Andrea Pallarès, de 27 anys, ho tenia molt clar: un cop acabés el Grau en Disseny a l’escola Elisava de Barcelona, que ja l’havia portat a fer un Erasmus a Holanda, continuaria estudiant a l’estranger. D’entrada no sabia on, però va decidir picar alt i trucar a la porta de la Royal College of Arts (Londres), una universitat aclamada a tots els rànquings any sí, any també. “Era conscient que entrar-hi no és fàcil”, explica la vigatana, “però vaig dedicar molts mesos a preparar-me el portfolio [el dossier que recull els seus projectes] i finalment va sortir bé”. D’entre totes les opcions que hi havia a sobre la taula, aquesta li despertava un interès especial pel tret distintiu d’encarar el disseny des d’un vessant més teòric i reflexiu, de dissertació, que no pas arribant a materialitzar molts productes.
Després de dos cursos a Londres, i havent tancat el màster creant un sofà llit, l’any 2017 Pallarès es va plantejar tornar a Catalunya, però abans va provar sort buscant feina en empreses de mobiliari d’altres països europeus. Així és com a finals d’aquell mateix any s’incorporava a l’alemanya Dedon, motiu pel qual va canviar Londres per Lüneburg, una ciutat de 73.000 habitants a la Baixa Saxònia. Hi viu compartint pis amb dues altres noies i explica que això ha estat un punt a favor a l’hora d’estovar les restriccions associades a la pandèmia: “Tot i que aquí mai ens van arribar a imposar el confinament total, he passat moltes més hores a casa a causa d’un ERTO parcial, i mai m’he sentit sola. Treballar menys també m’ha permès aprendre a teixir, dedicar-me a fer collage… Coses creatives que tenia al cap des de fa temps”.
Ja és sabut que els alemanys són coneguts mundialment per la seva extrema puntualitat, però Pallarès en destaca la disciplina a l’hora de seguir les indicacions del govern, o que majoritàriament no se’ls pot recriminar ni un bri d’hipocresia. “Una de les coses que trobo a faltar de casa és la cultura de sortir, seure en una terrassa… Aquí no són gens d’improvisar, i si demanes a un amic per fer una cervesa et pots trobar que tu penses en el mateix dia i ell et dona hora per al cap de dues setmanes”, hi afegeix. També enyora clàssics com la família, el bon temps gairebé persistent o el mar Mediterrani. A la llarga es dibuixa a si mateixa vivint a Catalunya, “on hi ha gent molt creativa i amb ganes de fer i emprendre”, però ara per ara Pallarès vol continuar a l’estranger i engrandir una llista que ha començat amb Holanda, el Regne Unit i Alemanya.
