S’esperava ser la nova presidenta de l’ANC?
Fa uns anys, la veritat, és una cosa que no m’hauria passat pel cap, però darrerament hi havia molta gent que m’animava i pensava que podia ser.
A les eleccions a l’entitat la persona més votada va ser Jordi Pesarrodona. El secretariat, però, la va escollir per majoria a vostè, que havia estat la segona amb més suport. Com afronta aquesta etapa?
L’afronto amb il·lusió, això no obstant la paraula que més la defineix és aventura. És una aventura que tenim tots pendent, que hem d’emprendre tots plegats, una aventura cap a fer la independència. Estar al capdavant d’una entitat tan rellevant, que emana tanta il·lusió i optimisme com l’ANC, evidentment és una feina bonica.
Abans formava part del Consell de la República. Va deixar-lo amb la vista posada a les eleccions de l’ANC?
Sí. L’ANC i el Consell per la República són dues entitats que treballen per la independència de Catalunya, però són dues entitats diferents i que quan hi ets requereixen molta dedicació. Jo feia l’aposta per l’ANC i entenia que si volia agafar-m’ho amb plena dedicació no podia compaginar ser als dos llocs.
I per què tria l’ANC i no el Consell per la República?
Jo crec que totes dues tenen molta força, però l’ANC pel fet de ser al territori i implantada amb tota la seva força aquí a casa té una capacitat molt gran de transversalitat, de ser de la societat civil sense més. Tot això i els anys que fa que té la independència com a únic objectiu li dona una legitimitat molt important. Com que en aquest moment hi havia d’haver un relleu al secretariat i jo estava tan implicada a l’ANC, em semblava que havia de ser-hi.
Políticament, havia militat a CDC i al PDeCAT. En aquests moments no té carnet de cap partit, oi?
És així des de 2018 quan vaig deixar el PDeCAT i no he tornat a militar en cap partit polític. Jo soc una d’aquestes moltes persones que hem estat en política i al final ens ha cridat l’activisme. Vols la independència i la busques per diferents vies i crec que la via per fer-ho és l’activisme.
Un dels grans propòsits que s’ha marcat el nou secretariat de l’ANC és posar data per proclamar la independència de Catalunya. Seria el febrer de 2025, que és quan hi hauria eleccions si s’acaba esgotant l’actual legislatura al Parlament?
Aquesta és la idea, aprofitar tots els moments que tinguem i jo deia que, a tot tardar, seria a les pròximes eleccions al Parlament. Evidentment que si surten opcions i oportunitats abans, ho hem d’aprofitar. Per exemple, amb la sentència del procés, quan vam tenir aquelles grans manifestacions i la sortida al carrer dels joves a Urquinaona, o pensem en les manifestacions que hi va haver amb la detenció i empresonament del raper Pablo Hasél… va generar mobilitzacions i gran rebuig social. Són momentums que cal aprofitar. Abans de les eleccions hi haurà altres ocasions per sortir al carrer i que la societat demani aquest pas endavant, com per exemple les sentències que estan per venir del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Hi ha hagut, com deia, aquestes mobilitzacions i la independència no ha arribat.
Exacte, però amb les mobilitzacions no sabíem gaire què fer. Ara tenim sobre la taula en algun moment fer servir unes eleccions o unes mobilitzacions per activar la independència. Jo crec que aquest és l’horitzó: com a molt tard a les eleccions que venen al Parlament que poden ser el 2025 o abans.
Per què veuen important posar-hi una data?
Si no posem una data o un objectiu a l’horitzó, la independència no és creïble, es converteix en un somni inabastable, com pot ser un món ideal socialista o com estar al paradís perdut. Evidentment que nosaltres lluitem per un ideal, però també per uns fets concrets i efectius com és poder prendre les decisions que afecten Catalunya des del mateix país, que no les prengui un altre. Molts pobles ho han aconseguit, durant el segle XX van aconseguir la independència la major part dels estats que actualment són a les Nacions Unides. Nosaltres tenim aquest tema pendent des de fa segles. No és una quimera, volem que sigui una realitat.
No pot generar frustració dins de l’independentisme fixar una data i que no s’assoleixi l’objectiu?
Sí, però també en genera no posar-hi data i arriba un moment que s’ha de prendre una decisió. Hi ha una percepció molt estesa que aquest 52% de vot independentista que ara hi ha al Parlament de Catalunya és un vot malbaratat, ni es declara la independència ni hi ha un projecte clar i comú per fer-la efectiva. Aquesta sensació de vot malbaratat també té la seva part positiva, vol dir que la gent valora el seu vot i l’activista independentista vol que el seu vot serveixi per allò per què lluita i pel que va donar suport.
L’aposta de l’ANC és la via unilateral?
L’aposta de l’ANC és la independència sigui quina sigui la via. Evidentment que ens agradaria una via acordada com l’escocesa o la canadenca, seria magnífic que des de l’Estat se’ns reconegués la possibilitat de convocar un referèndum i que després es respectés el resultat. Seria ideal, però tot indica que l’Estat espanyol no hi està disposat. És més, no només no són aquestes les seves intencions, sinó que tots sabem què va passar quan vam anar a votar. Ens van atacar, han condemnat a penes de presó que sumen més de 100 anys, i tot i que hi ha hagut els indults, la repressió ha continuat. Hi ha uns 4.800 represaliats comptabilitzats pel procés. No sembla que l’Estat estigui per reconèixer el dret a l’autodeterminació i el que no podem fer és deixar anar passant el temps perquè no ens deixen fer aquesta consulta. La independència es pot fer amb el que tenim i amb tots els elements democràtics i pacífics que tenim a les nostres mans.
Si situen l’escenari de les pròximes eleccions vol dir que creuen que s’hauria de declarar la independència la mateixa nit electoral en cas de majoria de les candidatures que la defensen?
Jo sempre dic que el vot que hauria d’emplenar el Parlament per fer la independència no ha de ser un vot sec. Ha de ser un vot acompanyat de mobilització in crescendo on tots ens reconeguem quan estiguem al carrer. I és aquesta mobilització ciutadana la que ha de quedar clarament reflectida en el vot al Parlament.
Pot ser en unes eleccions o ha de ser millor un referèndum?
El que sigui. Unes eleccions o un referèndum. Estem dient que si no hi ha possibilitat de fer un referèndum, utilitzarem els mitjans que tenim a l’abast, com unes eleccions al Parlament, i evidentment aquestes han de servir per proclamar la independència.
També ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una llista cívica en les properes eleccions al Parlament. Una llista al marge dels tres grans partits independentistes, ERC, Junts i CUP?
Vull precisar que aquesta proposta surt del full de ruta aprovat per l’anterior secretariat. L’ANC el que fa és aprovar un full de ruta i després convoca eleccions per escollir la direcció que l’ha de dur a terme. I aquest és un dels projectes que hi ha previst en el full de ruta aprovat, impulsar una llista cívica com a alternativa que hi hagi una llista única per a la independència. Donem la possibilitat als partits que es posin les piles i facin aquesta llista única per aconseguir l’objectiu, en cas que no es faci i no tinguin un projecte per a la independència, s’impulsaria la llista cívica.
Això no fragmentaria el vot independentista?
Actualment, hi ha molts independentistes que no van votar perquè creuen que els partits independentistes actuals no reflecteixen un projecte seriós en aquest sentit. Que el que fan és utilitzar la paraula independència per obtenir vots i després fer una política totalment autonomista. Si els partits dits independentistes mostren pulsió i convencen els votants que efectivament volen la independència i la volen fer efectiva, la llista cívica es pot replantejar. Però en les últimes eleccions ja hi va haver molta abstenció i cada cop hi ha més gent que et diu que no tornaran a votar aquests partits perquè no reflecteixen el vot independentista. No volen fer-la, estan per uns Jocs Olímpics totalment espanyolitzats, per una defensa del català que no veiem per enlloc, per un diàleg amb un estat espanyol que ja diu que no pensa fer res… La llista vindria a emplenar aquest espai que estan demanant uns activistes que no veuen reflectit en els partits actuals.
Com és l’ANC del 2022 en relació amb la del seu naixement, el 2012, fins a la celebració de l’1 d’Octubre? Està en una altra fase?
Està en una altra fase com ho estem tots nosaltres. L’ANC ha hagut de persistir després de tot el que hem viscut: la il·lusió del principi, les grans mobilitzacions prèvies, el mateix 1 d’octubre com a moment talismà en què el poble vam votar i vam guanyar, ens van pegar, vam resistir, hi ha hagut una gran repressió i ens han estat atacant constantment. Com em deia una persona al carrer que es va acostar per donar-me ànims, ara estem en un moment de fer la independència perquè ja no tenim excusa. Hem fet moltes coses, però la grossa i més important, que és tenir la independència, encara no. La fase en què està l’ANC ara és aquesta, la de voler acabar la feina que s’ha estat fent durant tant temps. Ens agradaria no haver hagut d’arribar al desè aniversari perquè vol dir que encara no s’ha aconseguit, però també vol dir que estem vius i amb tota la il·lusió per davant.
