Després d’un any de foscor

Sumar, cooperar, col·laborar o compartir. Aquests verbs van aparèixer a totes les ponències d’Osona Debats, una jornada que es va fer divendres a la tarda al Casino de Vic per parlar de forma monogràfica de l’impacte de la Covid-19 a la comarca. Organitzada per la Fundació Antiga Caixa Manlleu i l’Ateneu de Vic, amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona i EL 9 NOU, les set ponències que s’hi van presentar, i que van fer una mirada calidoscòpica a la pandèmia, van coincidir que les diferents manifestacions de la crisi fan emergir debilitats existents però, alhora, mostren fortaleses amagades. I la cooperació entre persones i institucions permet identificar sinergies positives. “Quan treballem per un objectiu comú ens en sortim”, va resumir Rosa Morral, directora assistencial del Consorci Hospitalari de Vic, en un dels primers titulars d’un acte ric en idees. Després de l’obertura a càrrec de Miquel Torrents, president de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, i Montse Ayats, presidenta del Casino de Vic, el coordinador de la jornada, Agustí Danés, director editorial d’EL 9 NOU, va centrar el tema: abordar la petjada de la Covid-19 no només des d’un punt de vista sanitari, sinó des de l’òptica de diferents sectors. Van ser més de quatre hores d’anàlisi que va iniciar Morral amb un repàs de com s’ha viscut la pandèmia a la sanitat. “El 17 de març de 2020 vam prendre consciència que això no era una grip”, va dir Morral, que va fer un relat cru de la realitat viscuda però també va dibuixar un horitzó d’optimisme: “El 8 de gener, dia en què va començar la vacunació als professionals sanitaris, va ser un punt d’inflexió”. L’efecte de la vacuna, ara, ja es nota. Hi ha menys ingressats a l’hospital. Cal actuar amb prudència, però. Li van agafar el relleu Núria Macià, directora executiva de Creacció, i Sandra Álamo, tècnica de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, per parlar de l’efecte sobre l’economia osonenca. Una idea: el pes del sector agroalimentari, essencial i que no s’ha aturat, explica que l’impacte hagi estat menor. La pobresa infantil, que anticipa problemes futurs, o l’atur estructural, entre les prioritats subratllades en vermell a l’agenda immediata. Una agenda de la qual, durant mesos, en van desaparèixer concerts, obres de teatre, exposicions… En va parlar Ramon Ferrer, músic i cap de programació de L’Atlàntida. Ferrer va posar de manifest la necessitat d’una aposta política per tractar la cultura, no com una maria, sinó com un sector essencial, fet que passa per entendre el paper de la indústria cultural. La intervenció política, de pic o de palada, també és necessària en el disseny d’accions ambientals. La biòloga Bet Font va dir que el moment actual és l’última oportunitat per redreçar el rumb cap a la sostenibilitat. Va dir que, per protegir-se de pandèmies, “el millor és una natura en equilibri” perquè “si destruïm els ecosistemes la propagació dels patògens és més fàcil”. “Una natura ben conservada protegeix de malalties transmeses per animals, del canvi climàtic o de la contaminació atmosfèrica”, va assenyalar Font abans de parlar, també, de la situació ambiental d’Osona. L’ambiental és un repte majúscul, com també ho és la resposta a l’impacte social. Mercè Generó, gerent d’Osonament, i Anna Rufí, directora d’Osona Acció Social del Consell Comarcal d’Osona, van parlar del repte de visibilitzar l’impacte social de la pandèmia. Van fer un recorregut sobre diversos col·lectius i temàtiques: des de les residències de gent gran fins als infants vulnerables i de les addiccions a l’explosió de les malalties mentals. Immediatament, l’efecte sembla que no existeix. Però hi és. I emergeix. De la mateixa manera que el sociòleg Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, va dibuixar l’impacte sobre l’educació. Va parlar d’una mena de test d’estrès, com si s’inflés una pilota de la qual salten totes les costures que no estaven ben cosides. I es va referir al benestar emocional d’infants, adolescents i joves. “Ho anem passant, dient que són joves, però ens hi hem de posar una mica seriosament”, va fer notar Collet, conscient que calen esforços suplementaris per combatre les desigualtats que han crescut amb la pandèmia. En aquest context s’ha incrementat, també, la necessitat d’informació –les audiències dels mitjans han crescut–, però, en canvi, el model de negoci, encara amb la consciència que tot allò digital és gratuït, se n’ha ressentit. En van parlar Joan Serra, redactor en cap de Nació Digital, i Agustí Danés, director editorial d’EL 9 NOU. Van coincidir que la crisi no és del periodisme, sinó de la indústria periodística i que, ara, fer bon periodisme és més necessari que mai. I, al final, una idea compartida: després d’un any de foscor es comença a veure llum al final del túnel. Hi ha problemes, molts; però també oportunitats. Cal identificar-les.

Després d’un any de foscor

Remuntada de líder

“És important incloure la IA al currículum educatiu sense deixar de banda tot el que ens fa humans”

Suada i merescuda victòria a Cerdanyola

La IGP Llonganissa de Vic estén la mà als petits xarcuters

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu