Tenia 14 anys, “veia que tothom bevia i vaig pensar, per què no?”. Ho va provar, com també els porros, recorda el manlleuenc Eduard Culí. En aquell moment, “no era conscient de les conseqüències” i ara que té 22 anys ho lamenta en ple procés de rehabilitació. Fa més de dos anys que no consumeix res, però durant una bona època se li va escapar de les mans i ho feia cada dia.
Entre els 16 i els 17 anys, a l’alcohol i el cànnabis s’hi va afegir la ketamina i pastilles d’MDMA, conegudes com a èxtasi. Més endavant, amb uns amics van llogar un local en què hi feien festes i allà va augmentar el consum d’alcohol i va començar a desenvolupar una addicció al joc, al pòquer. També en aquella època, entre els 17 i 18 anys, es va iniciar en les amfetamines i la cocaïna. Tot plegat va desencadenar a un primer brot psicòtic un dia en què estava en una festa. Tenia 19 anys i va deixar de prendre res durant 10 mesos. Després va passar a beure alcohol de nou i ansiolítics i uns mesos més tard va recaure en la cocaïna. I va arribar un ingrés hospitalari a Vic. Després de diferents brots va aparèixer l’esquizofrènia.
El setembre del 2018 ingressava per primer cop al centre d’addiccions Eines. En aquell moment estava ingressat i la família va demanar permís perquè sortís a fer una visita amb el psicòleg i exaddicte que porta el centre que van conèixer en una xerrada. Al cap d’una setmana van fer la petició a l’hospital de Vic per derivar-lo al centre on va començar el tractament. Des de llavors només ha tingut una recaiguda els primers mesos i explica orgullós que porta aquests més de dos anys net.
“Quan consumia mentia sempre perquè sabia que el que feia no estava bé”
Les seves addicions “han canviat la meva vida per complet”. Primer va deixar els estudis a l’escola de Quintanes i després va repercutir en la feina en una granja. Culí recorda que molts dies arribava tard perquè “anava a buscar droga o anava molt consumit i trucava dient que no hi podia anar”. Quan treballava, comenta, “a la recta final només consumia cocaïna”, perquè “m’ho podia permetre” amb el sou. El jove assegura que “quan consumia era un infern” i diu que com altres persones en la mateixa situació, el que feia era “manipular, mentir sempre, perquè sabem que el que estem fent no està ben fet i perquè sembli que no passa res”.
Els dos darrers anys i mig ha anat entrant i sortint del centre. La teràpia, però, la continua i ho ha fet durant el confinament. Ha combinat la teràpia presencial als matins al centre Eines de Sant Cugat o amb visites al despatx que tenen a Vic, a través d’un permís d’autoresponsabilitat que li permetia fer-ho. A les tardes, ho ha fet de forma telemàtica. En tenir rutines i el tractament no ha recaigut i fins i tot aquesta Setmana Santa ha pogut marxar uns dies fora i també intenta reinserir-se al món laboral.
Com va fer aquest dijous en una sessió amb joves, explica la seva història per intentar que a altres persones les addiccions no els canviïn la vida com a ell.
