De treballadors a persones

Segurament un dels aspectes positius que ha deixat la pandèmia és el canvi de polítiques a les empreses envers el treballador. Així quedava recollit divendres a la jornada de presentació del col·lectiu Osona Benestar Laboral 360, format per professionals de prevenció de riscos laborals d’empreses de la comarca. Un primer canvi és l’assimilació del teletreball, però rere seu es posa de manifest un nou plantejament a les organitzacions empresarials que tendeixen a ser més horitzontals i situen la persona (molts departaments de recursos humans ara ho són de persones) al centre de la seva estructura. “Al pla estratègic actual de Liquats Vegetals, els recursos humans eren un dels pilars de l’empresa. Ara, que estem treballant en el nou pla estratègic, ja no som el pilar, som l’essència de l’empresa. S’està buscant un enfocament 360 graus en les persones”, exemplificava Marta Parramon, directora de Persones de la companyia de beguda vegetal de Viladrau, que afegia que perquè les coses canviïn el que cal és “preguntar”. I posava un exemple: “Al final, això va de persones. Abans de començar una reunió es dona un minut a cada directiu perquè expliqui com arriba avui a la feina. Així podem entendre que si una persona no està activa o participativa a la reunió potser és perquè no ha dormit bé pel que sigui”. Marta Ferrer, directora de Persones de Fredvic, explicava que durant el període 2021-23 es va fer un pla formatiu a l’equip directiu en intel·ligència emocional, comunicació afectiva i gestió de conflictes. Per al curs 2023-24, al “pla de formació anual implementem la intel·ligència emocional i la comunicació a la resta de l’equip”. En el seu cas s’ha fet un “diagnòstic de salut emocional dels equips” per arribar a aplicar diferents mesures al pla de millora i estratègia. Tot amb un objectiu clar: si s’escolta la persona, si està més a gust, el seu rendiment també millora. Parramon i Ferrer compartien taula de debat amb la gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Sara Manjón, que explicava que “després de la pandèmia vam notar esgotament als equips” i es va optar per activar la unitat de la Santa Creu especialitzada a tractar emocions amb un objectiu clar: “Cuidar el que cuida”. “És un repte que tenim com a organització sanitària”, deia Manjón. El teletreball va arribar per quedar-se? És una bona mesura de conciliació? Tant a Liquats com a Fredvic han optat per limitar-lo a dos o tres dies a la setmana, en funció de les casuístiques, i, com al CHV, només en departaments on és possible aplicar-lo i sempre que el treballador ho vulgui. “El teletreball permet conciliar, però també provoca un ambient enrarit. La comunicació no és la mateixa. Ens vam adonar que el que estava al 50% fent teletreball li costava venir a l’oficina. S’havia perdut la conversa del passadís i el contacte diari amb l’equip, cosa que considerem important. Per això vam regular el teletreball amb més presencialitat”, explicava Ferrer. “Pot provocar un aspecte de desenganxament emocional, pot semblar que no formes part del col·lectiu. Per això es va donar la responsabilitat als managers per fomentar la pertinença”, afegia Parramon. Manjón obria un altre meló a l’hora d’abordar el relleu generacional, vist que “no té res a veure la manera d’expressar les emocions entre la generació del baby boom, la X o la Z. Cal veure en cada situació què es necessita”. A l’hora de captar talent, recordava que els més joves “no els tries tu, són ells que et trien i els has d’atraure amb mesures com la flexibilitat o a la conciliació”. Al CHV opten per formar equips intergeneracionals. Natalia Cabrerizo, dreta amb el micròfon. Al seu darrere: Eulàlia Casanovas, Laia de Josep i Lourdes Cortinas // Albert Llimós Casos d'èxit La jornada de divendres també va comptar amb la presentació de casos d’èxit de nous models de polítiques de persones en empreses d’Osona. Natalia Cabrerizo, cap del Servei de Prevenció del Grup Bon Preu, explicava el programa d’acompanyament de benestar emocional que han posat en marxa i que ofereix quatre serveis gratuïts a la plantilla: assistència psicològica il·limitada, coach en habilitats, un programa de benestar i un assessor personal legal i financer “per resoldre dubtes del dia a dia”. Ja s’ofereix a 820 treballadors i el 2023 en van fer ús el 29%. Eulàlia Casanovas, responsables de Riscos Laborals d’Esfosa, explicava el pla d’acollida que tenen en un escorxador on treballen persones de més de 20 nacionalitats diferents, tot a partir “dels principis de no discriminació i igualtat de tracte. Hem modificat els principis de l’empresa per incloure’ls. També treballem en la inclusió del col·lectiu LGTBI”. També ofereixen serveis de fisioteràpia i podologia. “Millorant el benestar del treballador millora l’eficiència de l’empresa.” Casanovas exhibia dades de baixes laborals que, a Esfosa, se situen a la meitat respecte a la mitjana del sector. Laia de Josep, adjunta al departament de Persones de Grup Gepork, explicava el programa de benestar integral aplicat des de fa dos anys. D’una enquesta a la plantilla en va sortir un objectiu predominant: la cura de la salut. A partir d’aquí s’ha fet un pla de formació en salut emocional, física, alimentària i relacional. El primer resultat és “un millor clima laboral i millor productivitat”. Un element clau, deia De Josep, pel seu èxit va ser “l’estratègia de comunicació interna”. Les dades ho avalen: un 40% de participació, dada que s’enfila fins al 90% en el cas de les dones. “Un missatge als homes: la vostra salut també és important, també ens importa.” El millor, va dir, és que “un 80% dels participants al pla ha continuat treballant la seva salut”. Pel que fa a la companyia de Sant Quirze Some, es van acollir al projecte HappyOPA del grup de recerca de l’esport i l’activitat física de la UVic amb l’objectiu de mesurar l’activitat i forma física dels treballadors i relacionar-la amb la productivitat. Amb la premissa que la forma física incideix en el benestar emocional s’han aplicat tres accions: empresa saludable (es comparteix material divulgatiu cada 15 dies) i serveis de fisioteràpia i mindfulness, segons explicava Lourdes Cortinas, responsable de Health & Safety de l’empresa. “A Some ens sentim escoltats i cuidats”, diuen els treballadors a les enquestes que s’han fet a posteriori, segons Cortinas. A la taula també hi participaven representants de CCOO, UGT, la UVic i Girbau. Des d’aquesta última companyia, Anna Brugués, responsable de Medi Ambient, Seguretat i Salut, explicava aspectes que s’han treballat en la línia del foment de la comunicació, la conciliació o el pla d’empresa saludable, destacant, per exemple, la tendència cap a una estructura més horitzontal: “De forma periòdica els CEO es reuneixen amb vuit persones de la plantilla per explicar-los la situació del grup”. En l’àmbit de la conciliació també compten amb un menjador subvencionat amb productes de proximitat.

De treballadors a persones

Molló farà el centre del poble de prioritat per als vianants

Envien a presó l’atracador que ha assaltat tres joieries a Osona en dos mesos

Més de 450 treballadors del sector carni de Santa Eugènia de Berga, inclosos en un ERTO de força major per la PPA

Nadal arrenca a Manlleu amb la inauguració del seu parc màgic, aquest dissabte

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic