A les comarques d’Osona i el Ripollès hi ha 807 i 103 infermeres i infermers adscrits als col·legis oficials de Barcelona i Girona. Es tracta de professionals que treballen als hospitals, als centres d’atenció primària, en consultes privades, residències, escoles, universitats… I que acaben vertebrant el sistema sanitari per la missió de cuidar els pacients i les seves famílies més enllà d’un diagnòstic concret i l’objectiu de curar o conviure amb malalties. La Covid-19 no n’ha estat l’excepció: els infermers i infermeres vacunen, però també gestionen equips, han mantingut l’atenció als malalts ingressats, s’han cuidat dels cribratges massius i han acompanyat aquelles persones que no podien tenir ningú al costat durant els darrers minuts de la seva vida.
“El que estem fent és el mateix que abans de la pandèmia, però ara s’ha visibilitzat”, explica Eva Rovira, coordinadora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC. Des del seu punt de vista, acadèmicament el paper d’aquestes professionals fa anys que està reconegut, amb estudis de grau, màster i doctorat d’àmplia trajectòria, però en termes socials la Covid-19 ha marcat un abans i un després: “Els mitjans de comunicació han ensenyat la nostra feina i això ha canviat la percepció de molta gent. Se’ns valora més”.
Rovira ho explicava a EL 9 NOU aquest dimecres, 12 de maig, Dia Internacional de la Infermeria i jornada de reivindicació sobretot des dels sindicats. Com els col·legis professionals, recordaven que a Catalunya hi ha un “dèficit crònic” d’infermeres –en caldrien almenys 17.000 més–, i que és urgent millorar tant la seva estabilitat laboral com les “condicions precàries” que fan que moltes acabin abandonant la professió o marxant a l’estranger.
La situació és especialment preocupant tenint en compte que, segons dades del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), els propers anys les persones tindran cada vegada més necessitat d’algú que les cuidi. Paloma Amil, vocal de Ciutadania del COIB, destaca que “l’envelliment progressiu de la població i la incertesa que provoquen els canvis socials i circumstàncies com la pandèmia fan que la cura, que és la funció primorial de les infermeres, sigui cada cop més important.” Això vol dir que, si ara n’hi ha poques, en faran falta encara moltes més.
{{ comment.text }}