En els últims dos anys, la pandèmia ha provocat que se situï molt més el focus en estadístiques que ens permeten entendre les conseqüències de la covid-19. Una d’elles és la xifra de defuncions. Segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2021 les morts a Osona van disminuir un 14% respecte a l’any anterior, però la dada encara és superior a les que es registraven abans que el coronavirus provoqués una mossegada demogràfica en la societat.
Segons l’investigador osonenc del centre d’estudis demogràfics de la UAB Sergi Trias Llimós, es poden extreure dues lectures principals de les 1.488 defuncions a Osona, xifra que suposa 249 morts menys que el 2020, però 95 més que el 2019. D’una banda, que la pandèmia “no ha acabat”, i que al llarg del 2021 “encara es van produir morts per covid-19 sobretot entre la població vulnerable”. De l’altra, es confirma la tendència a l’alça pel que fa a defuncions de l’última dècada, “i això és degut a un major envelliment de la població”.
El patró és similar al Ripollès, tot i que amb algunes variacions provocades pels efectes de la pandèmia a la comarca: les onades de la covid-19 del 2020 van tenir poca incidència al Ripollès, i les conseqüències en forma de brots entre col·lectius vulnerables no es van registrar fins a finals d’any i principis del 2021. Això explicaria que el 2020 hi va haver menys defuncions que el 2019, però el repunt es va registrar el 2021.
El que queda clar és que la covid-19 ha tingut efectes en la mortalitat, “però més que les defuncions totals ens hauríem de fixar en l’esperança de vida”, apunta Trias Llimós. En aquest sentit, a Catalunya l’esperança de vida va disminuir l’any 2020 dels 84,01 als 82,38. La previsió és que de cara al 2021 “torni a pujar, però encara estarem per sota del 2019”.
Pel que fa a l’envelliment de la població, queda ben reflectit si s’agrupen les defuncions per franges d’edat. “Observem que a partir dels 65 anys la xifra creix molt”, apunta Trias Llimós, pronosticant que cada vegada “serà més habitual veure més morts en edats avançades”. L’any 2021 el gruix més important de defuncions es va concentrar entre els 86 i els 90 anys a les dues comarques. Si ens traslladem només trenta anys enrere, a Osona la majoria de defuncions es van concentrar entre els 81 i els 85 anys, arribant a les 182 morts. Les defuncions esquitxaven amb números més elevats que els actuals edats més joves, i en canvi les dades s’aprimaven a partir dels 90 anys. De fet, mentre que aquest 2021 van morir 15 persones que superaven els 100 anys, el 1991 només van ser 3.
La meitat d’osonencs i ripollesos moren als hospitals
L’Idescat facilita des de l’any 2019 el lloc de defunció de la població. En les últimes dades actualitzades –que corresponen a l’any 2020–, s’observa que el lloc més habitual són els centres hospitalaris. A Osona hi va morir el 54% de la població i al Ripollès, el 50%. La mort al domicili es va produir en el 22% dels casos a Osona i el 21% al Ripollès. En residències es van registrar el 19% i el 21% de les defuncions, i hi ha un 5% i un 8% de casos que o bé no consta el lloc de la mort o va ser en altres llocs.
