De l’hegemonia al duel

Si les enquestes apunten a una lluita aferrissada a tres bandes per fer-se amb la victòria a les eleccions al Parlament entre el PSC, Esquerra i JxCat, l’evolució històrica del vot a Osona i el Ripollès ho redueix a un duel. I és que les dues comarques van viure un punt d’inflexió en les eleccions generals del 26 de juny de 2016. Esquerra va confirmar el sorpasso posant punt final a l’hegemonia de Convergència a Osona, mentre que al Ripollès la diferència entre els dos partits es va reduir a la mínima expressió. Fins llavors, les victòries electorals de CiU havien estat incontestables, i només el PSC li havia ensenyat les urpes en comptades ocasions. Per exemple, en les eleccions generals del 2008, quan CiU va obtenir un 36% de vots a Osona i els socialistes tan sols dos punts menys, i al Ripollès la de Montserrat Palma –sota el paraigua del projecte de Zapatero a Madrid– va ser la llista més votada. Enmig de la mobilització del vot independentista a Catalunya, el 26-J va ser el tret de sortida al frec a frec entre Junts per Catalunya i Esquerra que ha marcat les últimes quatre crides a les urnes, cinc si també es tenen en compte les municipals. De fet, en l’elecció dels representants d’ajuntaments es fa més complicat extreure conclusions pel que fa als vots totals aconseguits per una i altra força –la presència de llistes i moltes persones independents és un factor de distorsió a tenir en compte–, però fent una ullada al mapa de regidors i alcaldies que va sorgir del 25 de maig de 2019 la conclusió és clara: a Osona i el Ripollès Junts per Catalunya i Esquerra es miren de reüll conscients que la victòria és cosa de dos. Així ho reconeixen des de les direccions dels dos partits a Osona, que també coincideixen en les incògnites que genera una campanya atípica en molts sentits: des de la imposició judicial dels comicis fins a l’escassa presencialitat en els actes. Enric Roca (JxCat) diu que “la nostra gent està mobilitzada i som optimistes”, mentre que Jordi Fàbrega assegura que Esquerra d’Osona farà tot el possible per “treure els millors resultats possibles”. Font: GENCAT / Gràfic: Neus Páez En cinc anys els ciutadans han estat cridats de manera periòdica a les urnes, i en els resultats hi ha un seguit de variables que cal apuntar per entendre els resultats. Una d’elles és clara i afecta directament Junts per Catalunya: l’efecte Puigdemont. Malgrat l’estira-i-arronsa electoral amb Esquerra dels últims anys, quan la figura de l’expresident de la Generalitat ha entrat en escena i ha sigut cap de llista la victòria de JxCat ha sigut clara i contundent. El 21-D, a Osona, la formació política va aconseguir el 46% dels vots –22 punts més que Esquerra–, mentre que al Ripollès amb un 45% de vots en va treure 21 a la formació republicana. El mateix va passar en les eleccions europees, celebrades el mateix dia que les municipals, i en què JxCat amb Carles Puigdemont com a cap de llista des de Bèlgica va aconseguir el 56% del percentatge de vot a Osona i el 50% al Ripollès. Entremig, a les eleccions generals de l’abril de 2019, Esquerra va aconseguir una victòria clara tant a Osona (amb un 38% dels vots) com al Ripollès, assolint un percentatge del 35%. El darrer referent que tenim són les eleccions generals del novembre de 2019. A les dues comarques es va imposar JxCat però amb una diferència en percentatge de vots respecte a Esquerra idèntic: dos punts. De cara a aquest diumenge, hi ha un seguit de variables que poden influir en els resultats finals a Osona i el Ripollès. En primer lloc, la consolidació de l’escenari postconvergent amb tres partits ben definits que opten a entrar al Parlament i que tenen arrelament a Osona i el Ripollès: JxCat presenta un teixit de regidors i alcaldes extens al territori, mentre que el PDeCAT també compta a les seves files amb figures destacades de la política municipal com l’alcaldessa de Campdevànol, Dolors Costa, o el regidor de Vic Josep Arimany, que juntament amb Josep Maria Vila d’Abadal van intervenir en l’acte central de campanya a Osona. El PNC, amb la vigatana Marta Pascal com a cap de llista, també té clar que en territori osonenc pot aconseguir una bona mossegada de vots. En segon terme, la gestió de la pandèmia que per exemple al Ripollès va comportar un tancament comarcal específic. La reacció de l’electorat a aquesta situació de ben segur que serà clau. Pel que fa a l’efecte Illa –que situa el candidat del PSC en la pugna pel primer lloc–, si s’observa la campanya electoral sembla clar que no passa per Osona, ja que no hi han fet cap acte específic. La solució, si la pandèmia i les seves derivades no condicionen massa la jornada electoral, la sabrem diumenge a la matinada.

De l’hegemonia al duel

Sílvia Coll, campiona d’Espanya sub21

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Mor Josep Saigí, històric interventor de l’Ajuntament de Vic durant quatre dècades

Tota una vida mirant el cel

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic