En la darrera dècada han desaparegut la meitat de les granges de llet d’Osona

Burocràcia, falta de relleu generacional, preus per sota de cost, pèrdua de competitivitat, concentració... Són conceptes que es repeteixen en les mobilitzacions de la pagesia per constatar el retrocés del sector de fa molts anys i que en certa manera i alguns matisos avalen les dades. En números absoluts i termes generals avui hi ha menys granges i menys caps de bestiar a Osona, el Lluçanès i el Ripollès que l’any 2014, any en què comença la sèrie de dades que es poden consultar a l’Observatori Agroalimentari Rural, una eina que ha activat la Generalitat i que permet fer una fotografia de l’evolució del sector ramader. L’eina permet posar dades negre sobre blanc i constatar que sí, que en aquest període s’han perdut la meitat de les granges de llet a Osona i s’han reduït a una quarta part –i només en queden quatre– al Ripollès (tantes com al Lluçanès), però en canvi pel que fa al bestiar s’observa una concentració en explotacions més grans. A Osona avui hi ha 18.630 vaques de llet, que són un 83% de les que hi havia el 2014. Al Lluçanès són la meitat (448 caps el 2025, respecte als 993 del 2014) i al Ripollès, on la indústria va deixar de recollir llet, n’hi ha poc més d’una quarta part (279 de 944). Els anys que els ramaders de llet van denunciar que percebien un preu per litre per sota de cost es va tendir a la concentració del sector en explotacions més grans per ser rendibles i també van sobreviure les que, a més, fan transformació del producte, venda directa, o on la llet no és l’única línia de negoci i la compaginen, per exemple, amb un sector porcí més rendible. Les dades alhora també permeten desmentir mites, com el que diu que a Osona hi ha un milió de porcs. No era així l’any 2014 (778.265) i no ho ha estat el 2025 (722.879). De fet, el decret de zona vulnerable per excés de nitrats al subsol no permet ampliar capacitats de granges i això també explica que sí que hagin crescut els caps de porcí al Lluçanès (de 100 explotacions a 95, però de 115.859 caps a 135.978). En aquesta comarca, a més del porcí ha crescut el bestiar equí, davant l’elevada presència d’explotacions dedicades a l’hípica i la cura de cavalls. La xifra de caps d’equí ha oscil·lat molt en la darrera dècada però el balanç és positiu. La dada de 2025 (863) multiplica gairebé per set la de 2014 (130). L’equí a Osona i el Lluçanès hi domina en l’àmbit recreatiu, mentre que al Ripollès, amb un lleuger descens de caps i explotacions, hi ha força activitat ramadera amb la cria i engreix de poltre. En direcció inversa a la vaca de llet hi ha l’engreix de vedells per a carn. És l’única activitat que creix a les tres comarques amb un cens total de 68.937 caps, un 8% més que el 2024, i 760 explotacions (+1,9%). Al Ripollès, de fet, l’increment de boví de carn del 2014 al 2025 (2.367 caps) està molt per sobre dels 665 caps que s’han perdut de l’àmbit lleter. A més que la indústria va deixar de recollir en aquesta comarca, el preu de la carn no ha patit les tensions de la llet i, a més, en els tres darrers anys està experimentant increments notoris de preu a les llotges. En canvi, es registren descensos notoris tant en l’àmbit de les ovelles com el dels conills. En el conjunt de les tres comarques el nombre d’explotacions ovines ha caigut de les 268 de 2014 a 179 el 2025. I pel que fa als caps, de 52.876 a 35.642, un 32,6% menys. El sector sovint lamenta la falta de pastors per continuar ramats, però també la falta de demanda de producte local davant l’entrada de carn de xai de països tercers. La caiguda més dràstica ha estat en la cunicultura. Només a Osona s’ha passat de 74 explotacions registrades el 2014 a 26 l’any passat i de 183.592 conills a 55.394. Són un 30,17% dels caps respecte als que hi havia fa poc més de deu anys. Albert Puig, cunicultor d’Oristà i responsable del sector a Unió de Pagesos, ho explica de forma senzilla: “El preu el marca un gran grup que controla tot el mercat espanyol i que té quatre escorxadors, un d’ells a Catalunya”. El preu no surt a compte als ramaders i des que aquest grup va comprar el principal escorxador a Catalunya, el nombre d’explotacions ha caigut en picat. “Sobrevivim els que fem venda directa o transformació del producte”, explica Puig, que també afegeix que hi ha qui està obrint mercat a França, on es paga un preu més just al cunicultor. També experimenta retrocessos el sector de l’aviram, tot i que amb menor mesura a Osona. Al Lluçanès, una sola explotació ha fet oscil·lar el nombre de caps en la darrera dècada entre els 50.000 dels anys 2014, 2015, 2016, 2017, 2019 i 2020 als 14.000 de la resta de la sèrie. És un sector molt integrat i que cada vegada busca més la proximitat entre les granges i els centres de transformació. Finalment, el sector cabrum presenta certa estabilitat, amb 3.886 caps a Osona (el 2024 eren 3.935), mentre que efectes com la vespa asiàtica i la sequera han passat factura a les abelles. Si bé a Osona es manté el nombre d’apicultors en la trentena, el nombre d’abelles ha caigut de les 3.436 del 2014 a les 2.341 del 2025.

En la darrera dècada han desaparegut la meitat de les granges de llet d’Osona

Búfales de premi

Un cas de grip aviària a la Garriga posa en alerta les granges d’aviram

“Menys influencers i més pagesos”: els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

Els 170 quilos de nitrogen per hectàrea són suficients per als dos cultius anuals de cereal

LA PREGUNTA

Per què s’ha produït el caos dels últimes dies a Rodalies?

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

Nevades intenses en alguns punts d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès

D’antic convent a flamant aparthotel

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

“Tenim una habitació plena de taps de plàstic”

L'entrenador de Primera Divisió que, aquest dijous, estava al camp del Sant Julià

El Grup de Defensa del Ter denuncia als Agents Rurals un possible abocament a Manlleu

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17