De Vic a Londres

Quan Jeff Bezos va fundar Amazon, el 1994, Xavier Francàs tenia 2 anys. Segurament ja reconeixia els colors, havia descobert les joguines o parlava, però el seu imaginari digital era ínfim en comparació amb el dels nadons d’avui en dia. Els telèfons intel·ligents estaven per inventar, YouTube no existia i fora dels Estats Units comprar a través d’internet semblava ciència-ficció. Tres dècades després, el vigatà és un entre els 1,2 milions de treballadors que la companyia de Bezos té repartits arreu del món i en el seu cas concret, a Londres, on des de fa gairebé quatre anys exerceix com a cap d’operacions en un centre de distribució.

Format en enginyeria industrial, Francàs va fer una estada d’un any a Torí (Itàlia) entre el 2016 i el 2017, amb l’objectiu d’ampliar coneixements en direcció i innovació, i en acabar el màster ja tenia clar que volia una feina com la que està fent actualment. Això el va portar a plantejar-se continuar a l’estranger: “A Catalunya per aquesta mena de posicions t’exigeixen una experiència laboral que no pots tenir com a graduat”. També hi havia la inquietud de millorar l’anglès i conèixer altres cultures, de manera que no s’ho va pensar dues vegades i va aplicar per Amazon al Regne Unit.

La prova que va anar bé és que aquest abril celebrarà el seu aniversari a Londres per quart any consecutiu, molt content i sense perspectives de canviar de vida a curt termini, però alhora enyorat de família i amics: “Encara que viure a fora tingui coses molt bones, la gent de casa sempre serà la gent de casa”. A la llista d’actius de Vic que ha après a valorar estant a fora també hi afegeix el clima –descomptant els dies de boira– i detalls tan aparentment insignificants com pujar a la Creu de Gurb en bicicleta o menjar-se un bon pa amb tomàquet a l’hora d’esmorzar. Una altra diferència que ha constatat precisament té a veure amb les relacions familiars, ja que “sobretot al sud del Regne Unit fa la sensació que les tenen una mica abandonades, no hi ha tanta necessitat de contacte com a Catalunya”.

Abans que esclatés la pandèmia ell acostumava a tornar a Osona un cop cada mes o cada dos mesos, però ara de l’últim viatge n’han passat sis, i a Londres continua actiu un confinament força estricte que manté tancades la majoria de botigues i els bars i restaurants. “No estem per tirar coets, i menys amb la nova variant anglesa”, explica Francàs. La feina de cap d’operacions actualment sí que la podria exercir als centres que Amazon ha anat obrint a Catalunya, però de moment no té pressa a tornar: “Encara que no em vegi tota la vida al Regne Unit, de moment estic bé i tinc la tranquil·litat de saber que a la companyia hi ha molta flexibilitat si ens volem moure”.