De ‘segrestadors’ a patriotes

“Emocionat”. I un punt cansat, també. I és que “no és el mateix fer aquest camí amb 20 anys, que fer-lo amb 80”. Ho declarava el barceloní Xavier Margais, aquest dijous al matí després de cobrir les tres hores de camí entre Queralbs i el santuari de Núria. És el mateix camí que van traçar ell i el difunt Ton Ribas, els dos executors del segrest de la talla romànica de la marededéu de Núria, la mitjanit del 8 al 9 de juliol de 1967. Va ser un dels episodis clandestins més singulars que va protagonitzar l’oposició antifranquista a Catalunya. Un episodi envoltat de misteri i anonimat durant molts anys, i que havia anat caient “en l’oblit”, en paraules de Manel Daví, president d’una associació osonenca creada per planificar el recordatori d’“uns fets cabdals”, a les portes del seu 60è aniversari. Entre els seus instigadors, el recordat Toni Anguera, mort a principis de l’any passat.“No vam passar por, aquella nit. Anàvem per feina”, relatava Margais, que viu a a Mallorca des de fa anys. De fet, “estava tot molt planificat; va ser una feina d’equip”, remarcava. A ells dos els va tocar la feina “més matussera”, la de colar-se al santuari, esbotzar una porta i endur-se la imatge. Un cop a Queralbs, els esperava un cotxe i, a l’altura de Vallgorguina, van lliurar la talla “a unes altres mans”. I és que alguns dels implicats no es van arribar a conèixer entre ells, en aquell moment.També van ser a Núria Xavier Polo i Pep Almeda, dos dels ideòlegs dels fets, avui entre els pocs supervivents. “La vam fer molt grossa”, deixava anar Polo. “Ho vam fer per la dignitat del poble i del país”, corroborava Almeda. També hi van assistir familiars de Nemesi Solà, mort l’any passat, i considerat el cervell d’una acció que cal posar en context. El país estava vivint els primers símptomes d’oposició al règim franquista –l’afer Galinsoga (1959), els Fets del Palau (1960), les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde (1963) o la Caputxinada (1966)– i una incipient consciència de llengua i de país –a través d’Òmnium, Edicions 62, Serra d’Or o la Nova Cançó–. També l’Església albirava un procés d’obertura als nous temps i aires de catalanitat. Com a mostra, la campanya “Volem bisbes catalans”, amb implicació de diversos sectors cristians. S’oposaven a l’elecció del vallisoletà Marcelo González per substituir l’arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego, que es jubilava. Però el que va actuar d’accelerador del segrest va ser l’anunci del règim de patrocinar l’acte de coronació de la Mare de Déu de Núria; una cerimònia ajornada en diverses ocasions i fixada definitivament pel 13 de juliol de 1967. L’acte es va acabar fent, però amb una rèplica de guix de la marededéu. La imatge romànica ja s’amagava des de feia quatre dies a molts quilòmetres de distància. Als mitjans de comunicació nacionals i internacionals se’ls va facilitar un comunicat de la fictícia Comissió de Sacerdots i Militants d’Acció Catòlica, que condicionava la devolució de la imatge al compliment de tres requisits: la designació de bisbes catalans sense intromissions del poder civil; el retorn a Catalunya de l’abat Escarré, exiliat arran de les declaracions a Le Monde; i la renúncia del bisbe de Barcelona Marcelo González. Les autoritats franquistes, agafades a contrapeu, van reaccionar tard i malament, i mai van acabar localitazant ni els autors ni la marededéu. La imatge va tornar a Núria el 29 de gener de 1971 per mediació de l’advocat Josep Benet, quan els segrestadors van considerar, entre d’altres, que ja no hi havia perill que Franco volgués coronar-la.“Avui commemorem uns fets que hem de preservar en la memòria col·lectiva; va ser un sabotatge al règim franquista. L’acció, encara que simbòlica, evidenciava que el país no s’havia rendit. Avui, de fet, encara ens cal reivindicar que som aquí”, va expressar l’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans. I és que l’acte de dijous va ser el resultat de múltiples complicitats, amb protagonisme especial per la Unió Excursionista de Vic, però també d’Òmnium Cultural, Vall de Núria o la mateixa parròquia. La vetllada va comptar amb les intervencions musicals de Núria Agulló i Xevi Jové.El record físic ha pres forma d’una placa/escultura del ripollès Domènec Batalla que ha quedat instal·lada a tocar la Creu d’en Riba, a l’encreuament de camins que hi just abans d’arribar al santuari. La commemoració es tancarà d’aquí a un any, coicidint amb els 60 anys exactes, amb una exposició fotogràfica.

De ‘segrestadors’ a patriotes

Els estudiants excel·lents del 2026

Fins a 15 incendis en una setmana a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Manlleu i Vic es retrobaran a la lliga Elit obrint temporada amb el primer derbi

Acaben d’instal·lar les plaques al parc fotovoltaic del Magí de Manlleu

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

El millor regal d’aniversari