“Des de la rancúnia no es construeix res”

Han passat nou mesos de les eleccions. Mirat en perspectiva, a què atribueix haver baixat del 57% dels vots del 2015 al 33%?Es pot mirar de moltes maneres. En perspectiva històrica ens trobem que des de 1989 el nostre grup sempre s’ha mogut en una forquilla d’entre els 1.400 i els 1.900 vots. Aquesta vegada, és veritat, ens vam quedar a la banda baixa de la forquilla, però no més avall del que històricament havíem estat. Això vol dir que tenim una bossa de votants fidel, prou estable, i que després, en funció d’altres circumstàncies, hi ha 400 vots amunt o avall. Quines altres circumstàncies, en aquest cas?D’entrada, una participació molt important respecte a les anteriors eleccions i el fet que es presentessin més partits que mai, que fa que els vots s’acabin repartint. A més, hi hauria un intangible, que és la tendència del marc polític general. En aquests moments el vent bufa cap a una banda que no és la nostra i altres vegades és al revés; això és cíclic. Per bé que en els pobles hi ha un pes important del vot a la persona, també hi ha un vot ideològic, i en aquest moment sembla que Esquerra està de moda. Però estem aquí. Els vots que vam tenir el 2019 són pràcticament els que ens van permetre obtenir la majoria absoluta el 2011. Això no vol dir que no s’hagi de fer autocrítica i veure que probablement hi ha coses que no les vam saber fer prou bé o no les vam saber explicar prou bé. Va apostar per una llista transversal, amb persones vinculades a altres partits abans. Creu que ho va entendre, el seu electorat?No ho sé, però penso que va ser un encert i que és cap on ha d’anar la política en aquests moments. És bo que una llista sigui transversal si vol representar al màxim la fotografia del que és la societat d’un municipi. És bo que les persones d’una llista tinguem idees diferents però siguem capaços d’anar junts per construir, per fer poble en aquest cas. Quan la gent ens demana que sumem, que no ens barallem, que anem a l’una per tirar projectes importants endavant, també ens està demanant això. "Aixequem Tona ve a ser Tona Futur 2.0. Són clans que no han deixat d'existir" De seguida va ser conscient que la irrupció d’Aixequem Tona, una formació que partia de zero, jugaria un paper determinant?Sí, estava clar des del primer moment. Només has de conèixer Tona i qui formava part d’aquesta candidatura i com s’havia gestat. A part del component de la CUP molt important, encara que no els agrada que es digui, Aixequem ve a ser Tona Futur 2.0, perquè molts ja eren a Tona Futur o són els fills de, els nebots de. Són clans que no han deixat d’existir mai al poble que estaven letàrgics i que ara es van activar. En el cas d’ERC, malgrat que els vents els bufaven a favor, a Tona en vots pràcticament van quedar igual i van perdre un regidor. Probablement uns quants vots d’ERC eren exvotants nostres, però la immensa majoria d’exvotants o possibles votants d’ERC estan a Aixequem. Aleshores és difícil d’entendre la visió política de pactar amb qui t’ha pres els vots. En campanya alertaven que un govern de l’esquerra alternativa podia representar un autèntic daltabaix. Van ser massa alarmistes?No ho vam plantejar així. De fet, en l’únic debat de la campanya, aquí a EL 9 TV –perquè ERC i Aixequem es van negar a fer-ne més–, jo vaig advertir que un govern d’Aixequem ens faria tornar 12 anys enrere. No és que s’ensorrés tot, però que es paralitzaria tot, com ha sigut.Com valora aquests primers mesos de mandat?Home, amb nou mesos què s’ha fet de nou? Des de la premsa s’ha recollit algun projecte nou o alguna nova iniciativa? No s’ha fet res de nou. Tenen una sort. Només amb els projectes que vam deixar a punt o embastats, o alguns ja aprovats, poden viure de renda durant ben bé dos anys o dos anys i mig. Nosaltres en el seu moment no van tenir aquesta sort. A vostès els preocupava que el nou model de presa de decisions alentís la maquinària municipal.I així ha estat. Només s’ha de veure. Tot s’ha de parlar 10 vegades, ningú decideix, ningú pren la iniciativa, ningú assumeix responsabilitats. I així es fa molt difícil tirar endavant qualsevol projecte o iniciativa d’envergadura. El que s’ha fet és al revés. Què vol dir?S’han paralitzat coses que estaven programades o en marxa, amb l’única voluntat d’esborrar tot allò que nosaltres haguéssim pogut engegar. Per sort, algunes ja no les han pogut paralitzar perquè estaven aprovades. Aquesta voluntat d’esborrar és el que sap més greu a nivell de poble i a nivell polític. I, a més, no porta enlloc. Des de la rancúnia no es construeix res. Però és clar, han pactat dos partits que no són el mateix. Tenien programes diferents, però amb un únic objectiu comú, fer fora els que governaven. Això és el que els ha unit. Però quin projecte de poble tenen? No ho han explicitat. Ni tan sols han fet el pla d’acció municipal que marca la llei de transparència per saber les línies que desplegaran aquest mandat. Al cap de nou mesos no s’ha presentat, perquè no el tenen. I és difícil tirar endavant un poble si no tens un projecte clar de poble. Diu que veu perillar projectes que van deixar embastats. Parla, per exemple, de la instal·lació d’un Bon Preu a la plaça Major?Per exemple. Està parat i estan capficats que no es faci. Un projecte que era, des de totes les perspectives, bo pel municipi, pel comerç, pels ciutadans, per l’Ajuntament… i està paralitzat. "Aquesta voluntat d'esborrar és el que sap més greu a nivell polític" Trobaria més exemples?Mira, el projecte d’ampliació de la biblioteca està parat i era importantíssim. També la proposta d’instal·lació de càmeres de seguretat a les entrades i sortides del poble. En aquest cas és important perquè va sortir del pla pilot de pressupostos participatius del 2018, en la primera vegada que s’apostava per aquesta fórmula. El primer projecte que surt votat per la ciutadania, que en el pressupost de 2019 ja tenia consignació pressupostària, no s’ha fet. També hi ha l’ampliació del polígon, que estava aprovada. Era important, primer perquè havíem posat d’acord a tots els propietaris, però sobretot perquè l’actual polígon està ple, saturat i Tona està perdent oportunitats d’acollir empreses i empreses potents, de les que crec que ens interessen com a municipi; empreses tecnològiques, no contaminants, que per la tipologia del nostre polígon els aniria perfecte i no poden venir perquè no hi ha sòl. I n’hi ha d’altres… Algú els podria dir que van tenir 12 anys per completar alguns d’aquests grans projectes.A veure, un poble no s’acaba mai. El que és important és tenir projecte, un full de ruta que marqui un pla d’acció a llarg termini. Nosaltres des del 2007 que el teníem, i l’hem anat desenvolupant. A vegades en línia recta, a vegades fent corbes, perquè sempre hi ha factors sobrevinguts. D’aquest full de ruta hi havia elements molt importants. El primer gran bloc era posar Tona al dia en qüestió urbanística i de planejament. Es va fer el POUM, l’actuació al passeig Antoni Figueras, vam dignificar el centre… i en aquest mandat teníem previst fer una actuació també molt ambiciosa, d’un milió d’euros, per renovar la zona més vella i més degradada del poble, que és el barri de l’Arrabal. Això ha quedat per fer i em sap greu, perquè aquest barri ho necessita molt, d’aixecar-lo, si em permets el joc de paraules. Si volen aixecar, aquí podrien actuar-hi molt bé. Una segona gran línia d’actuació era tot el tema de millora d’equipaments i serveis municipals, com la zona esportiva, la reforma de la Canal, l’ampliació del Camp de les Llosses –un dels projectes que no han pogut aturar perquè el 50% del projecte està subvencionat pels Feder–, la creació d’una escola de música… Déu n’hi do el que es va fer en 12 anys. Sempre queden coses, és clar… Estem a les portes del primer gran debat del mandat, el dels pressupostos. Hi ha hagut contactes, fins ara?La setmana passada ens van enviar una carta convocant-nos a una reunió; ens van dir que encara no podien tancar el pressupost perquè no els quadrava i que en volien parlar amb nosaltres. Vam dir que d’acord, però que ens passessin primer la documentació perquè ens ho poguéssim mirar i, a partir d’aquí, poder anar a la reunió i fer aportacions en positiu. Per tant, l’únic contacte en tema de pressupost ha estat aquesta carta. Però creu que hi ha possibilitats d’entesa?És que no hem vist els números. El que està clar és que no els hi quadren, i no és cap sorpresa. No és fàcil quadrar un pressupost. Els serveis s’han de pagar, el personal s’ha de pagar, tot el que vulguis fer ho has de preveure… i els ingressos segurament aniran a la baixa –perquè no tindran tant finançament extern com vam tenir nosaltres els últims anys–. És difícil quadrar-ho en aquestes condicions. A més, s’han oblidat dels pressupostos participatius, després que en els últims anys en els reclamaven any sí any també. Estem pràcticament a febrer, quan nosaltres si ens endarreríem una mica posaven el crit al cel. És aventurat, però m’atreviria a apostar que aquests pressupostos no s’aprovaran abans del mes d’abril. Resignat en el paper de cap de l’oposició?No m’agrada ser denominat com a cap de l’oposició, perquè no m’hi sento. D’entrada, soc el cap de la principal força política de l’Ajuntament, la que va guanyar les eleccions, i en segon lloc no tenim vocació d’oposició. Ni jo ni cap dels meus companys estem allà per oposar-nos a res sinó per construir, que és el que hem estat fent tots aquests anys anteriors i això no canviarà. Farem el que puguem per millorar Tona i, aquesta vegada, ho farem però no des del govern. I no perquè no tinguéssim el suport majoritari de la ciutadania sinó perquè hi va haver un pacte que ens va apartar del govern. No tenim mentalitat d’oposició, de criticar per criticar, aquesta no és la nostra funció. Evidentment hem de fer el paper de control del que es fa, però també intentar veure què es pot fer des de la nostra posició per ajudar el poble. En campanya va anunciar que es presentaria per última vegada. Manté que aquest serà el seu últim mandat a l’Ajuntament?Ho veurem. Jo ara estic iniciant projectes nous, que requereixen la meva dedicació. Probablement hauré de passar períodes de temps fora de Tona, i fins i tot fora del país, i per tant és molt probable que properament hagi de deixar l’Ajuntament per dedicar-me a tot això nou, que també em motiva. Després de tants anys fent una feina, si no explores nous camions i no t’il·lusiones amb nous projectes pots quedar anquilosat. Per tant, és possible que hagi de deixar l’Ajuntament per dedicar-me plenament a aquesta nova etapa. Això no vol dir, si s’acaba produint, què pot passar d’aquí a tres anys, perquè el futur no està escrit. Nosaltres som un equip divers de persones que estan molt il·lusionades i molt preparades. Al final, un no és imprescindible i el més important són els projectes. Nosaltres tenim projecte i tenim equip.

“Des de la rancúnia no es construeix res”

El CB Vic-UVic domina el partit i s’endú una important victòria contra el Navàs

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

Receptes del passat

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic