“Els pagesos no sempre es queixen”, va dir Bernat Vilarasau, gerent de l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic i conductor de la jornada tècnica de dimecres on es van presentar ja alguns casos d’economia circular a partir dels residus del sector rural, ja siguin dejeccions ramaderes o brossa del bosc. I és que els projectes que han tret el cap en la jornada d’aquesta setmana segueixen la línia marcada per la Unió Europea i que la Generalitat s’ha fet seva per implantar la bioeconomia a Catalunya entre el 2021 i el 2030.
Jaume Sió, subdirector de Transferència i Innovació Agroalimentària del DARP, va explicar els objectius d’aquest pla, que passen, sobretot, per “conservar sòl i conservar territori”. En aquest pla s’han marcat set eixos estratègics i 40 accions concretes. Els set eixos estratègics són la millora de l’aprofitament de la biomassa de Catalunya; desenvolupar un teixit empresarial basat en la bioeconomia sobretot en el primer sector a tot el territori; fomentar l’ús i consum de bioproductes, bioenergia i biomaterials al mercat; promoure els paisatges agroforestals resilients; situar el coneixement com a motor de la bioeconomia; adaptar el marc normatiu i legal per afavorir aquest canvi, i preparar la societat catalana pel canvi cap a la bioeconomia.
La presentació del congrés es va completar amb una jornada tècnica en la qual van participar al voltant de 100 persones de forma presencial i virtual i on es van explicar diversos projectes de valorització de purins. Un d’aquests és el que s’aplica de forma pilot en una granja de la Cooperativa Plana de Vic i que està liderat pel Centre Beta de la Universitat de Vic. Es tracta del Fertimanure, un projecte internacional amb 21 socis de set països europeus diferents, l’Argentina i Xile, que té un pressupost de 8 milions d’euros i un termini de quatre anys per desenvolupar-se –fa poc més d’un que està en marxa–. L’objectiu, recuperar, de les dejeccions, fertilitzants de gran valor econòmic, tal com va explicar el director general de la cooperativa, Daniel Bassas. Aquest mes ja s’ha posat en funcionament una planta a la Granja Cal Ros de Muntanyola de cicle tancat de porcí. D’aquí n’han de sortir biofertilitzants “fets a mida i per a cada una de les granges”, segons Bassas, que va afegir que amb els altres socis implicats –Beta Tech Center, AlgaEnergy i Leitat– s’acaba “constituint una intel·ligència col·lectiva amb els experts de cada camp junts”. Del tractament del purí a Muntanyola en surten productes amb valor agronòmic com el sulfat amònic, àcid fosfòric, bioestimulants de creixement vegetal, esmena orgànica rica en nutrients i concentrat líquid ric en nutrients. A partir d’aquests productes es podran fer fertilitzants per a qualsevol mena de cultiu. I de fet, i és de caràcter obligatori, es tracta que de la prova en surtin noves oportunitats de negoci que han de servir “per contribuir al desenvolupament rural i preservar el territori”, objectius “que té la Cooperativa Plana de Vic juntament amb el de la triple sostenibilitat (econòmica, mediambiental i social) del sector ramader.
El congrés que es farà l’any que ve haurà de ser l’eina per donar resposta a tres reptes, segons va explicar Vilarasau: fer la transició del sector alimentari cap a la bioeconomia circular; la producció sostenible d’aliments, “ja que ens pensem que ja ho tenim solucionat però cal anar a produir aliments sostenibles”, i afavorir el desenvolupament rural. Aquesta transformació del sector agroalimentari i forestal s’estén també al sector marítim i la consellera Teresa Jordà ho considera “imprescindible per assolir els objectius del pacte verd europeu”. L’any vinent es dividirà el congrés en dues dates: el març o l’abril pel Mercat del Ram a Vic i el setembre per la Fira de Sant Miquel a Lleida, i “s’aprofitarà l’avenç tecnològic per crear un programa del congrés personalitzat en funció de les demandes de cada participant”, va dir Vilarasau.
{{ comment.text }}