Fa 27 anys que dues veïnes de Gombrèn, Lourdes Niubò i Conxita Cortina –actual presidenta de l’Associació del Jardí Botànic de Gombrèn–, van tenir la idea de reunir en una finca d’uns 900 metres quadrats una col·lecció de plantes remeieres amb l’objectiu de dotar el poble de vida i colors.
Amb el pas del temps, gràcies a la cura sostinguda que han tingut envers les més de 200 espècies vegetals que acumula aquest espai, el projecte es va convertir en el primer Jardí Botànic Municipal de Plantes Medicinals de Catalunya. Avui, els estralls de la sequera es fan notar al jardí, que en paraules de Cortina “ara per ara no és visitable i cada cop compta amb menys plantes perquè s’estan morint a causa de la manca d’aigua”.
Arran de l’estat d’alerta declarat aquesta setmana per l’ACA, el municipi, que des de mitjans de juliol estava en prealerta per la baixada dels aqüífers, continua sense poder utilitzar el sistema de reg instal·lat al jardí botànic, una mesura que ha d’evitar el malbaratament d’aigua.
Fins ara, la solidaritat d’un grup de membres de les agrupacions de defensa forestal (ADF) i un paleta del poble ha permès disposar de dos dipòsits amb aigua procedent de Ripoll i Campdevànol que han garantit el reg de les plantes, però “els últims dies s’han accentuat les restriccions d’aigua en aquests municipis i això vol dir que no ens en podran portar més”, expressa Cortina. Així, per assegurar un abastiment mínim, Cortina explica que “l’alcalde ha demanat a un veí que ens porti un cop a la setmana un dipòsit de 1.000 litres d’aigua d’una font que tenim al poble, que no és de boca i que de moment va rajant i es pot utilitzar”. En relació amb això, des de l’Associació del Jardí Botànic de Gombrèn esperen que l’alternativa ajudi a mantenir vives les plantes fins al setembre, quan amb motiu de la fira Herbalium el jardí botànic es convertirà en un autèntic expositor d’espècies vegetals. Fent la vista enrere, Cortina recorda com “durant la sequera del 2012, des del balcó de casa veia com els arbres dels carrers de Gombrèn perdien fulles per protegir-se, però la d’ara és una situació sense precedents, almenys des de la creació del jardí després de gairebé tres dècades”.
