L’ofensiva de Foment per posar l’absentisme en l’agenda del debat laboral ha estat acompanyada d’una narrativa a partir de dades certament creatives

La patronal Foment del Treball va fer un pas més en la particular ofensiva respecte de l’absentisme laboral amb la presentació, fa unes setmanes d’un Llibre Blanc sobre la qüestió. Des de fa més de tres anys, l’organització ha emprès una insistent campanya amb la gens dissimulada intenció de situar l’absentisme com un eix central de l’agenda laboral al país. En l’escalada per fixar el relat que, a Catalunya i a l’Estat, hi ha massa hores no treballades, Foment no s’ha estat d’ampliar el perímetre de la definició d’absentisme fins a límits que reclamarien, com a mínim, un debat serè. Quan, el 2023, Foment va empènyer el relat que les absències a la feina són un llast per a la competitivitat, els mètodes de càlcul han unit freqüentment el que són hores perdudes amb justificació –baixes laborals amb certificació mèdica o permisos retribuïts previstos per la normativa– i les que no tenen justificant. El 2024 Foment i Adecco publicaven un informe que avaluava el cost d’aquesta definició àmplia d’absentisme en 37.000 milions d’euros a l’Estat. Ja llavors posava el matís que, d’aquesta xifra, 29.000 milions provenen de baixes laboral que ja tenen, si es vol en una proporció discutible, cobertura parcial de l’Estat a través de la Seguretat Social, i no tota atribuïda a les empreses. El Llibre Blanc no arriba a una xifra tan alta: 33.000 milions d’euros d’impacte. És una estimació més baixa, que no obstant això, no invalida la tesi que Foment posava sobre la taula el mes de març quan apuntava que l’absentisme és “el principal problema per a la productivitat” al país. A partir d’aquest plantejament que, tot i no excloure’ls, minimitza altres motius per la baixa productivitat, afegeix una narrativa creativa que arriba a l’extrem quan el Llibre Blanc arriba a afirmar que hi ha 1,4 milions de treballadors que no han anat a la feina cap dia durant un any. Si no es matisa, es llança el missatge que hi ha 1,4 milions de galtes, 221.000 dels quals catalans, que no es dignen ni a trepitjar el seu lloc de treball. I, si encara es vol trobar una conclusió més a la mida del relat de Foment, el missatge que llisca és igualar absentisme i abús. N’hi hauria hagut prou que Foment assenyalés les absències a la feina, que no l’absentisme, com un problema per a les empreses. El seu president, Josep Sánchez Llibre, admet que “qui no pot treballar per motius de salut ha de disposar d’atenció, del temps necessari per recuperar-se i de la protecció que necessita”. Però, a continuació, Foment conserva el discurs culpabilitzador quan atribueix a un 10% dels treballadors el 58% de les baixes. D’aquest col·lectiu en diu “hiperfreqüentadors” i aquí troba el pretext per llançar una primera proposta que allunya el debat d’un consens serè: recuperar l’acomiadament objectiu per absentisme. Juntament amb aquesta proposta, la patronal en llança una segona, donar més protagonisme a les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que és una manera de reforçar el paper privat en la gestió de la salut laboral. Que aquesta conclusió s’extregui arran d’un informe, el Llibre Blanc, en la redacció del qual hi ha contribuït l’organització que representa les mútues hauria de donar peu, com a mínim, a una sospita de conflicte d’interessos. Foment té dret a portar al debat dades i opinions, tot i que s’agrairia que ho fes amb rigor i mostrant clarament els objectius de fons que les inspiren. Però hi ha posat tants altaveus que s’ha situat al centre del debat i ha deixat un marge estret per a la reacció sindical. Mesos enrere, la UGT va replicar amb un informe titulat “Estar malalt no és delicte”, que ja expressa la reacció davant l’ofensiva de Foment. L’informe explica, essencialment, que una incapacitat laboral no és absentisme, sinó l’exercici d’un dret; que el terme absentisme s’utilitza de manera culpabilitzadora; i que les causes d’algunes absències estan relacionades amb males pràctiques empresarials. També s’oposa a l’ampliació del paper de les mútues, perquè considera que la seva actuació respondria més a criteris econòmics que no al benestar del pacient. I encara planteja una altra qüestió: confronta l’absentisme amb el presentisme, entès com la situació en la qual un treballador assisteix a l’empresa tot i estar malalt. L’Enquesta de qualitat i condicions de treball de la Generalitat recull que un 51% de les persones que van patir algun problema de salut durant el 2025 van anar a treballar almenys un dia tot i estar malaltes. Els sindicats denuncien que el presentisme no apareix en els informes d’impacte econòmic que ha difós profusament Foment. Posar sobre la taula qüestions que també incideixen en els recursos públics és una funció de tots els agents implicats. Però la pulcritud del debat demana consensuar, d’entrada, quins són els components a analitzar, i que cada agent mostri objectius sense amagar agendes ocultes.

L’ofensiva de Foment per posar l’absentisme en l’agenda del debat laboral ha estat acompanyada d’una narrativa a partir de dades certament creatives

Dades i relats