Nota de premsa de l’Ajuntament de Vic
El pròxim dilluns, dia 18 d’abril, a les 12.30 h, tindrà lloc la presentació del tercer número de la col·lecció “Itineraris de Vic” que està dedicat a la figura de Santa Joaquima de Vedruna. La roda de premsa es farà als jardins a l’Escola Bressol del Manso de Vic, on reposen les seves restes.
La roda de premsa comptarà amb la presència de la 1a tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Anna Erra; el director de la col·lecció, Ramon Rial; i l’autora d’aquest número, Mabel Burgell.
Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, el 16 d’abril de 1783 en el marc d’una família de la burgesia llavors emergent a la capital del Principat. Va ser el seu matrimoni amb un hereu de Vic, Teodor de Mas i Sauleda, el que la va portar a la ciutat, a la casa pairal de la família De Mas, el Manso Escorial.
En quedar viuda després de setze anys de matrimoni, i essent mare de nou fills, va deixar definitivament Barcelona i va traslladar a Vic la seva residència. Aquí es va dedicar del tot a l’educació dels seus fills i a l’administració de les terres de l’Escorial.
Va ser a Vic on, anys després, posà en marxa l’obra d’un projecte nou de vida religiosa que reunís Germanes de tota condició social per posar-les, en petites comunitats, al servei de les necessitats dels pobles del país en l’atenció als malalts pobres, l’acollida i l’atenció dels marginats i, sobretot, l’escolarització de les nenes, l’educació de les quals no comptava llavors per a res en una societat que encara no havia obert cap oportunitat de progrés a les dones.
Joaquima posà en marxa la seva fundació el 26 de febrer de 1826. Des de llavors, Vic va esdevenir la plataforma de sortida d’un seguit de comunitats que es van escampar per Catalunya, primer; més endavant per la resta de l’Estat, i avui són presents en quatre continents.
Aquesta Congregació que en el camp educatiu va ser pionera en l’educació de les noies, té aquí, a Vic, el seu bressol i la seva Casa matriu: són les Germanes Carmelites Vedruna.
Joaquima va morir a Barcelona el 28 d’agost de 1854, però les seves restes reposen a la ciutat de Vic, al Manso Escorial. L’Església va canonitzar Joaquima de Vedruna l’any 1959. Va ser una dona singular, una fundadora capdavantera i una genial educadora. Amb ella, el nom de la ciutat de Vic ha arribat a les fronteres més llunyanes.
Actualment, les escoles Vedruna de Catalunya formen una xarxa de 35 escoles que eduquen uns 21.000 alumnes, amb més de 1500 mestres i educadors. A Osona, hi ha escoles Vedruna a Vic (L’Escorial i Llar Infantil Vedruna), a Tona i a Manlleu. A Ripoll hi ha, també, Escola Vedruna.
Casualment, el passat dia 12 d’abril de 2011, el govern de la Generalitat va fer saber que la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna ha estat distingides, com a entitat, amb la Creu de Sant Jordi. De forma literal, el text diu que es dóna la Creu de Sant Jordi a la Congregació Vedruna “per la destacada tasca que, des de fa cent vuitanta-cinc anys, realitzen a Catalunya, singularment en el sector educatiu. En tot aquest temps, diverses generacions s’han beneficiat de la línia pedagògica de la Institució –continuadora de l’obra de Joaquima de Vedruna- i del seu compromís amb les persones”.
