Desdoblament i ample europeu

És realista plantejar el transport de mercaderies per la línia R3? Per respondre aquesta pregunta la Cambra d’Osona i Òmnium Cultural van organitzar aquest dimecres una conferència amb Joan Amorós, president de Ferrmed, una entitat creada a principis de segle amb la voluntat de promoure el transport de mercaderies en tren a Europa. L’R3, però, no consta encara en el laboriós estudi que de forma altruista està fent aquesta entitat per fer una fotografia del transport de mercaderies al vell continent i plantejar reptes i solucions per arribar a l’objectiu que l’any 2030 el 30% del transport de mercaderies sigui per via ferroviària. L’objectiu és llunyà perquè la mitjana europea se situa en el 18%, però a l’Estat espanyol la dada baixa fins al 4%. En aquest escenari, quin és el paper de l’R3? Amorós té clar que primer cal “desdoblar-la fins a Ripoll” i fer-ho amb ample europeu. Fer el canvi d’ample està calculat en els 130.000 euros el quilòmetre, segons Amorós, que situa la inversió per canviar l’ample de totes les vies que faria falta a Catalunya en els 800 milions d’euros. De fet, la línia Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà té limitacions per a les mercaderies. La primera és que “no té una sortida pel nord”, perquè físicament no és possible fer passar els llargs trens de mercaderies entre Ripoll i Puigcerdà. Tot i no haver analitzat aquesta via, Amorós no descartava que l’enllaç amb Granollers, per on hauria de passar la gran connexió entre Barcelona i Europa, permeti habilitar l’R3 com una branca d’aquesta gran línia. L’altre element perquè el transport ferroviari de mercaderies sigui competitiu vers la carretera són les estacions. “La de Granollers hauria de fer tres quilòmetres de llarg, tenint en compte que hi haurien de passar trens de fins a 1,5 quilòmetres de llargada”, explicava Amorós, que afegia que han dissenyat una logística a les estacions per resoldre amb celeritat la càrrega i descàrrega. “Amb la comunicació punt a punt no hi ha problema.” De fet, al final de l’acte va ser el regidor d’Indústria, Coneixement i Agenda 2030 de l’Ajuntament de Manlleu, David Bosch, qui va explicar el projecte impulsat per 11 entitats i administracions de la comarca de fer una estació de mercaderies a Manlleu, principalment per transportar cereals a Manlleu i que es podria començar a construir l’any 2024. Més enllà de les mercaderies, Amorós entén que l’R3 hauria de comptar també amb un enllaç entre Alp i Andorra en una futura Catalunya que aposti realment pel tren. “El problema el tenim al centre de decisió, a Madrid.” Durant la conferència i presentació del treball que està fent Ferrmed, Amorós es feia creus una vegada i l’altra que no s’aposta per l’ample de via europeu. Tant que quan es plantegi el corredor mediterrani per transportar mercaderies es col·lapsarà el tram Tarragona-Barcelona, que, segons Amorós, caldria desdoblar per assumir aquest servei. Arribar al 30% del transport de mercaderies per tren obeeix a un objectiu: reduir els 275 milions de tones de CO2 anuals que suposa el transport per carretera. A Catalunya, tant Ferrmed com la Cambra de Comerç de Barcelona plantegen construir 1.365 quilòmetres de noves vies en el període 2030-40 per fer realitat una Catalunya en xarxa.

Desdoblament i ample europeu

Resolta l’avaria de senyalització a l’R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

L’Oficina Tècnica de l’R3 es reuneix amb el Ministeri de Transports a Madrid

Retiren de circulació dos trens de l’R3 per pintades a Ribes de Freser

Restablert el servei de tren entre Vic i Centelles

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona