Lleonard Sánchez i Toni Rubia són els dos regidors que té actualment la CUP a Manlleu. En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert de dijous, valora el govern que conformen Junts i PSC, la situació econòmica de l’Ajuntament i, entre altres temes, la crisi de l’habitatge.
Un any i mig de regidor. Li ha passat ràpid o a poc a poc?
Segons com, a poc a poc. Ser novell pesa bastant.
S’ha estrenat en un mandat de canvi de color polític a l’alcaldia. Com veu l’Ajuntament?
L’oposició ens sentim sovint davant d’un mur: ens falta informació i tenim poques possibilitats d’intervenir. Ha passat un any llarg des de l’inici del mandat i encara no sabem les prioritats del govern.
Fa la sensació que els quatre partits que estan a l’oposició van cadascú a la seva. És això, una sensació, o passa realment?
Amb qui ideològicament podem tenir més afinitat és ERC, però a Manlleu ve de molts anys de governar. La situació actual és herència de la seva gestió, i hi ha coses que no compartim. Les relacions, tot i això, són cordials amb gairebé tots els grups.
Menys amb Aliança Catalana?
És veritat que la incidència que té al ple de Manlleu és mínima, però no podem normalitzar ni blanquejar aquesta opció. La CUP ens plantarem sempre contra posicions racistes, excloents i que provoquen conflictes.
Els preocupa que Aliança creixi en votants a Manlleu?
Tinc l’esperança que al meu poble no hi hagi tanta gent que pensa d’aquesta manera, i que el fet que entrés a l’Ajuntament es degui a unes eleccions amb resultats estranys.
Junts i el PSC fan bon equip?
Malgrat el que diguin les seves sigles, estan tirant endavant polítiques absolutament de dretes, liberals. Amb això sembla que s’entenen perfectament.
S’esperaven una altra cosa?
No, no ens ha sorprès. Junts ja formava part del govern el mandat passat i havia marcat perfil en prioritats. Les intervencions del PSC anaven pel mateix camí.
Quin és per a vostè el gran tema d’aquest mandat?
L’habitatge, un problema creixent, a Manlleu i a tot arreu. També la necessitat de posar la gent per davant dels diners.
I la situació econòmica de l’Ajuntament?
Per això s’ha activat el pla de sanejament. Ens sorprèn, però, que el dèficit de 2,3 milions d’euros ja vingués del tancament de comptes del 2022 i no s’hagués entomat. Ara s’està utilitzant per justificar unes retallades brutals en l’aspecte social. Esperem que la situació millori amb el pressupost del 2025.
Quines àrees consideren especialment coixes?
Sobretot la d’habitatge. L’equip de govern va tenir una pressa terrible a eliminar els petits avenços del mandat passat. Es renuncia a construir 69 pisos de lloguer assequible a cost pràcticament zero, un lloguer que estava pensat per a gent que tot i treballar no arriba a final de mes. També s’elimina el projecte d’habitatge d’emergència a Can Xaran, i es tanca una oficina que el 2023 havia atès més de 3.000 consultes. Tot plegat, a canvi de què? Quines solucions? Parlar amb les immobiliàries per mirar de fomentar el lloguer i l’eterna promesa d’habitatges a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Celebrem que ja estigui enderrocada, era el símbol d’unes forces d’ocupació, però no sabem ni quants pisos hi haurà ni com ni quan seran una realitat.
Què haurien fet diferent?
En cap moment aturar els 69 pisos de lloguer assequible. Tampoc hauríem renunciat a l’oficina d’habitatge. L’argument de l’equip de govern és que era un apèndix de la del Consell Comarcal, però si l’any 2023 va atendre 3.000 sol·licituds, feia servei a molta gent. Són persones que ara han d’anar a Vic quan segurament es tracta de les més vulnerables i amb més dificultats.
Però sí que s’han cobrat 90.000 euros de la primera sanció a un gran tenidor.
I ho celebrem. És una vergonya que hi hagi tants pisos buits a mans de grans tenidors que s’han dedicat a l’especulació pura i dura, i moltes vegades amb habitatges pagats entre tots. Se’ls ha de forçar a treure’ls a lloguer. Tant de bo no fos amb multes i poguéssim anar més de pressa.
I d’habitatge de nova construcció en fa falta a Manlleu?
Primer s’hauria d’ocupar el que està buit i endreçar el teixit urbà. Construir on hi ha forats en comptes de trinxar més territori amb la cultura del totxo.
Com veuen el nou Mercadona i el projecte de reurbanització de l’entrada de Manlleu pel pont de Can Molas?
D’una banda, és un exemple d’aquesta idea de millorar un entorn degradat i on hi ha habitatges tancats i naus en desús. Alhora, però, no creiem que Manlleu necessiti més grans superfícies. El tipus d’habitatges que s’hi construiran tampoc solucionaran els problemes de la gent més vulnerable.
Manlleu és una ciutat segura?
Segons les estadístiques del Ministeri de l’Interior, la delinqüència està per sota de municipis similars. Pensem que és un tema que s’ha magnificat interessadament i per motius electoralistes. Una policia local la necessitem, igual que els Mossos, però les dades també ens diuen que no per més agents disminueix la delinqüència. El nostre model passa per la prevenció, destinar més recursos a educadors de carrer, dinamització de barris, llocs de treball…
Una altra prioritat de la CUP és la remunicipalització de serveis bàsics. De l’aigua, però, aquest mandat gairebé no n’han parlat.
Perquè el 2024 teníem una finestra d’oportunitat que vam deixar escapar. ERC s’hi havia posat mig bé, però el canvi polític ha estat el que ha estat. És una llàstima. Amb la sequera ha quedat demostrat que els municipis amb servei propi obtenen millors resultats que els que el tenen externalitzat. No és una batalla perduda. Ara ens centrarem a exigir una bona auditoria tècnica i econòmica a Agbar. En l’anterior no van arribar a presentar tota la documentació necessària, ens sembla vergonyós i intolerable.
Què hi haurà abans a Manlleu: l’institut escola del Ter o estudis de la UVic?
Per nosaltres és molt més prioritari l’institut escola. Parlar-ne ja n’hem parlat molt. Confiem que es desencalli ara que al govern de la Generalitat hi ha el mateix color polític que a l’Ajuntament.
Comparteixen que l’escola Puig-Agut passi a ser un centre de l’institut Antoni Pous i Argila o la mantindrien com ara?
És un tema també recorrent sobre el qual ens falta informació. Des del meu punt de vista, i parlo personalment, qualsevol barri necessita una escola: no és només aprendre-hi matemàtiques, vertebra i cohesiona.
Va anar a la Festa del Porc i la Cervesa?
Desgraciadament, no; era fora per motius familiars. Basant-se en el pla de sanejament, també hem vist com s’aprimava, igual que la festa major. Què serà el proper? Afortunadament a Manlleu hi tenim moltes entitats i barris vius, amb una gran capacitat d’autoorganització. Sense ells l’oferta seria bastant minsa. Ens sap greu, més encara quan una de les promeses de Junts era programar quatre grans festes l’any.
La CUP havia arribat a tenir quatre regidors a l’Ajuntament. Ara en són dos. Han analitzat el perquè?
L’autocrítica és una qüestió endèmica a la CUP. Els resultats de les últimes eleccions van ser una mica estranys, i evidentment no són els que voldríem ni esperàvem. Una de les nostres assignatures pendents és millorar la comunicació, treballar treballem molt.
Què és el millor que aporten al consistori?
Incidir en els projectes de l’equip de govern, que ho hem aconseguit algunes vegades, sobretot amb els regidors Núria Roura i Andreu Garcia; i el fet d’explicar portes enfora tant el que es debat al ple com les mocions i propostes que hi portem nosaltres.
Al del dia 28 s’hi tractaran les ordenances fiscals. El seu vot serà en contra?
Som assemblearis i ho valorarem partida a partida quan tinguem tota la informació. A priori, però, intuïm que continuaran les retallades. La tendència de l’equip de govern, cada vegada més escorat a polítiques neoliberals, l’allunya molt de les nostres prioritats.
{{ comment.text }}