“Montesquiu no ho coneixíem de res” i ara, després de més de tres anys, no es plantegen viure a un altre lloc. Georgina Aylagas i Àlex Zarzoso van deixar Barcelona per traslladar-se a un poble el juliol de 2018. “Ens feia il·lusió si formàvem una família poder viure en un lloc tranquil”, explicaven aquest diumenge al matí, al bar La Llibreria, amb el seu fill, Roc, que “ja és d’aquí”. La Llibreria va ser el primer lloc on van anar quan van trepitjar el poble per primer cop abans de signar la compra del pis. Ell en aquell moment ja pujava i baixava cada dia a Osona per treballar i això va fer que es plantegessin trobar un lloc a la zona, entre Cantonigròs i Sant Joan de les Abadesses, on ella havia estiuejat i passat caps de setmana des de petita. “Volíem uns requisits mínims de transports i serveis per si teníem família” i “buscant pisos va sortir aquí”, recorden. Van decidir-se i ella va deixar la feina de Barcelona –ara n’ha trobat a prop de casa.
Quan es van traslladar eren sols al bloc –“ara amb els veïns som una pinya”, diuen– i durant uns dies encara no els havien donat d’alta la llum i el gas. “Ens deien els ocupes” i a més just el primer dia els veïns els van ajudar a treure la furgoneta, que “ens va quedar clavada a l’entrada de l’aparcament”. Allà van tenir el primer contacte amb els veïns i de mica en mica han anat coneixent gent del poble. Admeten, però, que la covid-19 “va frenar conèixer més gent i implicar-nos més en el poble”. El naixement d’en Roc, però, ha facilitat les relacions socials, per exemple, amb altres famílies de la llar d’infants.
Sobre el confinament diuen que va ser dur no poder-se moure per veure la família i els amics, però durant els tancaments municipals, asseguren, “teníem un jardí davant de casa” i això els donava llibertat. De Barcelona, “en algunes ocasions trobes a faltar la família i els amics”, però la resta no la canviarien. Malgrat que per tenir determinats serveis han d’agafar el cotxe, admeten que “és el mateix temps que trigaríem a Barcelona per anar segons on” i a fer segons què.
La família ja pensa “a la llarga a mirar una casa”. Viure a Montesquiu “ens ha sorprès, ens sentim ben acollits, la vida és fàcil i tothom molt agradable”. Amb el canvi “hem guanyat qualitat de vida i no ens plantegem marxar-ne”.
