De Vic a Frankfurt am Main

Sempre havia tingut clar que volia viure a l’estranger, però Alemanya era un país que no figurava en cap dels plans de Miquel Mirambell. Va ser una recomanació per fer-hi una estada de recerca la que l’hi va portar aviat farà quatre anys, primer a Hamburg i després a Frankfurt am Main, on ha trobat feina i hi està com a casa. Gaudir i aprendre de tot el que implica una experiència d’estudis i laboral fora de Catalunya era una de les vivències que el vigatà Miquel Mirambell tenia clar que volia experimentar en algun moment de la seva vida. “Sempre m’havia agradat però mai m’havia imaginat que seria a Alemanya, que és on he acabat, ja que va ser per casualitat”, confessa. Aquest jove de 30 anys va estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra i allà mateix va fer el doctorat, motiu pel qual li van proposar fer un parell d’estades a l’estranger per conèixer altres sistemes jurídics. El primer destí va ser Basilea, la tercera ciutat de Suïssa, i després Hamburg, al nord d’Alemanya, que el va captivar. Tant és així que va decidir fer-hi un postdoctorat, que incloïa pràctiques en un despatx d’advocats. Les va fer en una firma internacional especialitzada en litigació i arbitratge internacional –és a dir, en resolució de conflictes comercials entre parts de diferents països–, que té una de les seves seus a Frankfurt am Main. L’experiència va ser profitosa per a ell i, a més a més, va sortir-ne amb un contracte laboral sota el braç, que és el que ha fet que, gairebé quatre anys després de posar-hi els peus per primera vegada, s’hagi acabat establint de manera indefinida al cor d’Europa. “Els inicis van ser durs i freds”, diu rient. Tot i així, Mirambell desmenteix la fama que tenen alguns alemanys de ser “secs i distants”. “A mi m’han tractat molt bé des del primer dia, tot i que el que sí és cert és que l’idioma és una barrera important en aquest país”, detalla. Ell havia fet alemany a l’escola i també a l’Institut Goethe de Barcelona mentre estudiava la carrera, però tot i així reconeix que és complicat i no parlar-lo bé és el que “et distancia més dels alemanys”. De mica en mica, ell ha anat establint un bon cercle d’amistats i ara assegura que “em sento força com a casa”. Enyora la família, els amics i el menjar d’Osona, però ha trobat el seu lloc en aquesta ciutat internacional. “Frankfurt no és una ciutat massa bonica però és molt còmoda. El clima no és tan dolent com a Hamburg, és molt semblant al de Vic, i com que hi ha gent de tot el món és més fàcil integrar-te que en altres ciutats alemanyes”, diu. En la balança dels aspectes positius hi posa també que és a dues hores en avió de Barcelona i això li permet venir sovint. Té clar que algun dia acabarà comprant els bitllets només d’anada cap a Catalunya, però no sap “quan ni com”. De moment, vol continuar gaudint de l’experiència internacional que sempre havia somiat encara que no hagi acabant sent a destinacions més llunyanes com els Estats Units, que encapçalava la llista de preferides.

De Vic a Frankfurt am Main

Una mare de dues filles neurodivergents escriu un llibre infantil sobre l’autisme

Oriol Brutau s’estrena com a governador de districte a Rotary

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

Seguiment del desdoblament de la línia a Madrid

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

El millor regal d’aniversari