Als Estats Units hi ha una frase feta que diu “Everything is bigger in Texas”. Fa referència als gairebé 700.000 quilòmetres quadrats d’aquest Estat, però també als vehicles o les hamburgueses que se serveixen a la terra dels cowboys. Acostumades a grans distàncies i a una universitat on estudien simultàniament 9.000 persones, es pot dir que Margaux Brink, Ahsley Phillips, Emily Pozzi, Rachael Reinert i Molly Swank van decidir tirar-se a la piscina, perquè d’entre tots els llocs del món on podien anar a fer pràctiques van triar la ciutat de Vic. L’estada la tancaran aquest diumenge, després de quatre setmanes que els han servit per descobrir com es treballa en escoles amb infants de diferents cultures, sense presència policial i al costat de “nens i nenes disposats a fer molts petons als seus mestres”.
Originàries de diferents regions dels Estats Units, des d’Oregon fins a Geòrgia o Minnesota, elles són cinc joves americanes d’entre 21 i 22 anys que es van conèixer estudiant Magisteri a la Texas Christian University. Viatjar juntes va ser un punt a favor a l’hora d’escollir Vic, ja que mai abans hi havia vingut cap estudiant del seu campus. “Volia dir sortir de la zona de confort”, explica Brink, “i ens va semblar que podia ser una aventura”. Sí que tenien clar que buscaven una cultura diferent de l’americana i una ciutat petita on “poguéssim sentir-nos part de la família”. Aquesta proximitat va ser decisiva perquè l’Estat espanyol acabés passant al davant de destinacions com Suècia o el Panamà. I ara tornaran a Texas després d’haver estat un mes treballant amb alumnes d’Educació Infantil i Primària de cinc escoles de Vic: el Pare Coll, el Sagrat Cor, l’Escorial, el Guillem de Mont-rodon i la de Sentfores-la Guixa.
En comptes d’haver exportat el famós somni americà, volaran cap a casa amb les maletes carregades d’una versió a la catalana: diuen que han quedat gratament sorpreses de les aptituds dels infants. Puntualment han donat suport a mestres d’altres àrees, però la seva feina s’ha centrat sobretot en les classes d’anglès i asseguren que les llengües estrangeres es treballen “molt bé”.
Swank està encantada amb tenir fills de nouvinguts a les aules, perquè “n’hi ha que parlen anglès a casa i poden ajudar companys que no en saben tant. Això és vital per capgirar papers i aconseguir que els més petits tinguin una visió diferent sobre la immigració”. Totes cinc coincideixen que ara mateix als Estats Units no hi ha ni el furor de dominar tants idiomes ni l’interès per conèixer a fons noves cultures.
A Catalunya, en canvi, parlen d’un boom. I elles mateixes l’han viscut en primera persona, ja que “quan van saber que érem americanes ens tractaven com si fóssim famoses”. Phillips, per exemple, ha treballat amb grups reduïts d’alumnes: “Practicàvem l’anglès a través de la conversa. Els convidava a fer-me preguntes sobre la meva vida quotidiana”.
En el model educatiu català hi veuen molts beneficis, com ara que potencia l’experimentació a les aules i els descobriments propis, però Reinert també hi afegeix que els nens i nenes “es distreuen fàcilment”. Entrar en el terreny de si cal més disciplina els porta a dir que senzillament es tracta de maneres d’ensenyar diferents, la mateixa conclusió que treuen pel que fa a seguretat. A les seves escoles hi ha patrulles de policia, d’aquí els ha sorprès la “confiança entre la gent”. I sobretot el nivell de proximitat entre mestres i infants: meteorològicament s’esperaven menys fred, “però marxem plenes d’abraçades i petons”.
ACORDS AMB 319 UNIVERSITATS DE 49 PAÏSOS
A banda de l’impacte a escala local, les xifres de la UVic-UCC pel que fa a internacionalització han anat creixent amb el pas dels anys. Es treballa sobre cinc grans eixos: recerca, projecció arreu del món, programes de mobilitat i intercanvi, oferta educativa per a públic internacional i cursos i assignatures en llengües estrangeres dins mateix dels campus.
Segons dades de l’informe d’activitat internacional del curs 2017/2018, la UVic té actualment acords amb 319 institucions d’educació superior repartides per 49 països. També hi ha teixides aliances amb 41 centres d’arreu de l’Estat espanyol. Pel que fa a estudiants internacionals, el curs passat n’hi havia 852 de matriculats a graus, la xifra més alta de la història i que, en proporció amb el total d’alumnes de grau, situava la UVic-UCC com la segona de Catalunya en percentatge d’estudiants internacionals, només per darrere de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). També n’hi havia 273 cursant màsters i 24 fent el doctorat.
A través de programes de mobilitat i intercanvi, la institució va acollir 261 persones; i en va obrir al món 847, xifra que gairebé doblava la del curs anterior. En recerca, el 48% de les publicacions són compartides amb investigadors internacionals.
{{ comment.text }}