De treballadors a persones

Segurament un dels aspectes positius que ha deixat la pandèmia és el canvi de polítiques a les empreses envers el treballador. Així quedava recollit divendres a la jornada de presentació del col·lectiu Osona Benestar Laboral 360, format per professionals de prevenció de riscos laborals d’empreses de la comarca. Un primer canvi és l’assimilació del teletreball, però rere seu es posa de manifest un nou plantejament a les organitzacions empresarials que tendeixen a ser més horitzontals i situen la persona (molts departaments de recursos humans ara ho són de persones) al centre de la seva estructura. “Al pla estratègic actual de Liquats Vegetals, els recursos humans eren un dels pilars de l’empresa. Ara, que estem treballant en el nou pla estratègic, ja no som el pilar, som l’essència de l’empresa. S’està buscant un enfocament 360 graus en les persones”, exemplificava Marta Parramon, directora de Persones de la companyia de beguda vegetal de Viladrau, que afegia que perquè les coses canviïn el que cal és “preguntar”. I posava un exemple: “Al final, això va de persones. Abans de començar una reunió es dona un minut a cada directiu perquè expliqui com arriba avui a la feina. Així podem entendre que si una persona no està activa o participativa a la reunió potser és perquè no ha dormit bé pel que sigui”. Marta Ferrer, directora de Persones de Fredvic, explicava que durant el període 2021-23 es va fer un pla formatiu a l’equip directiu en intel·ligència emocional, comunicació afectiva i gestió de conflictes. Per al curs 2023-24, al “pla de formació anual implementem la intel·ligència emocional i la comunicació a la resta de l’equip”. En el seu cas s’ha fet un “diagnòstic de salut emocional dels equips” per arribar a aplicar diferents mesures al pla de millora i estratègia. Tot amb un objectiu clar: si s’escolta la persona, si està més a gust, el seu rendiment també millora. Parramon i Ferrer compartien taula de debat amb la gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Sara Manjón, que explicava que “després de la pandèmia vam notar esgotament als equips” i es va optar per activar la unitat de la Santa Creu especialitzada a tractar emocions amb un objectiu clar: “Cuidar el que cuida”. “És un repte que tenim com a organització sanitària”, deia Manjón. El teletreball va arribar per quedar-se? És una bona mesura de conciliació? Tant a Liquats com a Fredvic han optat per limitar-lo a dos o tres dies a la setmana, en funció de les casuístiques, i, com al CHV, només en departaments on és possible aplicar-lo i sempre que el treballador ho vulgui. “El teletreball permet conciliar, però també provoca un ambient enrarit. La comunicació no és la mateixa. Ens vam adonar que el que estava al 50% fent teletreball li costava venir a l’oficina. S’havia perdut la conversa del passadís i el contacte diari amb l’equip, cosa que considerem important. Per això vam regular el teletreball amb més presencialitat”, explicava Ferrer. “Pot provocar un aspecte de desenganxament emocional, pot semblar que no formes part del col·lectiu. Per això es va donar la responsabilitat als managers per fomentar la pertinença”, afegia Parramon. Manjón obria un altre meló a l’hora d’abordar el relleu generacional, vist que “no té res a veure la manera d’expressar les emocions entre la generació del baby boom, la X o la Z. Cal veure en cada situació què es necessita”. A l’hora de captar talent, recordava que els més joves “no els tries tu, són ells que et trien i els has d’atraure amb mesures com la flexibilitat o a la conciliació”. Al CHV opten per formar equips intergeneracionals. Natalia Cabrerizo, dreta amb el micròfon. Al seu darrere: Eulàlia Casanovas, Laia de Josep i Lourdes Cortinas // Albert Llimós Casos d'èxit La jornada de divendres també va comptar amb la presentació de casos d’èxit de nous models de polítiques de persones en empreses d’Osona. Natalia Cabrerizo, cap del Servei de Prevenció del Grup Bon Preu, explicava el programa d’acompanyament de benestar emocional que han posat en marxa i que ofereix quatre serveis gratuïts a la plantilla: assistència psicològica il·limitada, coach en habilitats, un programa de benestar i un assessor personal legal i financer “per resoldre dubtes del dia a dia”. Ja s’ofereix a 820 treballadors i el 2023 en van fer ús el 29%. Eulàlia Casanovas, responsables de Riscos Laborals d’Esfosa, explicava el pla d’acollida que tenen en un escorxador on treballen persones de més de 20 nacionalitats diferents, tot a partir “dels principis de no discriminació i igualtat de tracte. Hem modificat els principis de l’empresa per incloure’ls. També treballem en la inclusió del col·lectiu LGTBI”. També ofereixen serveis de fisioteràpia i podologia. “Millorant el benestar del treballador millora l’eficiència de l’empresa.” Casanovas exhibia dades de baixes laborals que, a Esfosa, se situen a la meitat respecte a la mitjana del sector. Laia de Josep, adjunta al departament de Persones de Grup Gepork, explicava el programa de benestar integral aplicat des de fa dos anys. D’una enquesta a la plantilla en va sortir un objectiu predominant: la cura de la salut. A partir d’aquí s’ha fet un pla de formació en salut emocional, física, alimentària i relacional. El primer resultat és “un millor clima laboral i millor productivitat”. Un element clau, deia De Josep, pel seu èxit va ser “l’estratègia de comunicació interna”. Les dades ho avalen: un 40% de participació, dada que s’enfila fins al 90% en el cas de les dones. “Un missatge als homes: la vostra salut també és important, també ens importa.” El millor, va dir, és que “un 80% dels participants al pla ha continuat treballant la seva salut”. Pel que fa a la companyia de Sant Quirze Some, es van acollir al projecte HappyOPA del grup de recerca de l’esport i l’activitat física de la UVic amb l’objectiu de mesurar l’activitat i forma física dels treballadors i relacionar-la amb la productivitat. Amb la premissa que la forma física incideix en el benestar emocional s’han aplicat tres accions: empresa saludable (es comparteix material divulgatiu cada 15 dies) i serveis de fisioteràpia i mindfulness, segons explicava Lourdes Cortinas, responsable de Health & Safety de l’empresa. “A Some ens sentim escoltats i cuidats”, diuen els treballadors a les enquestes que s’han fet a posteriori, segons Cortinas. A la taula també hi participaven representants de CCOO, UGT, la UVic i Girbau. Des d’aquesta última companyia, Anna Brugués, responsable de Medi Ambient, Seguretat i Salut, explicava aspectes que s’han treballat en la línia del foment de la comunicació, la conciliació o el pla d’empresa saludable, destacant, per exemple, la tendència cap a una estructura més horitzontal: “De forma periòdica els CEO es reuneixen amb vuit persones de la plantilla per explicar-los la situació del grup”. En l’àmbit de la conciliació també compten amb un menjador subvencionat amb productes de proximitat.

De treballadors a persones

Quan llegir ja no és tan fàcil… però encara és possible

Taradell es planteja eliminar el gran parterre de davant de l’església per aprofitar l’espai

Presenten la 17a edició de la fira Lactium de Vic, que es farà el 3 i 4 de maig

Sant Jordi a les places, el programa especial d’EL 9 TV per la diada

LA PREGUNTA

Està a favor que Espanya compri armes a Israel?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"