la segona és que s’ha acabat”. De fet, Centelles és l’únic municipi d’Osona dels que es va atorgar el pla el 2009 que l’ha pogut executar en la seva totalitat. L’exconseller parlava d’una “operació d’èxit” de la que va ser la segona llei que va aprovar el govern Maragall posant en valor “l’experiència municipalista”. L’objectiu era “no fer només un pla de ciment i pedra” sinó “tractar amb transversalitat els problemes”. En aquest sentit, apuntava que “els municipis tenen cos, els carrers i edificis, i ànima, la gent”. Nadal afegia que “la suma de la gent i l’espai que hi viu alimentava la filosofia dels plans de barris”. El conseller Calvet, per la seva banda, va definir els plans com el que ha pogut desenvolupar Centelles com “un dels programes de rehabilitació urbana i impuls social més reeixits de la nostra història”.
A banda del Palau i la pista, a Centelles també s’han reformat diversos carrers, s’han fet espais verds, hi ha hagut millores en l’accessibilitat i també aspectes d’eficiència energètica o ocupació.
Plans per valor de 87,9 milions a Osona i el Ripollès
La Llei de barris va atorgar entre el 2004 i el 2010 plans per valor de fins a 87,9 milions d’euros a 12 municipis d’Osona i el Ripollès. El primer va ser per al barri de l’Erm de Manlleu el 2004. El 2005 se’n beneficiaven els barris sud de Vic amb 12,3 milions, i el barri Vell de Ripoll amb 4,8. El 2007 s’atorgaven 3,1 milions a Sant Joan de les Abadesses i un any més tard Vic en rebia 15,6 per al centre històric i la Calla. En el grup del 2009 hi entraven Centelles amb 5 milions, la mateixa quantitat que Roda, i Torelló amb 8,2 i Sant Bartomeu amb 3,4. Els tres darrers no en van poder desenvolupar la totalitat. Aquest any acaben els que es van donar el 2010: Sant Pere (4,9), Campdevànol (2,9), Sant Hipòlit (3,5) i Ribes (2,2).Centelles
