Pel juny Marc Sucarrats (JxCat) va iniciar el seu segon mandat com a alcalde d’Oristà. Fa quinze dies, després de dues votacions en què hi va haver empat entre els dos candidats, va ser nomenat president del Consorci del Lluçanès, del qual ja havia estat vicepresident primer els darrers quatre anys.
S’esperava que fos tan complicada l’elecció del president del Consorci?
No ens ho esperàvem. El mateix dia de la primera votació vaig saber que es presentava Ramon Padrós [alcalde de Sant Martí d’Albars, de JxCat]. No ens n’havia dit res. Ens havíem reunit els alcaldes de Junts i vam acordar que havia de ser jo, tot i que en principi vaig que dir si algú ho volia ser que cap problema. Podia ser el de Prats, es va proposar en Ramon, que va dir que no, i ho vaig entomar.
Diu que hi havia consens dins de JxCat en la seva candidatura. ERC i els independents hi estaven d’acord?
Sempre hi ha qui s’estima més un que l’altre. Es va proposar que la vicepresidència fos d’Olost [Ramon Ambròs, d’ERC] i la segona vicepresidència, de Sant Boi [Marc Parés], dels independents. Semblava que dins d’ERC hi havia dos grups i deien també que es volia presentar Eva Boixadé, de Lluçà, com a vicepresidenta. Estava la cosa una mica dividida.
Ha creat algun trencament a JxCat del Lluçanès la candidatura de Padrós?
De moment no s’ha trencat res però ens ha afectat, naturalment.
Més que de partits és un tema de pobles les dues candidatures?
Suposo que tothom té gent que els agrada més que d’altres i s’ha de respectar i ha anat així.
“La comarca està aturada. S’ha de crear un consell d’alcaldes per tractar el tema”
Quina diferència hi ha entre els dos blocs? És pel model de comarca?
Potser sí que es pensen que uns farem unes coses que altres no farien. És que tampoc vam parlar de models, de seguida es va anar als noms.
Després del segon ple, com està la relació entre les dues candidatures?
Un cop vam haver votat vaig dir que el que hem de fer és tirar el Consorci endavant entre tots. Naturalment, és normal que a un poble li vagi més bé que a un altre i que hi hagi discrepàncies.
La divisió que no s’havia notat fa quatre anys.
Vinc de ser vicepresident i no es va votar però de divisió n’hi havia igual, tot i que intentàvem tirar endavant. No vam arribar a l’acord i ara ha donat la sensació que estem dividits, però sempre hi ha hagut diversos corrents i cadascú pensa i dona suport a qui creu.
Com a president, quines prioritats té per a aquest mandat?
Continuar fent el que estava engegat i el que es vulgui fer de nou. Ara estem fent el desenvolupament del projecte turístic que es va fer el mandat passat. El teixit empresarial i de polígons els volem unificar i anar-ho vestint. L’atenció a les persones, l’escola de música cada cop anem a més, hi ha uns 150 alumnes de llarga durada, a banda dels cursos de curta durada. En temes d’esports… es fan moltes coses.
“Ens mantenim però el problema de la despoblació hi és, perquè se’ns està envellint”
Aquests dies parlaven de la creació d’un consell d’alcaldes del Lluçanès.
Al Consorci ens hem de dedicar a fer de consorci i serveis. No barrejaria els temes de comarca per enfocar-los des d’un consell d’alcaldes.
En quin punt es troba la creació de la comarca?
Està aturada. Es va portar al Parlament, hi havia el tema de pla pilot, però hi va haver eleccions i va quedar tot parat. A Oristà som del sí a la comarca però ens vam trobar que cinc municipis van dir que no. Hem de buscar alguna manera que puguem remar tots a l’una, si no queda molt dividida la cosa. Es va proposar fer un pla pilot de comarca que crec que aniria bé a tots. Va quedar mig mort al Parlament.
Tenen intenció de reprendre-ho?
En tot cas s’ha de fer al consell d’alcaldes i n’hi ha de nous. Jo no puc parlar en boca de tots en haver-hi tantes opinions diferents.
Repeteix a l’alcaldia per segon cop i només es presentava la seva llista.
És una sort, potser és que ho hem fet bé.
Passa de quatre regidors a set al govern.
Et pots repartir molt més la feina i que cada regidor s’especialitzi més en cada regidoria i és positiu.
Quina dedicació té a l’alcaldia?
Del 75%… però és el 100%. Ho ets des que et lleves fins que te’n vas a dormir o et pot sonar el telèfon a mitja nit que hi ha un problema al poble. Un alcalde de poble petit és alcalde tot el dia.
Les hores donen per això i pel Consorci?
No, a més de tot això soc ramader i pagès, sol a casa, autònom. Tot plegat és de bojos.
Quins projectes planteja per a aquest segon mandat?
Continuar amb la portada d’aigües a les masies. És a llarg termini. Tenim un municipi molt gran i la zona nord no té aigua potable, van amb pous. A l’escola ara hi posem la calefacció. Era elèctrica i no funcionava bé i hi posarem radiadors i doble vidre, que suposarà un estalvi energètic. Continuarem amb el compromís de les associacions locals. Van treure una subvenció de dinamització de la Generalitat i podrem posar plaques solars a l’ajuntament i als centres cívics. També volem continuar amb els recursos turístics: fer un conveni amb el bisbat pel museu i les rectories utilitzar-les.
Han reformat la plaça Catalunya al nucli d’Oristà.
Estan posant els arbres i la resta està tot acabat i ho inaugurarem per la fira. És on hi ha l’escola, s’ha fet el parc infantil nou, hi ha el centre cívic, on van els avis, la sala polivalent i on hi ha la vida d’Oristà. S’ha pavimentat tot i s’hi ha posat il·luminació.
Una altra obra prevista, a la Torre, era el passeig. Va més enrere.
És una obra força faraònica que fa la Diputació. A la Torre passa la carretera pel mig i en ser petit quedaven les cases separades i és una recta on els vehicles circulen a unes velocitats molt altes, de mitjana a 70-80 per hora. Hi passaven uns 400 cotxes. Es fa un passeig de vianants de dos metres la vora amb una mica d’il·luminació, que és d’un quilòmetre i mig i connecta la sala polivalent i el polígon amb la zona esportiva. Amb reductors, passos de vianants, també es fa la parada del bus escolar. Començarà en els propers dies.
El turisme és un camp per explotar més?
Segur, en tenir un territori tan gran n’hi podria haver més. Hi ha patrimoni turístic com el museu, la cripta, Puig Ciutat, el bandoler Rocaguinarda és d’aquí i té la casa aquí, les rutes i els paisatges.
El jaciment de Puig Ciutat hi queda força per excavar.
Està molt al principi i anem fent projectes cada any. Portem dos o tres anys que juntament amb el Consorci venen estudiants d’Edimburg per aprendre i excaven quinze dies. Han acabat una inversió de més de 40.000 euros. Anem fent cada any, anem buscant amb els arqueòlegs, Consorci i Ajuntament i estem al principi. Són quatre hectàrees i mitja i estem a les primeres excavacions. És un jaciment molt important.
Hi ha un projecte per fer-lo més visitable?
Hi pot anar tothom. Hi ha uns panells que amb el mòbil et van explicant. Està obert i pots anar seguint l’excavació i et fas una idea del que és.
Tenen el Museu de Terrissa dels Països Catalans. Quin és el futur? El portava el mossèn i sense ell com es gestiona?
Ho fa el bisbat i fan visites els dissabtes. Es poden fer visites concertades. Estem en negociacions per fer un conveni amb el bisbat.
La població ha baixat. Hi ha problema per trobar habitatge?
Hi ha cases desocupades. Ens estem mantenint però el problema de la despoblació hi és perquè se’ns està envellint. La gent jove marxa cap a Vic i parar això costa i ens preocupa als ajuntaments petits.
La fibra òptica és un servei bàsic per mantenir població?
Ens acaba d’arribar a través de Goufone i estan acabant de posar-la als dos nuclis. És important per a la gent que pugui treballar des de casa. Animo la gent que vulgui estar a un poble tranquil que pot venir, treballar des de casa i tenir qualitat de vida.
