Des de fa un any, els veïns de l’entorn de la plaça del Mil·lenari de Vic tornen a sentir les campanes de la històrica Torre Espona. Toquen cada dia a les 12, l’hora de l’àngelus, durant dos minuts. Va ser la primera pista, en aquest cas sonora, que alguna cosa es movia a l’entorn de l’antic monestir de les Carmelites de la Presentació. I no era que haguessin tornat les monges de clausura, que van deixar l’immoble l’any 2005, sinó el primer símptoma d’un ambiciós projecte de rehabilitació d’aquest notable edifici centenari. Un projecte que inclou l’edificació de dos nous blocs de pisos i la urbanització de l’entorn, amb un nou espai que l’Ajuntament ja ha batejat com a plaça del Monestir.
Aquesta mateixa setmana ja han començat les obres d’urbanització, però darrere queda un llarg periple. Finausa, societat immobiliària amb seu a Manlleu, va adquirir la finca l’any 2010, en una venda que va haver d’autoritzar directament la Santa Seu. S’iniciava, així, un intens procés de tramitació tècnica i urbanística que implicava, entre d’altres, un canvi d’usos del solar: de religiosos a residencials. D’aquí se n’ha derivat alguns peatges per als propietaris, com que un 30% dels pisos construïts es destinin a habitatge social, tal com marca l’actual POUM, i assumir la urbanització del sector. Tot plegat ocupa una superfície de 3.600 metres quadrats.
Que la reforma comencés amb la simbòlica restauració i reinstal·lació de les campanes, que havien emmudit des que van marxar les monges, no és casual. Testimonia un dels reptes del projecte: “Fer que torni a brillar l’ànima d’aquest edifici”, expliquen Jordi Oller, representant i administrador de Finausa, i David Mercader, el soci que seguirà la part tècnica i d’obra del projecte. De fet, l’edifici no va néixer com a monestir religiós, sinó com a residència de la família Espona. La construcció –aleshores allunyada del centre urbà però estratègicament propera a l’estació del tren– se situa a l’entorn de 1920. Es desconeix el nom de l’arquitecte responsable. Es tracta d’un edifici rectangular de planta baixa més dos pisos. Com a singularitat, a la cantonada sud-est s’hi aixeca una torre annexa, de planta baixa i tres pisos, que les monges convertirien en el campanar del monestir. Un recurs arquitectònic que fa pensar, per exemple, en l’estil noucentista que Josep M. Pericas va imprimir en molts dels seus edificis.
Sí que està documentat que l’any 1912 els propietaris demanen a l’Ajuntament per tancar i delimitar el terreny per habilitar-hi un gran jardí –avui alguns d’aquells arbres centenaris s’incorporaran a la urbanització de l’entorn–, amb horta inclosa. Anys més tard aquesta tanca servirà per arrecerar el dia a dia del convent i, indirectament, per invisibilitzar tot l’immoble.
La Guerra Civil marcarà un punt d’inflexió en aquesta història. La tardor de 1937 l’Ajuntament requisa la torre per destinar-la a acollir els refugiats del camp d’aviació de Reus. Aquells mesos provocaran una notable ferida en l’estructura interior, amb desperfectes notables. Quan després de la guerra els propietaris recuperen l’edifici, es veuran incapaços d’assumir-ne la rehabilitació i el posaran a la venda. Serà aquí on apareix la comunitat de religioses de les Carmelites Calçades, que buscaven on instal·lar-se després que el seu anterior monestir, situat a la rambla de les Davallades, va quedar destruït pels estralls de la mateixa guerra.
Durant aquests més de 60 anys com a monestir, l’interior de l’immoble viurà múltiples intervencions, tant per dins com per fora, que esborraran bona part dels aires modernistes que lluïa mentre va ser residència de la família Espona. L’objectiu, ara, és recuperar els pocs elements originals que han quedat i incorporar-los als espais rehabilitats.
Amb la reforma s’hi dibuixen un total de 10 apartaments, cinc a cada una de les dues plantes superiors, que funcionaran com a apartaments turístics. Es llogaran per a estades puntuals de dies, setmanes o mesos, pensant en turistes i visitants, però sobretot en estades de negocis o treballs temporals. Tota la planta baixa, en canvi, es destinarà a serveis de bar i restauració oberts a la ciutat, que donaran vida a la nova plaça del Monestir.
Paral·lelament a la rehabilitació de la torre, s’edificaran dos nous blocs a banda i banda. En un hi ha cabuda per a 18 pisos; i en l’altre, per a 10 més, aquests en règim de protecció oficial –dos dels quals de titularitat municipal–. Aquesta setmana han començat les obres d’urbanització –que impliquen l’enderroc de la tanca i d’un cos afegit que havia funcionat com a casa del capellà– i a principis de novembre ja arrencarà pròpiament la rehabilitació de la torre i, tot seguit, la construcció dels nous blocs. El termini d’execució serà d’uns dos anys.
Tot plegat tindrà incidència en l’entorn urbà immediat, amb aquesta nova plaça. “Per a molta gent serà tota una descoberta, perquè aquest espai era molt poc conegut”, remarca Oller. Mentrestant, les campanes continuaran tocant l’àngelus. Un so per reviure’n el passat.
{{ comment.text }}