La matinada del 20 d’octubre de 2019 Evelyn A.B., de 25 anys, va morir estrangulada en un pis de Vic a mans de qui havia sigut la seva parella i pare del seu fill. Una acció fruit de la gelosia que posava punt final a una vida. “Li van prendre tot el que tenia i fins i tot el que podia arribar a tenir. I ella tenia una bona perspectiva de vida”, explica l’advocat defensor de la família, Antoni Poyato. El crim suposava l’inici d’una investigació i d’un procés judicial per depurar responsabilitats que es va resoldre el maig passat. La jutgessa, a través d’una dura sentència, va determinar la pena de presó permanent revisable. Aquesta condemna és la més alta que preveu el Codi Penal espanyol i el que més s’assembla a la cadena perpètua. Tal com apunta Poyato, aquest escenari provoca que el condemnat hagi de passar “com a mínim 25 anys a presó”, i transcorregut aquest temps se’n farà una valoració per determinar si es pot començar a acollir als beneficis penitenciaris. L’advocat de la família de la víctima reconeix que la sentència es va rebre “amb un sentiment agredolç”, perquè la pena és la màxima possible, “però per molta presó ningú els tornarà a la mare, la germana o l’amiga que van perdre”.
L’aplicació de la presó permanent revisable només s’ha produït en una trentena de casos a l’Estat espanyol des de la seva entrada en vigor l’any 2015 i s’aplica en uns casos molt concrets: assassinats en què hi ha algun agreujant com pot ser matar un menor de 16 anys, delictes de genocidi, homicidis contra la Corona, o que l’assassinat s’hagi produït després d’un abús sexual. Precisament aquest va ser l’escenari que es va posar sobre la taula en el judici del crim de Vic tant per part de la fiscalia com de la defensa de la víctima. Els advocats de la defensa, però, van intentar desmuntar el delicte d’abús esgrimint “una manca de presumpció d’innocència respecte a la falta de consentiment”.
L’abús sexual va quedar provat perquè les analítiques van acreditar que la víctima tenia un nivell d’alcohol en sang que feia impossible que pogués expressar el seu consentiment d’una manera conscient. Així doncs, “a través d’uns fets objectius”, –l’abús sexual i l’assassinat–, “va pertocar una pena”, i aquesta va ser la presó permanent revisable.
Per Poyato, aquest cas “no tenia una gran complexitat tècnica”, però “humanament em va tocar”. I és que tal com recorda l’advocat, “quan es produeix la mort ja no hi ha marxa enrere”, i veure tot el que s’ha perdut “i el drama produït et genera sentiments que no són habituals encara que sigui la teva feina”.
