QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Dinou treballs opten a la sisena beca Segimon Serrallonga d’ampliació d’estudis a l’estranger

El veredicte es farà públic aquest dissabte, a dos quarts de 12 del migdia, en un acte que es farà a l’ajuntament de Torelló.


El 9 Nou
05/06/2013

Nota de premsa de l’Ajuntament de Torelló

19 treballs opten a la sisena beca Segimon Serrallonga d’ampliació d’estudis a l’estranger que es lliura dissabte

Un total de 19 treballs opten a endur-se la sisena edició de la beca Segimon Serrallonga d’ampliació d’estudis en universitats estrangeres per al curs acadèmic 2013-2014, que convoca anualment l’Ajuntament de Torelló. El veredicte es farà públic aquest dissabte, a dos quarts de 12 del migdia, en un acte que es celebrarà a la sala de plens de la Casa de la Vila.

En el decurs de l’acte parlaran l’alcalde de Torelló, Santi Vivet, la regidora de Cultura, Núria Güell, i el doctor en Filosofia i professor de la UdG, Joan Manuel del Pozo, en representació de la Comissió de Selecció, que s’encarrega de valorar els projectes d’estudis presentats. Dels 19 projectes d’estudi que s’han presentat, la regidora Núria Güell ha destacat “la gran qualitat” de tots ells, circumstància que ha fet “molt difícil” la decisió.

La beca Segimon Serrallonga es va instituir l’any 2006, quan l’Ajuntament de Torelló el va nomenar fill predilecte, i va acordar crear, en memòria seva, una beca d’ampliació d’estudis superiors a l’estranger en les àrees d’Humanitats, Arts, Ciències Socials i Ciències de l’Educació. En l’organització d’aquesta iniciativa es compta amb la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats i de l’Aula Segimon Serrallonga de la UVic, en tasques d’assessorament i difusió.

La convocatòria s’adreça a persones, menors de 30 anys, titulades o a estudiants de darrer any d’una titulació de les àrees d’Humanitats, Arts, Ciències Socials i Ciències de l’Educació, que hagin cursat o cursin els estudis en alguna universitat o en algun centre d’educació superior dels Països Catalans. La dotació de la beca és de 8.000 € i va destinada a cobrir el desplaçament, la matrícula i les despeses d’instal·lació, allotjament i manutenció.

Els guanyadors de les cinc edicions precedents han estat: en la convocatòria 2012-2013, Anna Ortín per un projecte d’estudis de Master en filosofia centrat en la Modernitat i en les tècniques de la filosofia analítica, amb accent en qüestions d’identitat, ment, epistemologia i metafísica, per cursar-lo a la Master of Science in Philosophy de la University of Edinburgh. En la convocatòria 2011-2012, Lucía Paula Moreno, amb un Màster en Belles Arts ‘Investigació, producció i perfeccionament del treball artístic’, cursat a la Master of Fine Arts, The Dutch Art Institute (DAI) ArtEZ dels Països Baixos. La convocatòria 2010-2011, va distingir Alexis Bastardas amb un projecte sobre ‘El lideratge educatiu’, cursat al Master Phil en Educació de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). En la convocatòria 2009-2010 hi va haver dos projectes guanyadors: el d’Anna Pons amb un projecte de Màster en Economia i Polítiques Públiques a la Master in Economics and Public Policy- Sciences Po (coord.), École Polytechnique, ENSAE de París (França). I el de Judit Bardolet, sobre un Màster Orchestral Violin Training a la Guildhall School of Music de Londres (Regne Unit). Finalment, en la convocatòria 2008-2009, va guanyar Josep Soler, amb un projecte sobre ‘Llengües locals i llengües globals. Estònia i Catalunya. Comparació des d’una perspectiva ecolingüística de les dinàmiques de les llengües i les ideologies dels seus parlants’, a l’Anthropological Methods de la Universitat de Tallin (Estònia).

Segimon Serrallonga

Segimon Serrallonga i Morer (1930-2002) és autor d’una obra de reconeguda vàlua artística i profunda qualitat humana en els vessants de la poesia, l’assaig i la traducció. Format al Seminari de Vic, va ampliar els estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, on es va llicenciar en Filologia Clàssica. Posteriorment va obtenir la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compromès amb el seu país i amb la causa de la justícia i la llibertat, va participar activament en la lluita antifranquista i va ser membre fundador de l’Assemblea de Catalunya. Des del 1977 fins a la seva mort, va dedicar-se a la docència universitària, primerament a l’Escola de Mestres Balmes i després a la Universitat de Vic, en la qual va exercir també els càrrecs de responsable literari de l’Editorial Eumo i de director de la Biblioteca.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 561 persones.