Desenterrar el passat del Kurdistan

A la zona del Kurdistan sota domini iraquià hi treballen ara mateix al voltant de 40 equips internacionals d’arqueòlegs. Se la considera una de les zones arqueològiques amb més potencial del Pròxim Orient, però des dels anys 90 del segle passat estava tancada als investigadors, a causa de la inestabilitat de l’Iraq els darrers anys de la dictadura de Saddam Hussein i els posteriors a la seva caiguda. Amb la consolidació relativa del govern autònom de la regió, els arqueòlegs han tornat, i uns dels primers van ser els de l’equip del SAPPO (Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els osonencs Miquel Molist i Anna Gómez al capdavant. Ja fa cinc anys que hi van tenir el primer contacte “i des de llavors hi hem anat de manera regular”, explica Molist, que té en el seu haver una llarga història d’excavacions al Pròxim Orient, amb la mirada sempre posada en un objectiu: l’estudi “dels primers pagesos i les primeres grans ciutats”. L’origen de la civilització, tal com la coneixem i l’entenem. És la mateixa línia d’investigació que havien seguit durant anys al jaciment de Tell Hallula, a Síria, o també al Kurdistan sota domini turc (Akarçay Tepe). “Actualment és molt difícil, per no dir impossible, treballar-hi, per la inestabilitat militar d’aquella zona”. Ara mateix, l’equip de Molist i Gómez –on participa també un altre osonenc, Walter Cruells– treballa en el projecte arqueològic de Gird Lashkir, a pocs quilòmetres d’Erbil, la capital del Kurdistan. “És un jaciment d’una potència excepcional, amb uns 14 metres d’altura de sediments i una superfície d’unes quatre hectàrees”, diu Molist. Però no és només l’extensió i la profunditat, sinó la cronologia allò que el fa d’un gran interès: els treballs que s’hi han fet fins ara posen en evidència una llarguíssima ocupació, des del neolític fins l’any 1000 aC, aproximadament. Fins ara, s’han obert 450 metres quadrats de la seva extensió, en diferents vessants del tell (un sinònim aproximat de turó, que s’utilitza en arqueologia del Pròxim Orient). I el que s’hi ha trobat és prou prometedor: restes d’arquitectura ben conservada, murs que pertanyien a edificis especialitzats o de cases d’hàbitat, àrees de treball localitzades a l’exterior de la zona edificada... Les ocupacions més recents, les de la part superior del tell, pertanyen al període neoassiri, a finals del segon mil·lenni aC, amb troballes que identificarien una construcció “com a magatzem, vinculat a l’intercanvi de mercaderies”. Una societat ja ben estructurada, doncs. Reculant, es troben també restes de l’edat del bronze, entre el 2600 i el 2500 aC, en una ocupació “extensa i molt important”. I en la darrera campanya, el passat mes de maig, es van trobar restes del període Uruk (prop de 3500 anys aC), a quatre metres de fondària. A un centenar de quilòmetres d’Erbil, a les muntanyes de Zagros, també han treballat al jaciment de Banahilk, on l’any 1950 un equip de la Universitat de Xicago havia fet un sondeig, i els resultats han estat també molt positius, amb restes de l’entorn del 5500 aC, “que encaixen amb la recerca que hem fet des de l’equip de la UAB, serien un establiment dels primers pagesos, de la cultura halaf”, diu Molist.

Desenterrar el passat del Kurdistan

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 8 de juny?

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

“Des del gener que treballem amb l’horitzó de la visita de Lleó XIV”

Estius eterns al Mediterrani

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”