No és la primera vegada que Mercè Boy Roura (les Masies de Voltregà, 1986) surt a les pàgines d’EL 9 NOU, però aquesta vegada ho fa per parlar d’igualtat de gènere i no de nitrats ni contaminació de les aigües subterrànies. Membre del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària, de la UVic-UCC, s’ha dedicat a la investigació des que va acabar la carrera de Ciències Ambientals i està convençuda que ser dona i ser jove és sinònim d’una doble discriminació. Ara mateix coordina un projecte europeu per promocionar el desenvolupament sostenible al Mediterrani i, tot i que assegura que mai ha viscut una situació desagradable en primera persona, sí que ha patit els efectes secundaris d’aquestes penalitzacions: “El programa és de cooperació territorial, implica estar en contacte amb gent de diversos països i tenim alguns partners, per exemple, que són molt masclistes. Es nota que estan acostumats a decidir i que les noies s’encarreguin d’altres feines. Al principi, quan els deia que calia fer determinades coses, sentia que entre nosaltres hi havia una barrera”. Des del punt de vista de Boy, en tibantors com aquesta l’edat és un factor decisiu, ja que “s’associa menys experiència amb menys formació o professionalitat”.
També subratlla, malgrat tot, que es tracta de casos puntuals, ja que la majoria de càrrecs de direcció del projecte els ocupen dones i l’empatia és molt alta. “En organització i relacions entre persones”, apunta, “nosaltres som més ordenades i a l’hora de comunicar qualsevol notícia ho fem d’una altra manera, amb més sensibilitat”.
La preponderància femenina que ha trobat en aquest programa europeu, però, no és la mateixa que als grups o centres de recerca on havia treballat abans d’arribar al BETA: “Excepte en un cas a Alemanya, tant el director de la meva tesi doctoral com els de les estades que he fet eren homes, i d’entre 50 i 60 anys”. És per tot plegat que Boy reivindica que cal continuar lluitant a pols per assolir la igualtat de gènere. I sobretot per revertir el fet que “les dones haguem d’estar demostrant constantment [les nostres aptituds]”.
També és molt crítica amb els estereotips que fomenta la publicitat: “Ells hi continuen apareixent amb la màquina de tallar gespa i nosaltres, cuinant o amb productes de neteja”.
El de la maternitat és un capítol que ara mateix considera molt difícil de compaginar amb la recerca i la investigació: “El gran pas l’haurem fet quan, socialment, deixem de sentir-nos pressionades per haver passat els 30 i no tenir fills a l’horitzó”.
{{ comment.text }}