Jordi Terns (Centelles, 1975) va marxar al Japó l’any 2011. És enginyer informàtic i treballa en el sector financer a Tora, una empresa que desenvolupa ‘software’ per invertir a borsa. Abans havia estat treballant a Madrid, casualment on va conèixer la seva dona, de nacionalitat japonesa, amb qui té una filla de 10 anys.
Jordi Terns treballa a l’oficina de Tora, una multinacional americana, a Tòquio, si bé viu a Yokohama. “Cada dia vaig a treballar amb tren des de Yokohama fins a Tòquio i el viatge dura una hora i vint minuts de casa a l’oficina”, explica.
L’ambient de treball, diu, és molt cosmopolita, perquè a la seva oficina hi ha persones de més de 10 nacionalitats diferents d’arreu del món. “M’agrada la feina que faig i de moment no tinc intenció de canviar. La Covid-19 ha fet que treballem des de casa, però de moment no ens hem vist afectats per la crisi”, diu.
Un dels avantatges de treballar al Japó és que l’empresa els paga el transport fins a l’oficina. Per ell, “la qualitat de vida al Japó en general és més alta que a Catalunya. Els salaris i el cost de la vida aquí és millor que a Catalunya”. Terns assegura que “ja m’he adaptat a la forma de vida del país. La jornada laboral és equivalent a la que feia quan treballava a Catalunya o a Madrid. Treballo de dilluns a divendres; després de la feina acostumo a fer esport uns tres cops per setmana”, diu. A més, estudia japonès dos cops per setmana. Els caps de setmana el passa sempre amb la família. Una de les coses que més el sorprèn és el silenci que hi ha als transports públics, “tot i que gairebé sempre estan plens de gent, i que els carrers estan molt nets, malgrat que no hi ha papereres als carrers, i cal destacar el respecte pel mobiliari urbà i totes les coses públiques en general”. El temps a Tòquio i Yokohama és molt semblant al clima de la província de Barcelona. “Neva molt rarament i a l’estiu les temperatures arriben als 30 graus. La diferencia és que aquí hi ha molta humitat i a l’estiu fa molta xafogor”, explica.
Allà són populars els petits bars on prendre una cervesa o sake, “sobretot els divendres al vespre és molt típic a les empreses japoneses que els companys de feina vagin a la taverna a prendre alguna cosa tots junts”.
Quan torna a Centelles a veure la família i els amics “sí que és molt agradable i notes que els trobes a faltar. Però la qualitat de vida que tenim al Japó possiblement no la tindríem a Catalunya”. Acostumen a venir cada any i mig. El que sí procuren és passar un Nadal a Catalunya i un Nadal al Japó. “Mantenim el contacte amb la família per Skype i WhatsApp. No és el mateix que veure’ls, però fa que els trobis menys a faltar”, diu.
Terns no veu clar el moment de tornar, “és molt difícil fer plans. De totes maneres, tornar a Catalunya amb una feina semblant és molt difícil, de manera que veig molt possible que a 10 anys vista estigui vivint i treballant al Japó”.
