La decisió de la Generalitat de Catalunya de no incloure el Berguedà i el Ripollès en la consulta ciutadana per decidir si s’avança o no amb la candidatura Pirineus-Barcelona per acollir els Jocs Olímpics d’hivern del 2030 va aixecar polseguera: en el fet de ser consultats hi coincidien tant els partidaris de la cita esportiva com els seus detractors. Des del govern català es va remarcar que la consulta se centrava exclusivament en les comarques que acollirien les competicions, “perquè són les que tindran més afectació”. L’argument, si es tenen en compte les llargues cues que es repeteixen cada cap de setmana al Ripollès de molts vehicles que tornen de la Cerdanya, i la manca de concreció dels llocs de competició, és dèbil. De fet, el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha obert d’ofici una actuació per estudiar els criteris utilitzats per definir la consulta.
Així doncs es pot dir que el debat sobre si s’han de fer o no uns Jocs Olímpics al Pirineu està obert al Ripollès però el projecte de la candidatura no està ni molt menys tancat. Els arguments per estar-hi a favor o en contra, doncs, i a l’espera que els detalls de la candidatura quedin recollits de manera oficial en un document públic, és basen en suposicions: on es faran les competicions? Quines inversions suposarà pel territori portar uns Jocs als Pirineus? Quin ha de ser el calendari d’accions per tenir-ho tot a punt el 2030? Aquestes i altres preguntes encara resten pendents de l’entesa política per presentar un projecte, assolir el consens dels territoris afectats i finalment rebre el vistiplau del Comitè Olímpic Internacional (COI), l’òrgan que en última instància haurà d’escollir la seu de la cita hivernal del 2030. Fetes les consultes al Departament de Vicepresidència, la resposta és críptica: “No hi ha res decidit.”
Tal com avançava el diari Ara en l’edició del passat 29 de gener, la proposta que el govern català tenia gairebé tancada i a punt per presentar situava la Cerdanya com un dels escenaris principals dels Jocs. En aquest sentit, el document proposava que Masella i sobretot La Molina –amb una part de les seves instal·lacions al Ripollès– acollissin les principals proves d’esquí. Això portava incorporat un seguit d’inversions amb una clara afectació pel Ripollès i fins i tot Osona, ja que en l’objectiu de voler fer un esdeveniment sostenible s’apostava amb força per l’R3. Això sí, sense cap actuació que no estigui ja inclosa en el Pla de Rodalies: això vol dir el desdoblament de la via fins a Vic el 2030 i millores de diversa tipologia entre la capital d’Osona, Ripoll i Puigcerdà. Queda el dubte si pel que fa a carreteres, els Jocs Olímpics accelerarien la construcció del túnel de Toses, una obra tancada en un calaix des de fa dècades.
Segons la informació de l’Ara, la resta de competicions es repartirien per Baqueira Beret i Barcelona –patinatge i hoquei gel–, i en menor mesura al Pirineu aragonès. La decisió de l’última setmana de l’Aragó de demanar més pes i més presència mediàtica en l’organització d’uns possibles Jocs ha fet saltar pels aires la proposta que des de fa uns quatre anys s’ha anat treballant des de Catalunya. Si hi ha acord polític, el dibuix de la candidatura s’hauria de presentar en els propers mesos, i en cas de ser aprovat pels territoris consultats, el COI prendria la decisió final el març del 2023. Ara mateix només Ucraïna s’ha posicionat oficialment per acollir els Jocs d’hivern del 2030. Se sap que ciutats com Vancouver o Sapporo també s’ho plantegen, i si fan el pas serà amb projectes consolidats: la ciutat del Canadà els va acollir el 2010 i té les instal·lacions a punt, mentre que la localitat japonesa té una gran cultura dels esports de neu.
ARGUMENTS A FAVOR I EN CONTRA
Jordi Munell (alcalde de Ripoll, JxCat)
L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, recorda que el mandat passat ja havien presentat mocions a favor d’uns Jocs al Pirineu, “amb força consens al ple”. “Sempre hem sentit el projecte olímpic molt nostre”, apunta tot confirmant que ara tenen una sensació “agredolça”, ja que “tenim tres municipis amb estacions i som connexió directa amb la Cerdanya i no se’ns considera part afectada”. Munell creu que els Jocs millorarien infraestructures “de forma permanent”.
Sergi Albrich (Esquerra Ripollès)
Des d’Esquerra al Ripollès, el regidor de Sant Joan de les Abadesses i conseller comarcal Sergi Albrich remarca que en el tema dels Jocs “cal tenir mirada llarga”, i en cas que vagi endavant el projecte “trobar la manera com la comarca hi pot ser present i treure’n benefici”. Albrich apunta des de convertir-se en espai d’entrenaments o millorant infraestructures de mobilitat com l’R3 o les carreteres, “ja que som zona de connexió amb la Cerdanya”.
Enric Pérez (PSC Ripollès)
Des del PSC, Enric Pérez valora uns Jocs Olímpics al Pirineu com un projecte “positiu”, com a possible “accelerador de millores al Ripollès que s’han de fer sí o sí”. D’altra banda, Pérez també recorda que el projecte olímpic fa més d’una dècada que cueja, “i potser ja cansa”. En aquest sentit, reclama a la Generalitat “un lideratge i projecte clar”, amb explicacions del que es vol fer i prenent decisions. “Que no maregin més la perdiu”, conclou.
Oriol Ajenjo (Plataforma Stop JJOO)
Des de la plataforma Stop JJOO, Oriol Ajenjo explica que s’oposen als Jocs principalment per tres motius: l’ecològic, “ja que ens trobem en situació d’emergència climàtica”; el territorial, “perquè portarà treball temporal i precari sobretot per al jovent”, i el social, “ja que les inversions al Pirineu són necessàries i no han d’anar lligades a cap projecte olímpic”. Ajenjo també reclama que el Ripollès pugui votar en la consulta.
Francesc Monells (Ski Club Camprodon)
Com a club d’esquí i d’esports de muntanya “tenim l’ànima bolcada en la neu”, diu el president de l’Ski Club Camprodon, Francesc Monells, fent evident el luxe que suposaria tenir una gran cita esportiva “a prop de casa”. Tot i això, deixa clar que haurien de ser uns Jocs “amb un segell molt concret”, i on paraules com “especulació o anar contra el medi ambient” no hi tinguessin cabuda.
Joel Vidal (Membre del GDT)
Com a entitat ecologista, el Grup de Defensa del Ter (GDT) apunta a través de Joel Vidal que l’impacte ambiental “seria elevat”, començant pel consum d’aigua, ja que gran part de la neu “s’hauria de fer de forma artificial”. Vidal remarca que les estacions d’esquí “ja no són sostenibles a dia d’avui”, i apostar per un model com aquest en plena situació d’emergència climàtica “no té cap mena de sentit”, conclou.
