Volien trencar el bipartidisme i ho van aconseguir.
Sí, realment va passar, estem contents, il·lusionats i agraïts amb els votants que van confiar en nosaltres i esperem no decebre’ls.
Partir-se l’alcaldia, una línia vermella del pacte?
No, les línies vermelles les van posar a la primera reunió sobre altres qüestions. L’alcaldia no hi era, va ser fruit de negociacions, es va posar sobre la taula i era un punt en comú dels dos partits.
Com va el pacte amb ERC?
Ens entenem, fem comissions que són compartides entre els dos partits i gent independent de les llistes. Hem donat poder a les comissions de cada regidoria, realment allà dins és quan prendran la decisió si es tira cap a un cantó o un altre.
Com es planteja el canvi d’alcaldia d’aquí a dos anys?
Suposo que ell agafarà el 75% de dedicació que li permeti mantenir la feina. Jo passaré al 40%, en funció de les tasques que ens repartim. Tenim contacte cada dia perquè tots dos disposem de la informació necessària i mínima per poder donar explicacions als veïns i a la vegada per tenir un control. Que ell en sigui conscient perquè quan li toqui ja estigui avançat. Treballem conjuntament perquè el relleu sigui fàcil.
La política, per vostè que s’estrena, és com se la imaginava?
No, no la poso per davant, sinó que tinc ideals i maneres de veure el poble. Sí que en actes polítics amb gent de més rang hi ha un tipus de política que no és el que jo vull. Jo l’entenc com un servei al poble, hi vull estar un o dos mandats com a màxim i després fer un pas al costat i que s’hi posi un altre. Això no ha de ser una feina de vida, sinó un moment en què tu pots aportar al poble i apartar-te perquè una altra persona pugui aportar el seu. És molt positiu que tothom passi per l’Ajuntament.
La candidata de JxCat, en un discurs dur el dia de la constitució de l’Ajuntament, deia que deixaven un ajuntament sanejat i molta feina a punt. S’ho han trobat així?
No tot és tan fantàstic com diuen ni tot està tan malament com hauríem de dir nosaltres. Sí que és veritat que quant a deute n’hi ha poc, però també hi ha temes que estaven en calaixos. Però no hem vingut a retreure res. Sí que van fer una bona tasca en aquests vuit anys al govern, van fer obres importants i van deixar projectes a punt i tenim menys marge de maniobra en aquests quatre anys. Els intentarem donar opció perquè continuïn treballant per Sant Quirze.
És l’únic alcalde de la CUP d’Osona, això fa que sigui un dels vicepresidents del Consell d’Alcaldes. Dubtaven de la utilitat del Consell.
Ja que hi ha l’opció hi hem d’anar a expressar la nostra veu. Sí que hem d’acabar de veure la utilitat que tindrà, però és una bona eina per compartir experiències amb la resta d’alcaldes. Que sigui vicepresident és anecdòtic, és un càrrec que hi és per estatuts però que realment, tot i que el president ens ho comparteix tot, hi dedicaré poques hores.
En ser l’únic de la CUP, quan es troben els alcaldes se sent exclòs?
Sí que és veritat que et sents una mica sol, l’estrany. A part no vinc de la política i no tinc amics en aquest món ni companys. Però no. És un honor i un repte perquè la CUP sembla que estigui destinada sempre a ser a l’oposició perquè és molt crítica i dura amb els punts on creu que no es fa la millor gestió i a vegades no se li acaba de confiar el fet de governar. Ara hem arribat nosaltres, podem fer-ho i espero estar a l’altura d’aquest nivell d’exigència que té la CUP i demostrar que pot governar.
Els propers dies aprovaran el seu primer pressupost. En què es basarà?
Quant a inversions estem condicionats amb subvencions del Feder, el canvi d’una part de l’enllumenat i un mirador a la llera del riu, que ens va deixar l’anterior govern. Ens suposa una inversió de més de 100.000 euros i ens queda poc moviment. Farem manteniment, cuidarem entitats, tindrem cura de la comunicació i donarem explicacions de tot. A part, volem fer digitalització, posar un fitxador als treballadors per al compliment horari i tenim pensat fer canvis en temes de feminisme i incorporar actes pel 25-N o el 8-M. També estem pendents de tenir més informació sobre el POUM, que fa 11 anys que s’ha d’aprovar i ens agradaria tancar-lo.
Estaven estudiant fer recollida de deixalles porta a porta. És viable?
Tenim un preestudi i vam veure que quant a cost no marxava excessivament del que s’està pagant actualment, i tenint en compte que s’havia acordat una renovació de contenidors a vuit anys, que hem aturat, el cost quedava molt similar i vam dir que per la diferència que hi havia era interessant el porta a porta i passar d’un 40% de reciclatge a un 80%. Ens fa il·lusió i intentarem començar a l’octubre, però encara ho hem d’exposar públicament i treballar-ho amb l’oposició.
Al juliol deien que havien acordat amb Adif i la Diputació eliminar el pas a nivell el 2020. Ho veu factible?
No. Ens agradaria que en aquest mandat almenys tinguéssim el projecte per acabar-ho. És trist que l’únic pas a nivell que queda de tota la demarcació sense un projecte per eliminar-lo és el de Sant Quirze. Ara tenim el compromís. Nosaltres hem proposat millores sobre un avantprojecte de fa 11 anys, perquè el poble ha canviat. No és que ens faci il·lusió, és una obra que s’ha de fer i sabem que ens pot costar la legislatura perquè mai són fàcils les obres grans, però pensem que si hi ha l’oportunitat de tirar-ho endavant ho farem, perquè si mai passa una desgràcia tothom se’n sentirà culpable i no volem ser responsables que això no s’hagi pogut solucionar abans.
Un altre projecte de gran envergadura és la reforma de l’escola. Tenen un avantprojecte.
Com a Montesquiu ho tenim parat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè està en zona inundable i proposa que anem mirant altres llocs. Estem pendents d’un informe. És una obra necessària i hi hem de posar tots els esforços, però l’hem de fer allà. Nosaltres pensem que no tindria sentit haver-la de moure. Per l’ACA sembla que sigui millor tenir l’escola en mal estat en una zona inundable que no pas que estigui en bon estat i tingui uns bons mecanismes per poder sortir a l’exterior i estar més adaptada amb les millores de seguretat que preveu el projecte. Confiem que ens digui que es podrà fer, perquè l’ampliació de terreny només és en una ala on creix tres metres.
El cost l’hauria d’avançar l’Ajuntament?
El Departament d’Educació ens va dir que si no posem cap part des de l’Ajuntament estàvem a la cua perquè hi havia obres prioritàries. Si hi aportem una quantitat seria més fàcil fer-lo abans.
També parlen amb l’ACA per municipalitzar les centrals hidroelèctriques.
En tenim tres: Can Trinxet, Can Guixà i les Illes. Les dues últimes tenen una concessió fins al 2061 que es va aprovar el 1986 per 75 anys. A Can Trinxet acaba el 2024 i treballarem per fer-la municipal. A l’ACA no li interessa la gestió d’aquesta central i vam demanar per tenir-ne el control i així segur que complirem amb les normes de cabal ecològic i amb l’objectiu de reversió al territori, que seria la base de la concessió. L’ACA hauria de fer un concurs públic que seria per al que més paga i lògicament un ajuntament no pot ser el qui més pagui, hem de trobar l’encaix. Volem treballar perquè la central no sigui demolida i continuï treballant pel poble, que es generi energia renovable i tenir un ingrés més.
Fer el segon pont és una prioritat?
És una obra molt complicada i amb un cost elevat. Abans hauríem de tenir altres obres prioritàries com l’escola o el pas soterrat. Si sortís l’oportunitat ho discutiríem, però ara no és una prioritat.
