Un banyador, un pantaló llarg i cinc samarretes. És tot el que té a l’armari. “No tinc ni sabates. Amb això visc. No necessito res més.” David Vázquez (Buke, com li diuen els amics) ha après a viure només amb allò indispensable. Aquesta forma de vida és un dels motius principals per viure a més de 12.500 quilòmetres de casa, del Torelló que tant s’estima. El fons marí, però, és el seu autèntic amor. Quan l’any 2010 va visitar Tailàndia per primer cop, se’n va enamorar. Allà va descobrir el submarinisme. Va tornar a Torelló, va treballar vuit mesos a La Farga per fer diners i va tornar a Tailàndia a fer cursos de submarinisme. S’havia iniciat a la Costa Brava, però a Tailàndia es va fer guia de busseig i un any després, instructor.
L’illa de Koh Tao (Tailàndia) va ser el primer destí. Hi va treballar tres anys però s’avorria i se’n va anar a Filipines, on va estar nou mesos en un creuer vida a bord. Creuers de submarinisme que surten cada dia de la setmana a alta mar per fer quatre immersions diàries. Els problemes amb els permisos de treball el van fer moure molt. Després de passar per Gili Trawangan (Indonèsia) i Mabul (Malàisia), va fer una temporada d’estiu a Malta i va tornar als creuers vida a bord, aquest cop a Papua Occidental. Durant un any i mig va ser director de creuer, però encara que “el fons marí era una passada i els paisatges increïbles no tenia vida. Vivia en un vaixell”. L’experiència, però, li va permetre estalviar. “Em pagaven molt bé.” Fa tres mesos es va instal·lar a Nusa Penida, al sud de Bali, on acaba d’obrir una escola de submarinisme. “Espero que funcioni. Hi he invertit tots els calés que m’ha costat tant estalviar.”
Nusa Penida és dins el Triangle del Corall. “Hi ha molts corrents marins i hi ha molt plàncton, molt menjar per als peixos. L’estat del fons marí aquí és impecable i el corall, increïble”, afirma el torellonenc, que ha bussejat al costat de mantes gegants, de set metres d’envergadura, o taurons de tot tipus.
“Poder estar a sota l’aigua i interactuar amb aquests animals no ho canviaria per res del món. No hi ha diners per pagar la sensació de disfrutar d’un fons marí com que el que hi ha aquí i a tot el sud-est asiàtic.” Reconeix que ha tingut pocs ensurts amb animals marins i lamenta que “la pel·lícula de Tiburón va fer molt mal” en l’imaginari col·lectiu. D’atacs de taurons a bussejadors “pràcticament no n’hi ha. Són una llegenda urbana”. En canvi d’altres animals molt més petits “i que no en faries ni cas, com el pop d’anelles blaves, que fa cinc centímetres, són letals. Tenen verí per matar 20 humans en un minut”.
Després de tant temps, ho té clar. “No tornaré. Sé que la meva vida no està feta per viure a Europa. Ja no m’hi veig, allà.” De vacances a Torelló, sí. Sobretot per “estar amb la família, els amics i menjar bé. Això sí que ho trobo a faltar!”.
